L’identità ladina é ti lesc e si inomes

Data

24 de auril 2024

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Te l’Aisciuda Ladina 2024, n event dal titol »Colores de mia tera«, desche chel de na rima de P. Frumenzio, ne envia a cognoscer nosc raion travers scontrèdes e raides culturèles.


Anter duc i apuntamenc metui a jir chest an dal Comun General adum con l’Union di ladins, l Istitut Cultural e la Scola de Fascia tel chèder de l’Aisciuda Ladina, cater i é stac pissé proprio per jir ite a fon tel tem de chesta 16^ edizion: la toponomastica. Na parola fosc no tant bela, a la dir duta, ma emportanta e rica de segnificac. Cognoscer noscia tera vel dir ence cognoscer si inomes e te chisc inomes sćiantives, no adinfal de spes rejon de contrast per la comunanzes de mendranza, se spieia l amor, l sens de partegnuda e donca l’identità de n popul.
De chest l é stat rejonà te la scontrèda endrezèra en mercol ai 10 de oril te sala del Consei de Comun de Sèn Jan, olache l sotirch Cesare Bernard e l menatroes Damiano Lorenz à prejentà la raida metuda a jir dapò ai 13 a Vich.

Con Damiano e Cesare, sun Ciaslir e Col de tzela
Cotenc fac, istories, recorc, inomes pelel sconer n lech? Da no se l fegurèr! La pruma raida endrezèda dai Servijes linguistics del Comun General tel chèder de l’Aisciuda Ladina su la toponomastica l é stat n viac storich e culturèl adertura tras i milenees. Dut l raion dintornvia l Ciaslir e l santuarie de Sènt’Ugèna, sorassù l paisc de Vich moscia na stratificazion de ric pagans, superstizions e conties, spiritualità e fe cristièna, Gran Vera.

De più, su la scontrèda e su la raida, l é da poder lejer su La Usc stampèda de en vender ai 26 de oril.  (LG/NR)