media/k2/galleries/5411/thumbs/Bildschirmfoto_2017-07-27_um_16.00.46.jpg
27 de messel 2017

Ispeziun FIS

Te 140 dis saral indô les döes gares de Copa dl Monn FIS tl’Alta Badia. Al é la 32ejima ediziun dl gran apuntamënt.
Les gares sará i dis 17 y 18 de dezëmber 2017. Cun l’ispeziun FIS da inier pëiel ia le countdown punt por punt.
Tratan la reuniun de coordinamënt y programaziun pro la sënta dl comité organisatif, á Markus Waldner (FIS - Chief Race Director World Cup Men) y Emmanuel Couder (FIS – Technical & Marketing Coordinator Alpine), y i rapresentanc dl comité local Marcello Varallo (Presidënt), Andy Varallo (General Manager), Sergio Tiezza (mëmber dl diretif), Luca Tiezza ...
media/k2/galleries/5410/thumbs/Bildschirmfoto_2017-07-27_um_10.02.55.jpg
27 de messel 2017

Fontana di Trevi

A Roma él ciarestia d’ega, l’emergënza é dada. Mo nia ma: ince i turisć dess sëgn gní plü instradá.
Da püc dis incá él en faziun a Roma (por n tëmp de proa) n plann por mené i turisć tl areal dla Fontana di Trevi. A controlé la situaziun él l’assoziaziun Cives Catervae Custodes Martiri di Nasiriyha e dl’Associazione Regionale del Lazio Vigili Urbani in pensione - v.u.p..
A stipulé la colaboraziun cun les döes assoziaziuns de volontariat la Sovrintendenza Capitolina ai Beni Culturali y le Corpo di Polizia Locale di Roma Capitale. L’aziun á desco fin la suravijiun sön n areal atraënt ...
media/k2/galleries/122/thumbs/c24105ca0385a5dee2aa7d1c38ae645c.jpg
21 de messel 2017

Liejede l’edizion nueva!

media/k2/galleries/5409/thumbs/Bildschirmfoto_2017-07-27_um_09.55.01.jpg
27 de messel 2017

Nia stlü la cité a chi che vëgn a lauré

“Stlü Balsan a chi che vëgn a lauré é n dann por la cité”: chësc dij l’assessur Mussner che é por l’ampliamënt dl trasport publich sciöche soluziun al problem dl trafich.
L’assessur por la mobilité Florian Mussner é a öna cun l’ombolt da Balsan Renzo Caramaschi por ci che reverda l’ajornamënt costant dl plann dla mobilité dla cité de Balsan por manajé te na manira otimala le trafich. Mo l’assessur é cuntra la proposta da stlü le capolüch a chi che vëgn ite y fora a lauré, idea presentada da Caramaschi dan da püch. “Secundo me él na proposta che vá massa inant y i ne me pó nia m’imaginé che ara sides ince poscibla da realisé cun n conzet tler doia. Al vá de ...
media/k2/galleries/5408/thumbs/Bildschirmfoto_2017-07-27_um_09.46.52.jpg
27 de messel 2017

Cursc de lingaz, scolines, formaziun dl personal insegnant

Südtirol: danter les ultimes dezijiuns dla Junta provinziala él le percurs d’inserimënt dl personal insegnant, i cursc de lingaz por muciadus y l’ampliamënt di insegnanc de sostëgn.
La Junta provinziala á regolamenté ai 25 de messé les modalités di cursc de lingaz resservá ai zitadins migranc. Tl cheder di intervënc a bëgn dl’integraziun linguistica y culturala á la Junta provinziala aprové na regolamentaziun spezifica por l’organisaziun de cursc de lingaz che, sön la basa dles desposiziuns statales, é d’oblianza y debann por zitadins extracomunitars sura i 16 agn. Sciöche stabilí bele cun na lege provinziala gnarál conzedü n valgönes prestatiuns soziales implü dla ...
media/k2/galleries/5178/thumbs/pestraiffeisen.jpg
27 de messel 2017

Pest „Cassa Raiffeisen“ por la ciantia ladina

L’UCL chir interprec nüs y cianties nöies scrites y portades dant por ladin. Terminn da mené ite: fin de messé 2017!
Al vëgn scrit fora n concurs por cianties nöies ladines, da porté dant dal vi en gaujiun di 25 agn dla UCL-Uniun Ciantauturs Ladins la sabeda ai 12 d’agost 2017, dales 20:00 inant, a La Pli de Mareo. Tó pert pó dötes y düc chi che fej musiga y cianta ion pop, rock y folk, menan ite dan la fin de messé 2017 (ai 31 de messé 2017) ÖNA na ciantia ladina originala y nöia (nia ciamó tuta sö sön n CD o te n’atra ocajiun) cun picia descriziun di auturs y interprec tl format mp3 ala misciun eletronica:
...
media/k2/galleries/5386/thumbs/AVERAU_2.jpg
27 de messel 2017

Storia e guera al rifugio Averau

Domenia 6 de agosto na intiera giornada al rifugio Averau per regordà e cugnesse come che viveva i soldadi su le noste mont intant la guera.
N apuntament da no perde per i apassionai de guera chel che vegnarà organizà domenia 6 de agosto al rifugio Averau. Na giornada de rievocaziogn de guera con armamenc, magnei e storie de chi agn, dut contornà da le prejentaziogn del storico prof. Paolo Giacomel. Na ocajion per regordà i 100 agn da la prima guera mondial, ma incia per inaugurà la prima part dei nuof scric de aprofondiment che sarà metui sui percorsi de guera apede l rifugio e nte duta l'area del Lagazuoi – 5 Torri. De ches on ...
media/k2/galleries/5385/thumbs/BANDIERA_.jpg
27 de messel 2017

Nuove bandiere a Col

Cuater chele metude su davant a la Cesa de Comune.
Una del Istitut cultural ladin Cesa de Jan, una de le Miniere del Fursil, una ladina e una de Col: cheste le nuove cuater bandiere che l é stà metù fora sul or de la piaza da Col nten luoch ulache bele dal 2010 (an ulache l eva stada fata la piaza nuova, ndr) l eva stà lassè cuater bus n previjion de mete ju proprio cuater pai con de le bandiere che lassasse vede a la jent ce che se pol ciatà ntel pais. I bus i eva stai lassei sul or de la piaza, nanter l stradon e le sente del Ufize Tecnico e ...
media/k2/galleries/5383/thumbs/aBildschirmfoto_2017-07-26_um_12.12.17.jpg
26 de messel 2017

Ert tl desert

Morvëies y richëzes nia da crëie tl museum Savitzky a Nukus tl Caracalpacstan/Uzbechistan.
La coleziun Savitzky tol ite 90.000 operes d’ert dla avant garde ruscia da do la Pröma Vera incá. Tla ediziun de La Usc di Ladins da en vëndres saral da lí do deplü. Le redadú Iaco Rigo é sté söl post y á vijité le museum a Nukus, che ciafará lapró te val’ mëisc (baié vëgnel de setëmber 2017) dui frabicac nüs por amplié fora la lerch espositiva.

media/k2/galleries/5384/thumbs/samarcanda_medresa.jpg
26 de messel 2017

Rëgn de mile y na nöt

L’Uzbechistan, söl „tru dla sëda“, á morvëies culturales, artistiches y architetoniches straordinares da mostré. Y na storia de concuistes, migraziuns y lingac intravaiada. Vigni aspet desferënt costruësc n mosaich nobl desco chi de teracöta che an vëiga söles falzades dles medreses.
La reportaja é da lí do tla ediziun de La Usc di Ladins stampada che vëgn. Cun impresciuns fotografiches.

media/k2/galleries/5382/thumbs/Vito_Weiss_mostra.jpg
26 de messel 2017

Da la “Lia Krepes Vajolet” al Socors sa mont

L grop de Socors del Zenter Fascia à endrezà na mostra te la Torn de Vich che vegn inaudèda anché domesdì. Vito Weiss ne conta de si recorc di prumes socorsc su per nesc crepes.
Te la Torn de Vich, vejin a la forenadoa de Ciampedìe, l grop de Socors sa mont del Zenter Fascia con a cef l capogrop Agostino Pederiva, à endrezà na bela esposizion de materièi, fotografìes, documenc e mondures veies e en doura aldidanché, che testimoniea l’atività de chest grop da canche l’é nasciù con l’inom de “Lia Krepes Vajolet”. La mostra vegn inaudèda anché, mercol ai 26 de messèl da les 15.30, a la prejenza de l’ombolt de Vich Leopoldo Rizzi e del General Paolo Fabbri de la Brigata ...
media/k2/galleries/5381/thumbs/DSCN5720.jpg
26 de messel 2017

Sarada per dut istà la Strada de la Vena

N provediment deziso dai doi comugn de Fodom e Col per garantì la sigureza de la jent e dei lauranc.
Se fin davant calche stemana duc i apassionai de roda i zafiava a jì ncora su la Strada da la Vena, dal 21 de luio chest no l é pi inconsentì. Nte na ordinanza dada fora dal comun da Col se liez difati che per inconsentì ai lauranc de la Cadore Asfalti de jì navant al sigur con suo laor de sistemazion del toch de strada che se ciata sul comun de Col, l toch da Ru fin al confin col comun da Fodom l restarà sarà per chi che và a pe, per chi da le rode e per duc chi che và con moto o auter mezi da ...
media/k2/galleries/5380/thumbs/Bildschirmfoto_2017-07-25_um_11.47.26.jpg
25 de messel 2017

Incuntades cun na laurs, regoles de comportamënt

Tigní i cians ala corda. Chësta é öna dles regoles plü importantes sce an ess da incunté na laurs, recorda l’Ofize Ciacia y pëscia.
La Provinzia de Balsan recorda do l’incuntada de na laurs cun na porsona gnüda a se le dé chisc dis tl Trentin l’importanza de n valgönes regoles fondamentales sce an ess da incunté na laurs. “Dantadöt sarál ince de importanza fondamentala da capí ci che al é sozedü avisa tles vijinanzes dl lech de Tergalgo, por fá a na manira da evité situaziuns prigoroses tl dagní”, dij le diretur dl ofize dla ciacia Luigi Spagnolli. A vigni moda, deache la porsona ferida ê acompaganda da n cian, él l’Ofize ...
media/k2/galleries/5379/thumbs/a20170724_221005.jpg
25 de messel 2017

Antervoisis: usc da corusc

Le cor jonil moscedé Antervoisis d’Antermëia sot la direziun de Sara Forer á trasmetü n conzert rich de varieté culturala y contegnü. Tröpes les emoziuns y contënt le publich da daimpró y dalunc.
Le conzert dl cor Antervoisis insëra, lönesc ai 24 de messé, tla palestra d’Antermëia, á spanü fora danter le salf plëgn de jënt ispiraziuns da plü perts dl monn: dal’America al’Europa, dai Paisc Todësc ales vals ladines y grijones. Bun le livel dl cianté adöm y acordé, beles les usc, da laldé la pasciun y ligrëza dl grup.

Deplü tla ediziun stampada de La Usc dl vëndres che vëgn!
25 de messel 2017

Unità e recognosciment per i ladins tel Statut

La Consulta de la PAT per l Statut spezièl de Autonomìa se à binà chisc dis passé per la audizions e per l laboratorie su la mendranzes. Fernando Brunel à portà dant n document de l’Union di Ladins

Da pech l’é stat dat fora l document, lurà fora da la Convenzion de la Provinzia de Busan, per la revijion del Statut de Autonomìa. N document che, descheche se à podù lejer ence sui ultimes numeres de La Usc, l’à soscedà comenc critiches tel mond ladin. A chisc comenc se jonta apede ence l president de l’Union di Ladins de Fascia, Fernando Brunel. “L document de la Convenzion no tol en conscidrazion la domana de unità di ladins e nience la costion de Soramont - disc Brunel. Ence la domana de ...
media/k2/galleries/5367/thumbs/Bildschirmfoto_2017-07-20_um_09.37.13.jpg
24 de messel 2017

Longega Dessora ê n zënter

Bele i romans savô che la strada ogâ por lié i paisc, por alisiré l'ativité dl comerz y por porté i passanc da n post al ater. Les pedies che ai á lasce a San Laurënz desmostra che ai menâ a bun termo sües operes. Al sará dessigü sté laurs ch'é stá de ispiraziun por ci che é gnü fat dedô. La strada che condujô da San Laurënz tla Val Badia incër i agn dl 1700 passâ da Sares ite Peraforada Dessora cina ala sënta tl pice zënter dal Festl a Longega Dessora, olache al ê na ostaria y na stala por i ...
24 de messel 2017

L mur de le Dolomiti

Se fosse demà valch che toca, che à da ester per motivaziogn de natura ambiental, l provediment che pervede de sarà per calche di de luio e agosto l jof del Sela l podarave ester metù via nten cuater e cuater ot come una de le stupidade de sto istà 2017. Cale autre parole duorà per n provediment cussì fora de dute le rejogn per come che l é stà pensà, metù a jì nten vede e no vede, cussì difizile da capì se l posse joà o manco? Difati sarà n jof dolomitico per ciatà na soluzion al problema del ...
24 de messel 2017

Festes y segra a Urtijëi

Cun la segra d'Urtijëi ie ntant finedes via la majera festes dl luech. Bel iel stat che truepa jënt y lies cun si bela troht se à dat ca y fat pea pra la festes de dlieja, fajan pea pra la pruzescion y la funzions, tenian aut nsci nosc valor cristian cun si cultura y tradizion.Mé sciot che chësta doi robes, cultura y tradizion, ne vën tan nia sentides y vën iniuredes dai majeri raprejentanc de chemun. Stlet ejëmpl nce per i jëuni, nia da se fé marueia che ëi se stënta nsci a fé pea. Bel fóssel ...
media/k2/galleries/5364/thumbs/Bildschirmfoto_2017-07-20_um_09.29.07.jpg
24 de messel 2017

ACD Val Badia Summer Camp

Mitans y mituns á podü aprofondí so savëi tl jüch al palé, en gaujiun de döes edemes deboriada cun l'alenadú profescionist Carlo Tebi. Ince acompagnadus y alenadus á ciafé consëis d'öga
"Porté la partida tl alenamënt", chësc ê le fin dl proiet metü da jí dal ACD Val Badia tles ultimes döes edemes, söl ciamp dal sport a La Ila.

Deplù te la edizion dl 21 de messel
media/k2/galleries/5361/thumbs/Bildschirmfoto_2017-07-20_um_09.19.59.jpg
24 de messel 2017

Neva ambulanza e neva mondura te Crousc Biencia

Te caserma de Cianacei enstadì l'é stat la benediscion del nef meso de socors e la neva mondura più tecnica e sorida
Aane jà anunzià su La Usc di Ladins chisc meisc passé che la Crousc Biencia de Cianacei la era stata bona de comprèr ite n nef meso per l socors. Enben ades la medema Sociazion, che tol ite 55 volontadives e 17 dependenc, l'à volù rengrazièr a na vida ofiziala duc chi che à dat na man te na zerimonia publica stata en sabeda ai 15 de messèl tedant al garasc del Zenter de Protezion Zivila de Cianacei (ló da Pènt de la Roa).

Deplù te la edizion dl 21 de messel