Coscita ge scrif Amadio Calligari a so pacont Tita Cassan, ai 8 de mé del 1893: «L’aisuda stenta a isudar, freid, sech e sarech sine dicentes, no se veid amò ne sedola ne pafares, valch mirandola, porcelins teis…» (Letres da Larcioné, p. 293). Ensoma, n’aisciuda tardiva e freida, canche la jent spetèa èrt che i pré verdeee per poder fora
View the embedded image gallery online at:
https://www.lausc.it/valedes-ladines/fascia/26780-jedole-e-pavaresc-doi-inomes-per-la-medema-erba#sigProIdb2f3dff1ed
https://www.lausc.it/valedes-ladines/fascia/26780-jedole-e-pavaresc-doi-inomes-per-la-medema-erba#sigProIdb2f3dff1ed
Più che «pafares», te Fascia anchecondì i disc pavàresc, ma viapura, sarà ben na rejon. Dut un, l’é na parola amò viva e viventa, più che auter te Vich e Poza: fossa chela erba èjia che per talian à inom ‘erba brusca’ o ‘acetosa’ (Rumex acetosa), per todesch Sauerampfer e per moenat spigologn, descheche aon jà vedù.
Alincontra negugn sà più da dir che che entenea Calligari con «sedola», purampò no l’é stat senester ge n vegnir sora. Don Antone Vian, da Pera, te sia gramatica del gherdena (1864) reporta belimpont fas. s̄ödola per ‘acetosa, Sauerampfer’, che aldò de sia ortografia se à da lejer zenz’auter jédola. Ence ta Penia, amò ite per i egn ’30, per Rumex acetosa vegn documentà ṣédola, apede a i mènesc (Atlant Italo-Svizer, AIS 313). Donca chesta l’era na parola amò en doura te Fascia de l’Otcent, enceben che destinèda a soraviver per n trat demò tinsom la val. Defat Hugo de Rossi, che al scomenz del Nefcent lec e copia jù i tesć de Calligari, somea piutost malsegur en cont de chest, e fazile l domana dò vèlch pacònt.
De più su La Usc stampèda de en vender ai 22 de mèrz.