media/k2/galleries/27007/thumbs/Torri-del-Vajolet_Ph.Franz-Dantone.jpg
27 de auril 2024

Franz Dantone Pascalin en mostra a Palaz Trentini

L é en esposizion cent stampes fotografiches originèles de proprietà del Istitut Cultural Ladin e de la familia Dezulian. N projet che met ensema la Majon di Fascegn, la Fondazion Dolomiti Unesco e l Trento Film Festival.
L’èlba de la fotografia, l’èlba de n ensomech che à didà descorir l valor universèl de la Dolomites e a les jontèr ite te la lingia de l’arpejon ‘Patrimonio Mondiale: l é la mostra »Franz Dantone Fotografo delle Dolomiti (1839–1909) - La nascita di un immaginario collettivo« che é stata orida en mercol ai 24 de oril a Palaz Trentini tel chèder del Trento Film Festival.
Se trata de n event nasciù da la colaborazion anter la Fondazion Dolomiti UNESCO e l Istitut Cultural Ladin Majon ...
media/k2/galleries/27020/thumbs/Bildschirmfoto_2024-04-24_um_18.32.24.jpg
27 de auril 2024

Garantì segurëza y sucors

I Carabinieres cëla de reviers a na sajon plëina de sucors. I à fat passa 1.700 ntervënc y nce vel' curs. Deplù tl articul
La sajon da d'inviern ie jita a piz: la cunlaurazion danter Carabinieres, mplantisć y urganisadëures de sucors ie jita scialdi bën, aldò dla forzes dl orden. Sce n ti cëla ala majera cum- pëida de seniëura te valeda, iel sambën mpurtant a mantenì segurëza sun i purtoies, nscila che duc chëi ychëleschevacunischiocunl snowboard posse se goder l'esperienza.

L articul tla edizion atuela de La Usc di Ladins.

JL
media/k2/galleries/122/thumbs/c2d8317c603399c6cd729375d52f16d2.jpg
05 de dezember 2023

Liejede l’edizion nueva!

media/k2/galleries/27006/thumbs/Prejentazion_liber_Fratel_Elio_Croce1.jpg
27 de auril 2024

Elio Croce, nosc Sèn Martin

Prejentà a Moena n liber per recordar l fra miscionarie combonian mort te l’Uganda del 2020.
La sala Simonin Maza de le scole de Moena se à empienì de jent en sabeda ai 20 de oril. No demò moenac, ma persone ruade ence da Fascia o da più dalonc, spente dal benvoler e da la stima per Elio Croce, l fra miscionarie combonian che l é restà tel cher de duc chi che lo à cognosciù.

L’era dalbon na persona speziala, n ‘bon samaritan’ l’à dit la vizeombolta Cristina Donei te sie salut al scomenz de la scontrada, che Moena é stolza de aer abù desche sie sentadin.

L’ocajion per l recordar l é stat ...
media/k2/galleries/26997/thumbs/11117_web.jpg
27 de auril 2024

Scole de schi: »Na bona stagion ma tres plù difizile ciapé maestri«

L spopolament dei paisc ntra le gauje. L scior fesc tres mánco ore
Ence per i maestri de le doi scole de schi de Reba chëla che s’a emper­mò saré via l’é stada na stagion da mëte nte na soeja. Ma davò ai numer col senn plù, davò a chësta profesción nviade trop ambida dai jovegn, nsomeia se ngrumé chelche neola. L spopolament ntei pichi paisc da mont come Reba, responsabilité, coute e regole desvalive ntra le Region a porté ntei agn a fe sci che siebe tres mánco jovegn che deventa maestri se schi.
A front spò de n laour che no máncia, le scole de schi le ...
media/k2/galleries/27019/thumbs/Bildschirmfoto_2024-04-24_um_18.30.37.jpg
27 de auril 2024

L Parlamënt dla Muntanioles a Unieja

La Bienela Gherdëina à scumencià per l nono iede cun si atività artistica, culturela. La ie unida prejenteda a Unieja
La data ufiziela dla giaurida dla Bienela te Gherdëina sarà ala fin de mei y tl scumenciamënt de juni. Cun l inuem »The Parliament of the Marmots« va l'edizion de chëst ann a tuché la tematica dla lijëndes dla Dolomites y mo plu avisa chëles de Fanes. Pra la mostra saràl da udëi lëures che conta de mudazions y ujinanzes, dla vita y la relazions danter criatures desfrëntes.

L articul va inant tla edizion atuela de La Usc di Ladins.

JL
media/k2/galleries/27005/thumbs/PFrumenzio1_Cesare_Fabio.jpg
26 de auril 2024

»Pare Frumenzio, porton inant toa opera«

Valorisèr e portèr inant l lurier, l patrimonie, l gran servije fat dal frate de Martin per sia comunanza, chest l apel uzà fora a più oujes a Sèn Jan tel domesdì de recordanza a 10 egn da sia mort.
La sala piena de jent en domenia ai 21 de oril te la Majon di Fascegn per recordèr Pare Frumenzio Ghetta tel diejem cedean da sia departida l é stat la conferma de cotant che l frate de Martin à semenà te sia comunanza. L’emportanza de sia ritajon é stata sotrissèda te duc i intervenc, ma soraldut a più oujes, tant dai esponenc de l’Istitut Cultural Ladin che da chi de l’Union di Ladins de Fascia, che adum i à endrezà la scontrèda, l é vegnù fora adaut l besegn de no se fermèr a la recordanza, ...
media/k2/galleries/26982/thumbs/PHOTO-2024-04-23-08-28-34.jpg
26 de auril 2024

Storia dla dllijia da La Val sön paladina

Iniann festejëia La Val n iubileum important. 150 agn él ca da canche le zënter cun la dlijia s’á sposté jö a Plan Morin. En gaujiun de chësc iubileum s’á l’uniun de teater La Val ponsé fora da porté chësta storia, signada da nia püc contrasć danter la comunité dl paisc, sön paladina tres n teater. N grup de laur formé da Bernardetta Nagler, Stefan Nagler, Sylvia Costabiei, Matteo Rubatscher y Veronica Rubatscher á scrit le copiun. Les proes á bele scomencé d’aurí y jará inant cina ala pröma ...
media/k2/galleries/27017/thumbs/Bildschirmfoto_2024-04-24_um_18.25.51.jpg
26 de auril 2024

Recunescënza al diretëur che va n pension do 23 ani

L diretëur dla Scola de Mujiga de Gherdëina, Vinzenz Senoner, ie jit n pension do 39 ani de atività, de chëi 23 da diretëur. L personal nseniant – y nia mé – ti ie scialdi recunescënt per l lëur fat y i resultac arjonc
Tl 1985 ova Vinzenz Senoner scu- mencià a nsenië tla Scola de Mujiga de Gherdëina, dantaldut l oboe, »si« strumënt. Ai prim de utober dl 2001, do bën dejedot ani, canche l prim diretëur Max Moroder fova jit n pension, àl pià do la ncëria da dire- tëur. Tl prim nseniòvel mo mpue, pona àl lascià per se dé ju defin cun la direzion.
N juebia ai 11 de auril dl 2024, do 39 ani de atività te scola y de chëi 23 da diretëur, à Vinzenz Seno- ner laurà per l ultim di.

L articul ie da ...
media/k2/galleries/27004/thumbs/Matteo_Lorenz.jpg
26 de auril 2024

Fascia Balon: massa senester contra la pruma

L Borgo se tol i trei ponc dal Cotura e l conferma l gran destach sunsom la classifica. I fascegn resta al 5° post.
Nia da far per l Fascia Balon che en domenia te ciasa l à cognù ge lasciar i 3 ponc al Borgo. 

I ghesć i taca sobito a far entener percheche i vida la classifica con 15 ponc de vantac su la seconda e al prum menut i fasc l gol del 1 a 0 co na trata da ite de l’area de rigor che fenesc tedò al portier Leonardo Deflorian Felix. 

Do aer ciapà chest gol a freit, Trottner e compagnes no se peta ju e i proa sobito a drezar la endesfida, dant con na trata de Massimo Lorenz de Meca, che fenesc ...
media/k2/galleries/26993/thumbs/Croscbianca20240420_115256-Enhanced-SR_foliet_web.jpg
26 de auril 2024

Ce se fajaraelo zenza de lore

Un gran e bel laoro, fato da ra sezion de Anpezo co i so vorentie e lourantes, par i socorse e par ra vita da dagnadì, par el sport e el turismo. I numere de un an intiero. Un sozio de onor, che porta chera mondura da pi de cuaranta ane
Sun man ‘l à ‘na statua de san Roco de len; inze i oce ra lagrimes, che el s’à ingropà: Carlo Alberto Delmonego ‘l é vegnù da Fodom in Anpezo par ra foula granda de ra sezion de ra Crosc bianca, agnó che i ‘l à fato sozio de onor. Con el ‘l é so femena, che i stà pede, anche ancuoi che ‘l é festa, cemodo che ‘l é suzedù tropa otes, de di e di note, canche ‘l ea da lourà, par deboto cuaranta ane. Carlo ‘l à scomenzà a moe fora co ra anbulanza, da vorentio, ai 6 de jenaro del 1978, el di che ‘l à ...
media/k2/galleries/26992/thumbs/16_26.4.24_copy_web.jpg
26 de auril 2024

La caricatura dl'edema

de Manuel Riz
media/k2/galleries/26990/thumbs/danca_web.jpg
26 de auril 2024

Sabrina Riz da Ciampedel, atora, la laora col ladin

Dancà y da na pert
Peste te prejentèr?
Gé son Sabrina Riz, son da Ciam­pedel, son del 1997. Fae teater, son ti Schuhplattler, tel grop de endrez de la sègra e me sà bel jir en mèscra…. e bon!

Da cotenc egn fèste pèrt de La Mizacoles?

Son te La Mizacoles da d’uton del 2018.

Co éla che te es ruèda ite?

I me à proprio fat na teneta. Lurèe amò dal pech sa Ciampedel e canche l é stat ora de serèr boteiga me é troà sun do la schena Loreta (Forian, ndr) e Marion (Boso, ndr) che é vegnudes a me dir che i aessa endrezà na ...
media/k2/galleries/26991/thumbs/beautiful-closeup-shot-grey-barbed-wire_web.jpg
26 de auril 2024

Cuntra vigne nazifascism

Comentar de pruma
No la Talia, no Südtirol y no les valades ladines, n’á ciamó lauré sö chi tomps crödi, co pö aldedancö tan dalunc (mo n’é daldöt nia dalunc), dal fascism y nazional­sozialism, con les Opziuns por Südtirol y les vals ladines. Al foss gran ora da baié deplü dla storia dai ultimi 200 agn (almanco), por capí ciodi che la Talia tin le 25 d’aurí desco »de dla liberaziun«. Ma dí che al é en de de festa é en cösc 25 d’aurí massa püch, al é da ciaré y odëi ete ci co á porté al nazionalism dan le ...
media/k2/galleries/27003/thumbs/01_famiglia_daprai_bar_penia.jpg
25 de auril 2024

L ultim café da Lisa e Sergio

En domenia ai 28 de oril serarà, do 53 egn, l Bar de Penìa, cher del ultim paisc de Fascia. Aon fat n viac ti recorc e ti momenc de contenteza, con ence vèlch lègrema, de Lisa Lorenz.
Chichemai sie ruà ite ta Penìa, amancol na soula outa l é ruà lo dal bar per se tor n café, o chechemai de auter. Lisa Lorenz, tedò banch, con bona maniera la ge à semper resservà a duc chenc n grignot o na bona parola: ensema sessaben con sie om Sergio Daprai e al didament de sie fies l’à semper ret chest bar con amor, pascion, pazienza. L paisc l é semper stat vif de gra ence a chest post olà se troèr: con la setemèna che vegn l bar l serarà e con chest donca se averc ence n capitol nef per ...
media/k2/galleries/26981/thumbs/PHOTO-2024-04-19-16-06-01.jpg
25 de auril 2024

Salvé le mosaich de Lois Irsara

Le Comun de Badia á tut la dezijiun de salvé le mosaich de Lois Irsara da Badia sön le mür dl ex-frabicat dla scolina da La Ila, sëgn en demoliziun. Chësc á la Junta comunala dl Comun de Badia delibré cun usc a öna ai 3 d’aurí anunzian le conferimënt dl’inciaria direta ala dita Pescoller Laboratori Srl da Bornech, che spostará l’opera d’ert dal mür dl frabicat dla scolina La Ila en demoliziun y le cunciará sö danü sön la strotöra nöia. Le mosaich rapresentëia n estrat dala liënda dl Rëgn de ...
media/k2/galleries/27002/thumbs/Orchestra_Euregio_Tieser.jpg
25 de auril 2024

Orchestra di joegn de l’Euregio

I joegn musizisć dai 16 ai 30 egn enciasé tel Tirol, Sudtirol e Trentin à temp fin a la fin del meis de oril per se enscinuèr.
La musega no l’à seides. Aldò de chest dit, l’Euregio Tirol-Sudtirol-Trentin endreza na neva edizion de la setemèna da d’istà de la Orchestra di joegn de strumenc a fià de l’Euregio en colaborazion co la sociazions de musega a fià di trei teritories. Presciapech 60 joegn musizisć se troarà dai 20 ai 28 de messèl a Toblach, te la Pustra, per passèr dessema na setemèna duta dedichèda a la musega. A la fin de la setemèna i joegn talenc farà conzerc ti trei raions de l’Euregio. Pel tor pèrt al ...
media/k2/galleries/26952/thumbs/peartramontan20240413_151150_foliet_web.jpg
25 de auril 2024

I prime colore par el bosco

El pear tramontan, che se vede ades de ousciuda: una pianta bela, con un bonador, ma che ra pó fei tropo mal e ‘l é da i tende
Ra sozietà Cooperatia de Anpezo ra manda fora, ‘na ota a ‘l mes, alcuanta noes de el paes, pede a cheres de ra botega, de el magaśen. Sta ota i à scrito algo de chiste dis de ousciuda, de chesto mes de aprile, un gnon che podarae vegnì dal latin aperire, valadì daerśe, parcé che ‘l é ra stajon che vede duta ra natura che se daerśe, che nasce, che scomenza danoo, dapò de ‘l inverno. Par outre vien da ‘l etrusco apro, che el ruarae da el greco Afrodite, ra dea de ‘l amor.

De plu tla edizion ...
media/k2/galleries/26950/thumbs/StefanoGasparipresidenteRegoleeParco20230422_181856_foliet_web.jpg
25 de auril 2024

Un laoro scomenzà, da portà inaante

Votà da ra foula, dapò da ra deputazion, Stefano Mul sarà el presidente fin del 2027. Ra stala de i Ronche; ra strada da Cianzopé; el laudo da mudà
Stefano Gaspari Mul ‘l é presidente de ra Regoles d’Anpezo par i tre ane che vien, fin del 2027. Domegna ai 7 de aprile i regoliere, ciamade a foula granda, i ‘l à votà de 384, su 706 che i ea a ‘l Alexander Girardi Hall, de parsona o par delega. Alcuante dis dapò ra deputazion regoliera ‘l à betù presidente danoo, che ‘l aea beleche fato un an, dapò che aea fenì Flavio Lancedelli Slao, del 2023. Con chesto, Gaspari ‘l é anche el presidente de el Parco de ra Dolomites d’Anpezo. (MDM)

De plu tla ...
media/k2/galleries/27016/thumbs/Bildschirmfoto_2024-04-24_um_18.22.30.jpg
25 de auril 2024

»Streda Skasa: 94 dis sun cënt àla butà«

Chëstes la paroles dl respunsabl dl Zënter de Mubiltà de Gherdëina, Martin Resch. La Usc l à ancuntà per rujené de coche la ie jita a śaré la streda Skasa trëi ëura da sëira ntan la sajon turistica da d'inviern. Sce n fajerà l medemo nce d'instà, ie mo da fé ora. I details
Cun l espert ons rujenà de ntardivedes dla curieres, purté inant la mesura tla sajon da d'instà, rundiei y trasport publich. Na sort de puzzle che va bel plan adum. Tòch do tòch vëniel ora l Masterplan per la mubiltà de Gherdëina. Var do var uderons ulache chësc nes purterà.

L articul sarà da liejer tla edizion nueva de La Usc de duman vënderdi ai 26 de merz.

Bruno Maruca