»De bi salüc dal mer«

Data

21 de jugn 2020

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Impresciuns da döes staziuns maritimes al tëmp dl coronavirus: Porto Rotondo y Bibione 
Tla mesanöt da en lönesc a en mertesc á l’Austria indó daurí i confins dlvers dla Talia. Sëgn él indó tomé les barieres al intern dl Tirol Storich, y les porsones pó se möie zënza messëi avëi les condiziuns locales aladó por evité controi acribics y carantenes zebidres. 
La jënt d’Europa, cun püces ezeziuns, á indó la liberté politica de movimënt – anfat por ci rajuns, lapró ince chëra da jí en vacanza, te na cité d’ert, al mer o sö por munt. I operadus turistics y ustis é ligri, scebëgn che i vacanziers de chësc isté gnará te nostes valades a na manira pegra y de gre en gre. Aladó de organisaziuns turistiches podess chisc sciori indere sté plü di. 
Mo co á pa pordërt passé les prömes families y porsones ladines süa vacanza tles localités al mer? I ún damané do pro deplü y i portun les impresciuns che n’é daldöt nia confortantes no por i operadus söl post no por l’economia en general. Da speré él che dantadöt i vacanziers dai Benelux, dala Svizera, dai Paisc Todësc y dal Est se ciafes le tru da passé sura le Prener ite. 

Le saurun blanch dla Sardegna 

»I sun ruvá adalerch ai 14 de jügn 2020, mo chiló él desche i fosson susc«, cunta na ëra jona che á tut dan otedé le traghet da Livorno por arjunje la Costa Smeralda tla Sardegna. Pordërt é te chësta sajun les localités sciöche Porto Cervo y Porto Rotondo afolades, mo en chësc ann pé döt öt, i paisc pé morc fora. Le B&B (la ciasa cun sojoranza y gosté), olache nüsc vacanziers stá, á sis ciamenes y ma öna é dada ia. Le B&B á ince la nodadoia, mo dantadöt le bel mer ble dant. Mo, á pa i restoranc davert? »Sce, düc canc, ince les pizzeries. Le plü demorvëia él tan da orëi bun che la jënt é cun nos, ara nes salüda bel y nes dij dilan che i sun gnüs chiló a passé nosta vacanza.« Chësc comportamënt nes recorda bunamënter nüsc nenesc badioc chi agn 1960-70, canche al gnô te süa ciasa te de piceres dimenjiuns i pröms sciori por passé la vacanza. Sce al roda pücia jënt él vigni porsona che fej la desferënzia – podesson dí. 
»Ciafëise ince le gosté sciöche i agn passá?« damanunse nüsc turisć ladins tla Sardegna, »sambëgn, mo i messun ti dí ala patrona le de denant ci che i orun avëi, al n’é nia plü bufet, döt vëgn condüt sön mësa«. Les limitaziuns anticoronavirus é por i gesturs dl B&B maius co ci che al é – de chësc s’intënon atira. Impó á la colaboradëssa sport n bel salüt atira tl pröm: »I sëis i pröms, sperun che i nes portëise fortüna!« Sides i hoteliers co i restoradus se dejidrëia turisć, por podëi mené sö i sorvisc ala normalité di ultims agn, scebëgn che ai sá che avisa ma i turisć podess porté danü le prigo y la maratia. 
Tradizionalmënter él stracer y straplëgn de chisc vers, un di plü bi ciantuns maritims dla Talia y dl monn. Porto Cervo y Porto Rotondo é inom (Costa Smeralda) y charme, é ega nëta y smeralda y trasparënta, é saurun bel blanch. En chësc ann pé l’ega ciamó plü nëta. Mo dantadöt l’atmosfera é esotica y mitica, feter sureala por n te’ post. Al é chit, al tira n pü’ da aria. Tan costa pa en chësc ann pordërt chësc luxus? Deplü o demanco co i agn passá? »I ún paié 75,00 euro a porsona por passé cun le traghet dala tera frëma ca de nöt te cabina, cun le trasport dl auto ala pert. Le B&B nes á dit al telefonn da podëi nes fá n prisc spezial, ci che i ún ince aprijé. Aterco na vacanza plü cera, i prisc chi se adatëia bunamënter chiló al numer dla jënt che büsia – chësta pé altamo la situaziun de mez jügn 2020 tla Sardegna, canche i sciori franzesc, todësc y austriacs ne s’á nia ciamó intopé adalerch – o ne s’un á nia ciaó infidé tan lunc. Intratan se god nüsc turisć ladins les belëzes dles spones dl mer danter Golfo Aranci y Porto Rotondo. Le tëmp é bel y bun cialt dal pröm de incá, ci ón pa pordërt deplü te na vacanza che dess fá bun a corp y anima? 

L’Adria aspeta les gran ones 

Dala Sardegna al’Adria. Les localités nia dalunc da Aunejia á podü ciarcé la sajun nöia, dantadöt ia por deplü finsdledema. Na familia jona da La Ila nes cunta che a Bibione él chisc dis de mez jügn püch de davert: »La maiú pert dij da daurí incër la fin de jügn«. Statistiches baia che i hotí che á davert chiló é ocupá ma danter le 15 y 20%. Chëstes localités é pordërt ausades da ospité da ma inant i pröms tröc turisć, dantadöt chi che vëgn dales Alpes o da sura les Alpes ca y ite. En chësc ann é döt atramënter, deplü de maius strotöres dij da ne daurí daldöt ne nia – chësc, por evité da nen paié lassura. Al é ri fá, y utopich dal punt d’odüda finanziar, da pité düc i sorvisc, mo ma por mez le potenzial de ghesć. Insciö resta Bibione ciamó chit, aldefora dles finsdledema, olache jënt dal post vá al mer y spazirëia söles promenades surapinsier sciöche i agn passá. 
Ci parüda fej pa pordërt i colaboradus ti hotí? »Al é n bur lauré por düc, chësc vëigon«, dij la ëra jona oma de dui mituns, »porchël te sorvësci pro mësa, y tö as ma bria da comané danfora. I restoranc y les pizzeries á dër püch da fá chisc dis.« Zënza ghesć é la stüa frëida – mo chësc podess tosc gní atramënter cun i confins alpins che s’á daurí. 
La spona dl mer söl Lido del Sole a Bibione é en chësc de feter öta, bunamënter s’á la jënt lascé sprigoré dal bur tëmp sté inier – nes cunta la jona. Co él pa pordërt te hotel? »I sun püc, mo al é ciamó families cun mituns, y da dí él che i parcs é lëdi y daverc por les families y i mituns.« I mituns cina 6 agn ne mëss nia avëi indos le mascherot y al é natural che ai se mosciöda y soga deboriada, porchël él bëgn geniturs che á val’ festide por les infeziuns che roda dötaurela tla Talia, dantadöt tla Lombardia. 
Y co pón pa sté a sorëdl sön spona? »I sun feter susc, chësc n’é pa tan bel. Mo les precauziuns é altes y bones: tles files de ambreles pormez al mer é i scagns 2 metri dainciará, tles files plü en caiéte 4 metri, y ciamó plü cuntra la promenada chi 8 metri. »Ma che les ambreles se sposta cun le sorëdl y i scagns pó spo se avijiné cotan, sot les mosöres scrites dant!« 
A Bibione s’l’á la familia jona badiota ince cuntada cun jënt dal post, interessant él ci che na ëra ti á dit: »Sëgn unse chës 4.500 ambreles söla spona a Bibione, a desferënzia dles 12.000 di istá usuai. Chësc ó dí che i ún sëgn le livel che Bibione se miritass por na bona cualité.« Ci che é massa é massa, ma che canche les strotöres y i sorvisc é arjigná ite a standarg dl turism de massa, él ri da arferé y jí zoruch. An odará ci che chësc isté insegnará lapró al svilup massif dl turism adriatich. Val’ é sigü: altamo i prisc é chi di ultims agn y plülere mesan–alc, degügn ne se vënn fora por na crisa che i messarun düc deboriada despassé cun le manco plaies poscibles. 
A Bibione mëssel ince impormó gní chës temperatöres che an é ausá da sintí söla pel y tles aries. Do n dé de plöia passé te n zënter comerzial nia dalunc dal mer féjel bun da palsé, y bel él impó che al n’é nia chël fracac che te fej datrai sté sö le fle y te strënj ite demassa!  (Iaco Rigo)