La Usc di Ladins

Canche se rejona de femenes partejènes se fèsc referiment a la 35.000 eles che à tout pèrt a la resistenza partejèna dal 1943 al 1945, che se à metù contra l nazifascism. Tropes é purampò mortes, les é states deportèdes te ciampes de conzentrament o ence, se les era bones de soraviver, les é states serèdes via, violentèdes o torturèdes.

Valguna de chesta femenes à ence metù su ‘gropes de defendura per la femena’ che aea l zil de se dèr ju per l’emancipazion de la eles e de didèr fora l’autra femenes.

La vita no la era defati nia sorida per la eles, ajache, apede ai lurieres che les aea da fèr sche zenza, les aea cognù se tor su ence i lurieres di omegn che i era dalonc en vera. 

Apede a rencurèr cèsa e familia, muie de femenes les é doventèdes endespensaboles per i partejegn: l era cheles che lurèa, cojinèa e rencurèa i ferii, autres che didèa a se procacèr da magnèr, da regolèr e medejines, autres amò se cruzièa de identifichèr i morc e les didèa ence a tor dezijions politiches e organisatives. 

Podede lejer dut su La Usc stampèda de en vender ai 22 de mèrz.  (Simone Zampieri)