Stomat "Nosta storia y nosta jënt" – Nr. 8

Data

24 de mei 2020

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
I imparun de nü y renfrescun nostes conescënzes te nostes ciases y families cun aurela cörta y n passatëmp plajor. Les respostes gnará publicades tla ediziun de La Usc di Ladins te otedé y ince sön chësc sit www.lausc.it – olache le jüch jará inant cun le Stomat nr. 9
Les domandes nöies dl Quiz Nr. 8

1) C’é pa n scossú?
2) C’é pa na sunja?
3) Co i dij pa i maroi al "sití"?
4) C’é pa na angostara?
5) La Grana d’La Pli sonân d’isté por se paré da...
6) Che é pa sté Alfred Roller?
7) Che ê pa a Longega n bun mede dai armënc?
8) Can él pa Segra da Calfosch?
9) Che fajô pa dan la Pröma Vera fotograf a Al Plan?
10) Ci vësco ladin é pa mort dl 1946 tla Cina?

Resposta al stomat nr. 7

1) Sciöche le prof. Tita Altón (+1900) da Calfosch cunta te de sües publicaziuns ciarâ fora i Salvans impó cotan atramënter co la jënt "zivilisada". Ai ê scialdi porusc sura döt le corp, ai â de gran aundles lunges sciöche grifes, le müs ê curí da na berba spëssa lungia y i ciavëis picâ do jö sciöche de te’ tlines. Ai viô te bosch y porchël âi inom Salvans. La parora vëgn da selva, latin "silva", che ó dí bosch. Ai se nodrî de früc de bosch y de ci che de bona jënt i ofrî adascusc, ai jô ince pormez a ciases da paur y daidâ lauré la patrona. An ne podô madër nia i coiené, dailó paiâ la patrona lassura. Ai â na gran forza da trá fora lëgns y da smerdé podruns altafora. Ince incö vírel olachessî jënt trascorada, tralasciada, malnodrida no ma te val’ paisc, mo plö tles cités, che ciara fora sciöche Salvans: berba lungia y ciavëis cina sot les sciables jö, ados ái trëi borduns taconá y tl pe strëfli derná cun na sora de lëgn. An dij pö ince: chël ciara fora sciöche n Salvan! Dl Salvan cunta la bela ciantia – Nos Salvans – le test é de Lejo Baldissera y la melodia de Jepele Frontull.

2) La picia bélora é chi 20 cm lungia, ara á n corp lunch destrat y cotan sotí, les iames é cörtes y les grifes é spizades sciöche na sibla. La pelicia suraia é roscöcena, sotite blancia. Chësc pice tier vir tles contrades,te bosch, al s’ascogn te büjes di lëgns, sot majires ite, ince ti canai dles talpines se sëntel sigü; d’invern s’ascognel ince te tablá y majuns, söt chi tëc ite. La bélora ne se tëm da nia, ara i fej la vita cörta a sorüces, ara mangia cunici y leoi, arbejëies, ince de pici vicí i scüsa, ara se ingrifa sö por chi lëgns y scascina fora coes, ara n’é nia mölia da mangé bisches che ara ne se tëm nia. An dij ince a na porsona che ara é na bélora: na porsona spauia, ara é n spauridl, n tëmaiat.
La gran bélora, o ermelin, é 33 cm lungia y la coda mosöra chi 6 cm. D’isté é süa pelicia suraia rossa cöcenina, sotite blancia, d’invern ésera suradöt blancia sciöche la nëi, ma le piz dla coda é amarscé a fosch; le corp é megherlin y destrat en lunch, ara fej pert dla sort di medri. Ara s’ascogn tl sotbosch y forainsom i bosc da fëia. Ara mangia sorüces, ince leoi, fasans, de pici vicí, ara vá sön la sëra ala ciacia, ara é n tier dër asvelt y pratich.

3) Le plö pice comun dla valada é La Val cun 3.903 ha y 1399 abitanc. Na dlijia vëgn bele nominada dl 1382. Lüsc da paur gnô bele dant tl urbar de Ciastelbadia dl 1296. Le paisc é parté sön tla Zeca Ciampëi, Gran Zeca, Zeca Lamunt, Zeca Aiarëi. La dlijia de Santa Berbura é gnüda fata sö dl 1490. La dlijia nöia é gnüda consacrada dl 1876 dal vësco da Porsenú Vinzenz Gasser che â ince lascé fá le Vinzentinum.

4) Prades a La Pli de Mareo á inom la gran tëmpla sura Ciaseles, chi Monös y Frontü sö cuntra Pojú. Ara se trata de cotan de predamunt, no ma de chi de zeca da Pliscia, mo ince de chi de zeca d’La Pli. Vigni pre á so bel inom ladin aladô dla posiziun y cualité dl pre. Valgügn inoms foss: Paröes, Artás, Col de Fedes, La Pedracia, Torogn, Braié, Ceores, Forcela, Ciadins, Le Plaió, Val de Scofes.

5) Les döes dlijies dla valada che se somëia é chëra de Badia y chëra d’Al Plan. La dlijia de Badia é gnüda  fata sö i agn 1776 – 1778  y chëra d’Al Plan i agn dl 1781 – 1782. Intrames á albü le medemo architët, Franz Singer da Götzens (+ 1789 ) sura Desproch. Depëntes fora les á l’artist Matthäus Günther da Augsburg (+ 1788 ). Al á ince depënt la dlijia da Neustift y da Wilten.

6) Sön Col de Lana a combate cuntra i taliagn él sté chisc scizeri ladins: chi dla Val Badia, da Fodom, da Col y d’Ampëz sot al comane dl maior Franz Kostner (1877 – 1968) da Corvara. Ai 17 d’aurí dl 1916 é mines metüdes te cavernes ciavades fora dai taliagn jüdes por aria y á scarzé sö n bujun de 12  passec sot. Bëgn 150 soldas é romagnüs sopolis. Tröc soldas, ciavai y ermes él sté luines che á sopolí. 

7) Le calander é n pice vicel dal corú fosch, o beige grisc y sotfora él zinch. Al cianta  "zip" scialdi dadalt y plö iadi indolater sön la sëra cina  trëi melodies desvalies. Al sciblotëia sön les pizes di lëgns, ia por tera se chirel val’ da mangé dlun tiran saltins. Al mangia deplü sorts de früc dles trognores, chersces, romuns, vicí, ordöra. Tla ciantia rumancia/ladina "Bel lingaz dla uma cara" vëgnel dant tla 3a strofa le calander  che cianta ligherzin.

8) La statua de Santa Maria da  Loreto a Sares é bela foscia. L’ann 1652 â le plovan da San Laurënz lascé fá sö la capela de S.Maria da Loreto söl Col Rindler. Dlungia él na ciasina por le benefiziat y na ostaria nia dalunc sön la strada vera che rovâ iteijö Plan dal’Ega a Longega Dessura. Sares é n santuar: chi da La Pli jô en San Merch en prozesciun fora Sares. Tröc se lasciâ dé adöm a Sares y festejëia val’ iubileum de noza y de compliagn.

9) Daniel Zen de Fascia é sté vësco da Porsenú dl 1627 – 1628. Al ê nasciü dl 1585. Al â stüdié a Dillingen y fat la Laurea de Teologia dl 1609. L’ann do él gnü consacré prou. L’ann 1613 ál ciafé n canonicat a Porsenú, spo ál ciafé la ploania decanala Krems an der Donau y n canonicat a Breslau y Passau. Do s’avëi tigní sö val’ ann a Roma él l’ann 1627 gnü consacré vësco da Porsenú. Al ess orü ingrandí le Seminar che altamo 40 teologs ess ciafé lerch, mo baldi morîl bele ai 24 de setëmber dl 1628 a Porsenú, olache al é sopolí. Dl 1930 ti â le Vatican fat la proposta al guern fascist da mëte vësco da Porsenú le prof. Roilo da Fodom, mo ai fascisć i savôl massa debl, püch determiné, spo él gnü metü J. Geisler.

10) Dla Val Badia á opté dl 1939 forapert le 31,7% y bëgn le 68,3% por sté chiló. Le plü á opté a Corvara y Al Plan, olache al ê ince i nazisć plö atifs; na pert ê füch y flama por Hitler. Nia püc d’Al Plan s’un ê jüs iaifora, n tanc é romagnüs lafora, cotanc d’atri é indó gnüs ite te so paisc nadalin. Lafora ne êi pa nia tan bëgnodüs sciöche al i ê gnü batolé dant dai ativisć dl nazism. Chi che ê le plü fanatics por le Führer, ne n’é danz no jüs fora, mo é stá a ciasa a baié sö che d’atri jiss fora – savôi pö che i jogn y omi gnô atira mená sön le frunt a vaghé süa vita por le ditatur plü cröde dl secul passé. D’Al Plan él tomé tla ultima Vera bëgn 38 jogn y omi. Valgügn ê pa bëgn jüs sot de süa bona dala gran cacia por le Führer che impormetô da davagné mez le monn, y deperpo ál pordü döt y s’á cinamai instës trat n bot dala desperaziun.

Por se informé plü inant
Johann Jakob Heyl: Volkssagen aus Tirol. Brixen 1897
Luis Langenmaier: Franz Kostners Leben  für seine Dolomitenheimat. Corvara. 1965
Stefan Demetz: Kirchen in der Marktgemeinde St. Lorenzen. Pluristamp, 1996 
Lydia Zigerle y d’atri auturs: La Val. Fanes 1974
Josef Gelmi: Die Brixner Bischöfe in der Geschichte Tirols. Athesia. 1984
Dr. J. Graf und M. Wehner : Der Waldwanderer. Lehmanns Verlag München, 1965
G. Alton: Proverbi, tradizioni ed anneddoti delle valli Ladine Orientali. Innsbruck.1881
Peter Ortner: Tierwelt der Südalpen. Athesia. 1978
Giovanni Mischi: Dizionar Ladin – Deutsch. Istitut Ladin. 2015
Michele Simonetti: 1914 – 1918 La Gran Vera. Grop Ladin – Cassa Rurale Moena,1990

Domandes y respostes metüdes adöm da Lois Trebo