Fascia

media/k2/galleries/26716/thumbs/Rezeta_Stefano_carciofes_2.jpg
18 de merz 2024

Saores de noscia tera

"Carciof, salata da smauz, formai crocant e chutney de peires": l é chesta la rezeta che l chef Stegano Ghetta de Martin ge sporc su La Usc nr 11 dai 15 de mèrz, ai letores de La Usc di Ladins.
Fosc a lejer l titol se podessa pissèr che chisc no sie proprio saores de noscia tera, ma chel che fèsc la desferenza anter zachei che cojona e n chef da steiles fosc l é apontin la capazità de conjobièr e desfrutèr chel che vegn dal teritorie per ge dèr chel vèlch de originèl e sćiantif a ogne piat.
Amò apede con sie aiut chel che pissaane sie tant senester somea doventèr trop più sorì, con vèlch secret per fèr de n bon piat vèlch de gran parbuda per fèr bela fegura.
La rezeta su La Usc stampèda ...
media/k2/galleries/26715/thumbs/Retrat_HC_Catinaccio.jpg
17 de merz 2024

Chi él pa?

Do n retrat sche dut de eles, en ocajion di 8 de mèrz, chest'outa te noscia storica rubrica de La Usc publicon n retrat de ic, pissan che ai 19 de mèrz l é la festa del papà: sul retrat jiadores e dirigenc de hockey, joegn da enlouta encomai doventé pères, e ence pères che no é più con nos.
La setemèna passèda, en ocajion di 8 de mèrz, aon publicà n retrat che vegn fora dai archivies de La Usc di Ladins olache l era su femenes, sche dutes da Ciampedel, de desvaliva generazions col guant. Sul numer stampà de vender ai 15 de mèrz podede lejer la soluzion con duc i inomes e apede l é stat publicà n retrat de hockey.

Per responer se pel manèr na mail a: fascia@lausc.it o chiamèr l numer de telefon 0462 764545. Per poder meter sul numer che vegn la soluzion e i inomes de chi che à ...
media/k2/galleries/26708/thumbs/scritores_publich_CGF.jpg
16 de merz 2024

Femenes scritores da talent e sentiment

I Servijes sozio-assistenziai e i Servijes linguistics e culturèi del Comun General de Fascia ge à dat ousc a 11 eles che scrif per pascion.
11 femenes, 11 scritores. Te sala grana del Comun General de Fascia, en vender ai 8 de mèrz, te la Dì internazionèla dedichèda a la eles, i Servijes sozio-assistenziai e i Servijes linguistics e culturèi à chiamà ite 11 femenes scritores de Fascia per ge dèr merit per sie contribut sozièl e culturèl.
»A le femene volesse ge dir ‘no ve desmentià de pissar a voi, conzedeve la libertà de coltivar vesc ensomesc e de valorisar vesc talenc, descheche à fat cheste scritore – à dit dantfora la Conseiera ...
media/k2/galleries/26707/thumbs/Dozenc_Museo_toponomastica1.jpg
16 de merz 2024

Dozenc e esperc sui inomes de lech

Te Museo Ladin l é stat endrezà na scontrèda de formazion didatica per didèr i ensegnanc a lurèr fora unità didatiches su la toponomastica.
La toponomastica l é stat l argoment de la formazion didatica che en mercol ai 6 de mèrz à binà te sala Heilmann del Museo Ladin de Fascia n grop de ensegnanc de duc i degrees e ordegn, da la scolina enscin a la scola auta de desvaliva materies. L domarena de formazion é nasciù da la colaborazion percacenta anter i Servijes linguistics del Comun General de Fascia, l Museo e la Biblioteca de la Majon di Fascegn e la Scola Ladina. La scomenzadiva é stata pissèda per enjignèr la scoles a zelebrèr ...
media/k2/galleries/26705/thumbs/Ciasa_Comun_SJan.jpg
15 de merz 2024

Na neva jonta te Cèsa de Comun

L Consei de Comun de Sèn Jan à aproà l bilanz de previjion che perveit passa 6 milions de euro per lurieres publics. Anter chisc l é ence na jonta tel frabicat de Comun.
Te l’ultima sentèda de Consei de Comun de Sèn Jan, stata en mercol ai 6 de mèrz, l é stat aproà l bilanz de previjion 2024-2026 e l Document Unich de programazion che se sera su sui 17.726.717 euro. Con chesta aproazion l’Aministrazion pel tachèr a lurèr sui intervenc programé amò del 2024, a bilanz l é passa 6 milions de euro per i lurieres publics. Prum de dut chi prioritères sul bosserlait de Tamion e ge arsegurèr coscita l’èga bona ence ai sentadins de chesta frazion de Vich. 

»Cognon ...
media/k2/galleries/26701/thumbs/Veronica_Dellantonio_DCA_Pardac.jpg
15 de merz 2024

Cognon aer respet per nos enstesc e amèr la vita!

Te la giornèda dedichèda ai desturbes del comportament alimentèr porton dant la testimonianza de la joena Veronica Dellantonio da Pardac, jà studenta de la Scola d’èrt de Fascia, che à vivù en pruma persona l problem de l’anoressia e la cogn amò fèr i conc con sia conseguenzes.
Anché, vender ai 15 de mèrz, l é l dì dedicà ai desturbes del comportament alimentèr. N problem che colpesc semper de più la persones, soraldut i joegn.
Dal 2015 al 2022 i pazienc che se à out al Zenter DCA (Desturbes Comportament Alimentèr) de Trent i é passé da 286 (98 sot i 18 egn) a 450 (170 sot i 18 egn): beleche l dopie. Chi che padesc de chest problem i é semper più joegn e no l é demò la bezes, ma ence i bec. 
Anter la persones che à vivù sun sia pel chest problem l l é Veronica ...
media/k2/galleries/26695/thumbs/Eles_conzert_ciantarines.jpg
14 de merz 2024

Eles, la forza de la cianties

Al Gran Tobià Teater de Cianacei l é stat endrezà la seconda edizion de Eles, l conzert dedicà a la femenes.
»En pe, segnores, tedant a na Femena! E se no bastassa chest, piave ju ogne outa che la ve vèrda l’ènema, percheche Ela sà la veder, percheche Ela sà la fèr ciantèr.«

Chesta paroles, toutes fora dal toch »In piedi, signori, davanti a una donna« da Il Chisciotte de Cervantes, let ju al scomenz da Alberta Rossi, disc dut chel che l conzert Eles l é stat: joena ciantarines che à sapù fèr ciantèr l’ènemes e l cher.
La seconda edizion del conzert Eles, endrezà dal Comun de Cianacei, la sociazions ...
media/k2/galleries/26694/thumbs/LisSommavilla_EleonoraRiz.jpg
14 de merz 2024

Detelpai Lis!

Elisa Sommavilla vedova Depaul d Ciampedel ne à lascià ai 9 de mèrz a l’età de 91 egn.
Cara Lis... ence tu te ès fenì tie viac su chesta tera.

Ties stata na femena, na iava da bon voler, semper aiegra e de bona luna, te ge ès tegnù trop a tia tera fascèna, a tie Ciampedel, amancol tant che ge à tegnù tia gran peconta Luonora...

Te volees ence tu, desche ela, che dut vegne fat delvers, te didèes, te imprestèes percheche vegne metù delvers l guant, tu che instessa da beza te aees jà gran gust, e te jies uraa a portèr tera per poder te l injignèr, ajache te cèsa no te n èes, dal ...
media/k2/galleries/26651/thumbs/Schermata_2024-03-07_alle_15.53.26.jpg
12 de merz 2024

Spigologn… a spigolon!

Chesta setemèna te sia rubrica Fabio Chiocchetti à tirà fora fora de crigna vèlch autra parola enteressanta.
Giusta enstadì sul grop fb ‘Sei di Moena se…’ sauta fora Alberto Bolognani a domanèr: «Élo valgugn che sà me dir còme che se disc spigologn per talian?». Subit respon Renata Damolin: «Vösto dir canche la salata la va a spigolon, per dir la va en semenza?», e via co la discuscion. Se sà ben, l’é stat ence de chi che à dat ca de colp ence la dreta definizion botanica, per chela erbes «che da moneli se jiva tei prè a binar sù, e dapò se le magnava… e che bone che le ...
media/k2/galleries/26649/thumbs/eves.jpg
11 de merz 2024

Enjignon ensema de bie eves da Pèsca!

L’Union di Ladins endreza n picol cors per emparèr a entenjer e chejer i eves o a i sbetèr e encolorir.
Inant Pèsca ence te Fascia l era l’usanza, e la é amò anchecondì, de entenjer o depenjer i eves.
Simon de Giulio te sie liber Usanzes e lurgeres da zacan l conta che l era la touses che les i entenjea la sabeda sènta, sot l eie ascort de la mères che ge ensegnèa co fèr.
L’Union di Ladins de Fascia aea fat l an passà n tutorial de sia lingia »Saeres« per moscèr coche se fèsc a entenjer i evec: podede amò veder su Youtube da chest link: https://www.youtube.com/watch?v=WD1iAmRfiq4.

Ades la ...
media/k2/galleries/26648/thumbs/Mazin_VardonInant_Simbol.jpg
10 de merz 2024

»L é stat fat na pozernada«

L capogrop de la mendranza de Comun de Mazin Manuela Spinel ne spiega percheche i é de contra a l’aproazion de la varianta del Prg.
Perché pa desche grop de mendranza siede ve n jic e no aede aproà la varianta al PRG?

Manuela Spinel Percheche no ne sà giust coche l é stat embastì dut l iter. Prum de dut l teren olache vegn fat su cheste ciase l era de proprietà de na parenta de n conseier, l é stat venù a vert, l é stat fat l rogito de oril e de otober i ge lo à jà passà da frabica per prume ciase semper a parenc de la maoranza. No l é nience passà sie meisc. 

La varianta era ruèda te Consei jà l uton passà, enlouta ...
media/k2/galleries/26647/thumbs/medaa_Bandes_Adriano_Winterle_Silvagni.jpg
10 de merz 2024

19 bandisć à ciapà la medaa

L’audizion tedant a la comiscion à metù al luster l empegn e la capazitèdes di sonadores che é stac premié da la presidenta de la Federazion de la Bandes del Trentin e da sie raprejentant.
En sabeda ai 2 de mèrz te la senta de la scola de musega Il Pentagramma de Fascia e Fiem a Tieser l é stat la audizions di bandisć che se à scrit ite al ejam per ciapèr la medaa de merit musical. Chest an l concors era resservà a otons e percuscions. En dut se à scrit ite 19 sonadores e duc chenc à ciapà sia medaa: 12 chela de bron, 5 chela de arjent e 2 chela de or. 

La zertificazion vegn endrezèda da la Scola de musega ensema a la Federazion de la Bandes del Trentin e la Museghes de ...
media/k2/galleries/26646/thumbs/Retrat_eles_guant_Ciampedel.jpg
10 de merz 2024

Chi él pa?

Su La Usc di Ladins n nef retrat da endoinèr, dedicà chest'outa a la eles.
L é na fotografia fata a Ciampedel con su n muie de eles col guant, de desvaliva generazions e la vegn fora dal archivie de La Usc di ladins.
Sul numer di 8 de mèrz del sfoi l é stat cernù de onorèr la femenes ence te la rubrica del retrat.

Se pel tor pèrt envian la soluzion per mail a fascia@lausc.it o chiaman al numer 0462 764545 enscin en mèrtesc. Chi che troa fora la maor pèrt di inomes i ciapa en don n liber, na bandiera o n gramièl, sport da l'Union di Ladins de Fascia.
media/k2/galleries/26645/thumbs/Valentina_Manica_Biblio_Moena.jpg
09 de merz 2024

N an te Biblioteca de Moena

Acà n an Valentina Manica à tout l post de Maria Piccolin. Aon fat con ela n bilanz de coche la é jita.
De firé del 2023 à scomenzà sie lurier te Biblioteca de Moena Valentina Manica, che la era stata touta su dal Comun per n an canche Maria Piccolin é jita en penscion. Ades la neva responsabola é stata touta su da l’aministrazion a temp indeterminà. Do aer vardà le setemane passade coche la é jita te le Biblioteche de Cianacei e Sèn Jan, vedon chest’outa coche l é stat l 2023 te la strutura culturala de Moena.

Podone far n bilanz de chest prum an de lurier a Moena?
Valentina Manica Canche son ...
media/k2/galleries/26640/thumbs/Socors_Igor_Dantone_Capostazion_Auta_Fascia.jpg
08 de merz 2024

Na picola gran Stazion sul confin de la Provinzia

Igor Dantone, nef capostazion de la Val de Sora, auza fora l’emportanza de se confrontèr e lurèr adum con l’autra valèdes.
Igor Dantone, clas 1993, l é l nef capostazion del Socors da mont de l’Auta Fascia, anter i più joegn del Trentin. Socoridor dal 2012 en ca, ti trei egn che vegn l vidarà i 28 operatores de una de la Stazions più operatives de noscia Provinzia e de duta la Tèlia.

 

Chesta l é segur na encèria de gran responsabilità, ma l é da dir che te es stat vize…

Acà trei egn Stefano Coter me aea domanà de ge fèr da vize, do che Martin Riz aea lascià lo. É semper vardà de fèr l miec e de scutèr Stefano, ...
media/k2/galleries/26638/thumbs/Maddalena_Iori_bacana.jpg
08 de merz 2024

Nena, l’ultima bachèna de Penìa

Ogne dì la leva da les cinch dadoman: da trenta egn che la rencura sia stala, didèda ence da la familia.
Na dì domesdì vae ta Penìa, é apuntament con Nena lo dal Bar de Penìa. Maddalena Iori no l é demò l’ultima bachèna de la vila, ma de duta la Val de Sora. La spete defora da usc: l é acort, l soul rumor l é l’èga che cor e l ciampanil che bat l’ora. Sion de mèrz, ma lo l biteboi di etres paijes no l é mai ruà. Maddalena tegn sia besties te stala de Mario de la Ninotes, na stala da n’outa, che à amò i volti, la cianaus e sui ujes l é scrit col śes la benediscion di Trei Rees, Christus Mansionem ...
media/k2/galleries/26620/thumbs/Schermata_2024-03-07_alle_09.56.55.jpg
08 de merz 2024

Prg e Solaria, doi pomes fersc per Mazin

L Consei de Comun de Mazin à aproà la varianta al Prg che ge dèsc l met a sie families de se fèr su la pruma cèsa, ma la mendranza é de contra. L Solaria va al encant per la 4^ outa.
Anter i Comuns de Fascia che é do a aproèr sia variantes al Pian regolator l é ence Mazin. Chiò i à preferì no ge l dèr su a n comissarie ma i à fat a na vida de se l aproèr te Consei de Comun, ence zenza la stimes del grop de mendranza che à arbandonà la sentèda percheche la é de contra. Aon domanà fora l ombolt de Mazin Fausto Castelnuovo per entener miec l iter del Prg e apede ge aon domanà ence de la situazion del comples Solaria che cognessa jir al encant per la quarta outa e de etres ...
media/k2/galleries/26618/thumbs/Alessandro_Furci_Capostazion_Zenter_Fascia.jpg
07 de merz 2024

Le Stazion del Socors de Fascia podessa lurar più ensema

Aon domanà fora l nef capostazion de la Val de Sot, Alessandro Furci, sun sia neva enciaria.
Per l renovament de le enciarie pervedù te dut l Trentin ence la Stazion del Zenter Fascia à fat soe votazion e vardà le desponibilità, e l é stat dezidù de ge dar su la enciaria de capostazion a Alessandro Furci. El l é da Pera, l à 45 egn e te la neva enciaria l arà desche vize Ivan Battisti.

Alessandro, da can este tel socors e co te aste arvejinà a chest mondo?
Gio son efetif tel socors dal 2019. Jà da canche ere jon é semper abù na gran pascion de jir sa mont, rampegar e jir coi schi, ma per ...
media/k2/galleries/26616/thumbs/Malatia_reres_Rosanna_Verra_Trame.jpg
07 de merz 2024

La malatia rères revèrda duta la comunanza

Ai 29 de firé l é la Dì internazionèla malatia rères: ence te noscia val l é stat endrezà doi scontrèdes con intervenc e testimonianzes per tor ite la jent.
Ence chest an l Servije sozièl del Comun General de Fascia con sia conseiera de procura Mirella Florian e i assessorac di Comuns à portà dant la scomenzadiva »Lum empeèdes su la malatia rères«. L é da dotrei egn en ca che l ent fascian, ensema con la Scola Ladina e l’APSS, endreza chesta scomenzadiva per sensibilisèr la comunanza sun chesta tematica.

Te sala grana de la Sorastanza a Sèn Jan, en jebia ai 29 de firé l é stat la pruma scontrèda, lo che à tout pèrt n bel grop de scolees de la clasc ...
media/k2/galleries/26612/thumbs/Zulian_Zanoner_Coter_Socors.jpg
06 de merz 2024

Doi neves capostazions del Socors da mont te Fascia

Igor Dantone à tout l post de Stefano Coter a cef de la Stazion de la Val de Sora e Alessandro Furci chel de Luigi Zulian a cef de chela de la Val de Sot. A Moena l é stat confermà Thomas Zanoner.
Da pech l Socors Alpin e Speleologich del Trentin à serà su l renovament de la encèries portà inant chisc meisc te la 34 Stazions che é loghèdes sun dut l teritorie provinzièl, a cheles che se jonta la Stazion speleologica. I componenc del Socors te la radunanzes de la desvaliva Stazions i à lità i neves capostazions per i trei egn dal 2024 al 2027. Do i mudamenc entravegnui ti egn passé, ades la encèria pel esser portèda inant per no più che 3 mandac de 3 egn l un, e te Fascia al capostazion ...