N nef scomenz ence per i più picoi

Data

26 de jugn 2020

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
La scolines de Fascia taca sia ativitèdes col prum de messèl ma l’é stat de besegn de meter a jir graduatories aldò di criteries del Protocol de Sanità e Segureza, con sacotanta restrizions
Te chesta fasa olache l Covid-19 somea aer perdù mingol de potenza, anter la ativitèdes che taca via endodanef l’é ence la scolines de Fascia, che verjarà si ujes al prum de messèl e les jirà inant desche i etres egn enscin ai 31 de aost. 

L Protocol de Sanità e Segureza, lurà fora en colaborazion con l’Azienda Sanitèra, vegnù fora ai prumes de jugn, l dèsc desche indicazion per duta la scolines del Trentin de verjer per gropes de 10 bec con 2 ensegnantes per ogne grop.

Per chel che vèrda la scolines provinzièles de Fascia, la coordenadora Tatiana Soraperra l’à dit che »l’ipotesa de avertura la é de 7 ores en dì, fora che per Pera che la é de 5: en vender ai 26 te la Scolines provinzièles l’é l soralech con i Rspp (Responsaboi servije prevenzion e protezion) de Trent e i referenc locai per siglèr a na vida definitiva l projet organisatif con la definizion di oraries. Aldò di vincoi dac dal Protocol, tegnan cont del personal en dotazion e de la dimenjions de la strutures, l’é stat possibol tor ite 10 bec a Soraga, donca un grop, 3 gropes a Pera, donca 30 bec e 3 gropes a Cianacei, 30 bec.«

A fèr domana en temp utol a Soraga l’é stat 12 families, a Pera 30 e a Cianacei 54. Anter la domanes ruèdes, a aer l derit de jir a la scolina l’é stat presciapech l 70% di bec, aldò de la graduatoria metuda jù coi criteries deliberé da la Jonta provinzièla: bec per chi che l’é stat ativà n projet educatif individuèl; bec con duc e doi i genitores che laora tel setor privat; bec con amancol un genitor tel setor sanitèr publich; bec con amancol un genitor ti setores segureza, defendura e socors; bec con amancol un genitor empegnà d’istà tel setor educazion e istruzion. Se no se rua ite te una de chesta categorìes ge vegn dat priorità al numer de fies e anter doi situazions valives rua ite l bez più gran, chel più vejin a jir a la scola populèra. Chesta situazion ben segur à scontentà e metù en dificoltà n muie de families, l’é stat palesà critiches ence belebon fortes a la Scola (v. box) che ampò – l’à sotrissà Soraperra - »no l’à nesciuna sort de autonomìa sul Protocol Sanità e Segureza ma la cogn demò l’aplichèr, no l’é nesciun spazie per poder l meter en descuscion, nience a livel de criteries.«...


L'articol va inant su La Usc nr 25 stampèda ai 26 de jugn  (Cristina Marchetti)