»Pare Frumenzio, porton inant toa opera«

Data

26 de auril 2024

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Valorisèr e portèr inant l lurier, l patrimonie, l gran servije fat dal frate de Martin per sia comunanza, chest l apel uzà fora a più oujes a Sèn Jan tel domesdì de recordanza a 10 egn da sia mort.


La sala piena de jent en domenia ai 21 de oril te la Majon di Fascegn per recordèr Pare Frumenzio Ghetta tel diejem cedean da sia departida l é stat la conferma de cotant che l frate de Martin à semenà te sia comunanza. L’emportanza de sia ritajon é stata sotrissèda te duc i intervenc, ma soraldut a più oujes, tant dai esponenc de l’Istitut Cultural Ladin che da chi de l’Union di Ladins de Fascia, che adum i à endrezà la scontrèda, l é vegnù fora adaut l besegn de no se fermèr a la recordanza, ma de portèr inant sia ritajon.

Da la diretora de la Majon di Fascegn Sabrina Rasom, che l’à vidà l domesdì e l’à uzà fora l’emportanza de ge passèr ai joegn sia ritajon, a la presidenta Lara Battisti che à recordà sie contribut a ge dèr n sens de partegnuda a la comunanza ladina de Fascia, al president de l’Union di Ladins de Fascia Fernando Brunel: »didane duc a portar inant soa ritajon!« l à dit te sie prum salut.
L conseier de l’Union e ex diretor del Istitut Fabio Chiocchetti se à palesà amò più concretamenter te sie intervent: l à envià duta  la jent che à scric, documenc, ence letres personèles de P. Frumenzio a les portèr a Sèn Jan, a na vida che les posse vegnir toutes su col scanner e dapò dates de retorn, per regoer duc si scric e l’à dat ence la desponibilità a se meter a la leta per lurèr do a chest projet.
Chiocchetti, ensema con n auter conseier de l’Union, l storich Cesare Bernard, duc doi omegn de cultura che à abù l met de lurèr trop con P. Frumenzio, i à portà dant con competenza ma ence con emozion si intervenc sul lurier del frate: l prum vardan soraldut al aspet leterèr e poetich, l secondo a chel storich.
Momenc de valuta culturala che se à enterzà con etres più lijieres, ma riches de sentiment.

De più su La Usc stampèda de en vender ai 16 de oril.



 (Lucia Gross)