La biblioteca de P. Frumenzio

Data

19 de auril 2024

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Apede a la biblioteches de publica letura di comuns de Moena, Sèn Jan e Cianacei, te Fascia l é ence la biblioteca spezialistica del Istitut Cultural Ladin. N aon rejonà con la responsabola Alberta Rossi.


Do aer dat na veièda a la trei biblioteches de comun de val, con si respetives responsaboi, chest’outa jon a veder vèlch de la quarta. La biblioteca del Istitut Cultural Ladin la é te la Majon di Fascegn a Sèn Jan e dal 2014 la é dedichèda a Pare Frumenzio Ghetta de Martin, che l vegn recordà te chesta senta ensema con l’Union di Ladins de Fascia proprio chesta domenia ai 21 de oril, da les 4 domesdì, en ocajion di 10 egn da sia mort, stata ai 22 de oril del 2014.

La responsabola l é Alberta Rossi, che la laora tel ICL dal 1997 e dal 2010 la é passèda dal lurier tel setor aministratif apontin a chel te la biblioteca del Istitut.

Chesta l é na biblioteca spezialistica, che él de desferent da cheles de publica letura?
Na biblioteca spezialistica la tol ite publicazion che revarda valch setor particolar. La noscia la é spezialisada en lengaz e cultura ladina, mendranze, linguistica, antropologia generala, etnografia alpina, folclor, storia locala trentina, studies de cultura materiala e letradura da mont. Anter chisc libres, tropes i é leé a l’atività del Istitut e del Museo ladin e n é de chi per ladin, per talian e autres lengac. Aon ence n gran patrimonie de chela che ge vegn dit emeroteca, donca le riviste, chele per ladin desché per ejempie duc i numeres rileghé de ‘La Usc di Ladins’, ‘Il Postiglione delle Dolomiti’, ‘La Veisc’ e ence riviste de autre mendranze, ma ence per talian e per todesch de storia locala e de linguistica, che tegnon su e che meton a la leta. Posse dir che l é na biblioteca picola ma rica de ressorse, aon zirca 15.000 libres, n é ence de chi preziousc jubas tel armer contra l fech, e dapò fasc part del patrimonie de la Biblioteca del Istitut ence i archivies, tant chel fotografich che chel storich e documental.

Podede lejer duta l'intervista su La Usc stampèda de en vender ai 19 de oril.  (Lucia Gross)