S’unse desmentié nüsc mituns y nüsc jogn?

Data

25 de auril 2020

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
N comentar de Erich Frenademetz, maester dla scora elementara, che dij: "Al é dërt da fá pié ia l’economia, mo i ne podun nia nes desmentié dla scora"
Düc proa da programé y da jí bel plan zoruch te na pert dla normalité. Dantadöt l’economia sbürla dassënn, ci che i arati tla situaziun atuala plü co dërt, denanche al saltes fora efec colaterai plü pesoc co ci che le virus instës porta sön la sanité. Mo che degügn ne pënsa da fá pié ia bel plan ince la scora, desmostra por me n gran impoverimënt cultural tla sozieté. Almanco desmostré che an proa da fá le poscibil (i sun cosciënt che la scora é n punt delicat), y sce ara ne vá nia, spo capiunse pö düc. Dessigü ne mini nia da fá scora sciöche denant, tl co ne oressi nia jí ite. Al basta che i ciarunse dal Prener fora, olache ai se proa dassënn da la fá pié ia. Che chësc comporta de gragn sforc de organisaziun, chël é tler. Plü scëmpl él da dí che i piun ia de setëmber, spo unse n gran laur demanco.

Families suraciariades
Indere: podunse nes pormëte da ti fá chësc a nüsc mituns y jogn? Ti tó le contat sozial (i jogn s’incunta pö bele sëgn tles ciases di compagns), essenzial por crësce y deventé porsones madüdes por fá bel chësc monn. Nes él anfat de chi mituns y jogn che se stënta bele zënza, sce ai la paia sëgn ciamó deplü lassura? Ponsunse a chi geniturs che baia ma un n lingaz te nosta provinzia? Co fej pa chi da daidé sü mituns por ej. tl todësch? Nes él anfat che certes families, por deplü rajuns, é suraciariades y á l’ega fina al col, che i mituns messes ince nen sté fora psicologicamënter y ne pó nia jí a scora olache ai ciafass n pü’ de normalité y proteziun? Nes él anfat, che dai 4 de ma inant, olache ince deplü geniturs jará o messará jí a lauré, sarál ince mituns da susc a ciasa? Ala fin nen vára ince de podëi stlü jö l’ann de scora adöm cun maestri y compagns – dantadöt por chi de cuinta elementara, terza mesana y dla maturité: ne ponsunse nia tan important che chësc é por ëi, te val’ scora pól ince ester che ai ne se vëighes gnanca plü. S’un él anfat?

Dependënza dai media y raiaziuns
Al vëgn dit che la scora é pö ativa. Sce, al é vëi che ara é ativa, mo dan le computer. I n’ó pa nia desprijé i media. Te chësta situaziun d’emergënza ái dé n gran aiüt. Mo sce i ne dauriun nia les scores, orunse fá deventé l’imparé dan dal computer la normalité? Orunse veramënter fá gní düc nüsc mituns dependënc dai media? Sce valgügn ne crëi nia a chësc prigo, spo i inviassi da lí le bel liber de Toni Pizzecco »Mensch bleiben im digitalen Chaos«. Finamai Bill Gates – le patrun dla Microsoft – á dit sön le foliet »Stern«, che l’imparé de nüsc mituns ne pó nia resté por n tëmp plü lunch dan dai computers.
Ala fin messunse ince ciamó ponsé ales conesciuns internet che i un te nostes ciases, dantadöt al WIFI taché ite döt le de y i mituns tla gran pert dl de daite. N gröm de stüdi dij che les raiaziuns fej gní le sitstem imunitar plü debl, avisa sëgn che i l’adorasson plü sterch.
Sce ara sará veramënter insciö che i ne jarun nia plü de ma a scora (ma tla Talia), mo i bars y les discoteches deura impó, spo ne capësci nia plü. Sce valgügn á boiü sura la mosöra fora, minunse che al respetëies ciamó les destanzes de segurëza dales atres porsones? Tan de destanza foss dessigü ince i mituns dla scolina bogn da respeté.
Le turism te Südtirol dess porvé da pié ia amez ma (insciö á dit l’assessur de competënza tla »Tagesschau« dla sabeda passada). Sce ara stimenass, ci che i ti aodi a düc chi che laora te chësc setur – sambëgn sce la segurëza le pormët – me pënsi che te chëstes strotöres sarál dessigü mituns che ne pó nia jí a scora. Tan de mituns rovarál mo adöm? Dessigü deplü che te öna na classa de scora. Plü inant se lasci ponsé a os. Sperun che i ne messunse nia aspeté cina ai 4 de ma da aldí che la scora resta stlüta o no, por dí spo che i la lasciun stlüta deache l’organisaziun é massa grana, i ne pordejun nia plü y al ne paia nia plü la mëia. Sce i aldi che al vëgn dassënn ponsé da organisé l’acompagnamënt di mituns d’isté (ci che é pö bun), tan atramënter co le jí a scora dess pa chësc garaté te cer’ posć?
Pordenede sce i le diji, mo al me sá che i mituns sides n pü’ deventá n pëis por nosta sozieté y i ne ponsun nia a so bëgn. Basta che valgügn ciares de ëi.

Traté la scora al medemo livel
Ne stede pa a me capí damat: i ne sun pa nia cuntra l’economia, ciamó demanco sëgn te chësta situaziun. I damani madër che i tignunse la scora al’altëza de düc i atri ciamps, sciöche al vëgn fat ti Paisc Todësc y te deplü stac dl’Europa, y che al vëgnes fat düc i sforc, sciöche altró. I damani che les regoles de segurëza che dess varëi tl privat veles ince por la scora. Por me splighé ciamó damí: ara ne pó nia sozeder sciöche tl mëteman dl’epidemia, olache la scora ê stlüta, ci che é sté dërt, mo i lifc jô impó inant cun codes y sciori tociá ite tles condles. I speri che la scora ne vëgnes nia desmentiada deache ara ne porta nia scioldi, y che ara vëgnes tratada cun seriosité sciöche düc i atri ciamps.
Ciünes é pa les prömes strotöres che vëgn fates, canche an baia de fá proiec ti posć sotsvilupá dl monn? Spitoi y scores. Chiló me vëgnel imënt che i n’unse nia ciamó capí ci che é de gran valüta tla vita.

Iö sun maester y i sun gnü maester deache i mituns y i jogn me stá a cör. Por le bëgn di mituns, di jogn, por sü dërc y por sües families ái scrit chësc comentar. Sperun madër che ëi ne se desmënties nia de nos canche i sun vedli!