Atualité

media/k2/galleries/6151/thumbs/Bezes_Ladines_Laurea_Persenon.jpg
18 de november 2017

Les é ben 6 la neva maestres ladines

Festa a Persenon per n bel grop de joenes ladines laureèdes tel cors de Scienzes de la Formazion primèra.
Enstadì l’é stat la zerimonia de consegna di diplomes de laurea ai 230 laureé che à portà a compiment sie percors de studies a Persenon te la Facoltà de Scienzes de la Formazion, a la prejenza de la proretora Stefania Baroncelli e del degan Paul Videsott.

Tel chèder de chesta facoltà l cors de Scienzes de la Formazion primèra, che forma i ensegnanc de la scolina e de la scola populèra, l se à sturtà sù con bon ejit per 84 laureèdes e laureé de la sezion todescia, 39 de la sezion talièna e 5 de ...
media/k2/galleries/6155/thumbs/Missus_Soraga_Furlegn_Union_ICL_RGB.jpg
17 de november 2017

I preves de Glesie Furlane amiré te Fascia

L film “Missus” de Massimo Garlatti-Costa é stat portà a Soraga per endrez de l’Union di Ladins e de l’Istitut Cultural, soscedan gran amirazion e emozion. L’é na batalia per duta la mendranzes.

L’é ruà a Soraga en sabeda ai 11 de november l film “Missus”, che moscia la batalia di preves de Glesie Furlane per poder ofiziar la messa te la “marilenghe”.

L’ocajion de vegnir prejentà ence tel raion ladin é stata sporta dal secretèr de Glesie Furlane Christian Romanini tel chèder del “Missus Tour”, che da chest istà l’à portà l film te comunanzes de mendranza de duta la Tèlia, pean via dal Sud. So envit é stat tout sù da l’Union di Ladins e da l’Istitut Cultural de Fascia, de gra a la ...
media/k2/galleries/122/thumbs/be78809dae3b2cfa76d98e682eb3fe4f.jpg
17 de november 2017

Liejede l’edizion nueva!

17 de november 2017

Comentar de Pruma

Scibli Azzurri
Sambën che da pert dl trainadëur y dla Federazion Taliana iel unì fat fai, duc à si gaujes, ma plucheauter cun-gaujes, de mëndra gaujes, che la Talia ne se à nia cualificà per l Mundiel dla Ruscia.
La majera gauja à ch'la gran cumpëida de jënt a San Siro o Meazza de Milan n lunesc, na bela massa de iniuranc, che à sciblà (gh.) - sciuré (bad.) - scigolà (fasc.) - siolà (col) - sciolé (fod.) - sciubià (amp.) l inn svedesc. Dlongia la deguna maniera, l degun respet per na scuadra y na nazion ...
media/k2/galleries/6146/thumbs/Bildschirmfoto_2017-11-16_um_11.16.58.jpg
16 de november 2017

Daniel Alfreider, assessur ladin a Balsan?

Sciöche al pe, dess Daniel Alfreider ester le candidat ladin dla SVP ales proscimes lites provinziales (altonn 2018). Intratan é süa "Lege Ladina" passada definitivamënter a Roma.
Sciöche l’on. Daniel Alfreider ess detlaré a deplü media te Südtirol, n’él nia plü decuntra da se mëte a desposiziun por na candidatöra ales provinziales a Balsan. Cina sëgn, dantadöt ti ultimi chinescdé, ál rebatü da orëi sté inant a Roma tla Ciamena y da candidé porchël por les politiches d’aisciöda. Les chertes por la candidatöra de Alfreider á sëgn la SVP Ladina tles mans. La dezijiuns definitiva söla candidatöra ladina podess salté fora ciamó dan Nadé.

Intratan él passé la "Lege Ladina" ...
media/k2/galleries/6122/thumbs/salvatormundi.jpg
16 de november 2017

450 miliuns de dolar por n cheder

Nou, i n’á nia scrit damat: rodunt chësta é la soma paiada por lizité le ”Salvator Mundi” de Leonardo Da Vinci.
An ne s’á nia sce an dess s’la rí o sce an dess pité, sce an dess iubile o scemplamënter storje le nes. Le marcé dla ert desmostra n iade implü che al é por incërch jënt che pó s’impormëte ”caprizi” fora de mosöra. N ejëmpl eclatant án albü ai 15 de novëmber pro la ciasa d’auziuns Christie’s. Iló él gnü lizité la opera ”Salvator Mundi”, n Gejú Crist che dess ester gnü depënt da Leonardo Da Vinci incër le 1500. I scrii al condizional, deache nia düc i esperc n’é a öna sön le fat sce al é bëgn n ...
media/k2/galleries/6120/thumbs/badante.jpg
15 de november 2017

Todësch por les badantes

La Provinzia mët da jí n curs de lingaz y ince de cultura südtiroleja. Iscriziuns cina ai 30 de novëmber
Al momënt é chësc curs ma por todësch, da s’aodé fossel che al gniss ince metü da jí por talian - y dantadöt ince por ladin. Le curs é publich y ince debann por les partezipantes y i partezipanc.

Dantadöt porsones atempades y che se stënta cun la sanité se damana tres deplü ince te Südtirol na badanta. Les badantes vëgn por gran pert da foradecá y n’á nia nu la Provinzia no i lingac che vëgn baiá. Le curs gnará metü da jí de jená sön iniziativa dl Ofize provinzial por formaziun y la Scora ...
media/k2/galleries/6116/thumbs/DSCN6397.jpg
10 de november 2017

Prejentà l bando per i contribuc de l'Ospitalità Diffusa ntel medio - aut Agordin

N grum de jent chel ruà insera ntel salf "El Teaz" de La Rocia per la prejentazion del bando che inconsentirà ai privati interessai dei comugn de Col, Fodom, La Rocia, Alie, Zenzenie, San Tomas e Taibon de podè se fà fora valch de suo (posti da dormì, n restorant o autra atività) per mete man col sistema de l'Ospitalità Diffusa. Za. 2 i miliogn de euro metui sun taula dai Fondi dei comugn de confin  che i set comugn i avarà da se despartì, 170.000 euro i soldi che avarà siebe l comun da ...
10 de november 2017

Comentar de Pruma

Deguna volonté
Dan 10 agn à la popolazion de Ampez, Col y Fodom deliberé con la maioranza dl 80% da se destaché dal Belun-Venet y de se lié pro Bulsan - Region Trentin-Südtirol. Te 10 agn ne él suzedù nia. Pro l convegn de Reba él gnù chirì na resposta a does domandes: a) porciodi ne é pa la domanda de Souramont nia juda inant? y b) cie pòn pa fé sen per Souramont y l'unité di ladins?
Na lingia de reladours cualifichés à tout posizion, ma ne à dé deguna dreta resposta. A la fin à endò n iade la debleza dla ...
media/k2/galleries/6113/thumbs/missus_volantin2.jpg
09 de november 2017

“Missus”: la longia batalia de Glejie Furlane.

Rua te Fascia l docufilm straordenèr sul percors portà inant da passa 40 egn da preves e laiches tel Friul per poder fèr la liturgìa en “marilenghe”. L vegn moscià a Soraga ai 11 de november da les 20.30; l'entrèda é debant e dò l regist Massimo Garlatti-Costa e l giornalist Christian Romanini, secretèr de Glesie Furlane, i sarà a la leta per l debatit.  
L film “Missus”, opera del regist Massimo Garlatti-Costa l documentea la batalies di preves de Glesie Furlane per la messa tel lengaz furlan.
Dut pea via ai 28 de aost del 1974, canche l Piscop de l’arcidiozesa de Udin l’envìa duc i preves de la Ciarnia a zelebrèr na messa adum te la veiora Pieif mère de Sèn Piere de Zui (Zuglio). I preves, duc furlegn, domana de poder ofizièr per “marilenghe” e a la resposta negativa del Piscop i scrif na letra recordan la parabola del Bon Pèster che ...
media/k2/galleries/6088/thumbs/23316387_10210488569112598_6666139409063553294_n.jpg
09 de november 2017

Dai 11 de novembre lifc davarc sun Col Gallina

Sabeda ai 11 de novembre daurirà sun Fauzare l lift de Col Gallina. Grazie a la nef ruada saldi bonora, la sozietà Ista l à deziso de daurì l lift doi stemane davant dal 25 de novembre, giornada perveduda per invié via la sajon.
08 de november 2017

Chi che dorm ne apëia nia pësc

N comentar dl redadú Iaco Rigo söl brac de fer danter Gherdëna y Val Badia por mëte le/la candidat/ta dla SVP
Te otedé ó Daniel Alfreider, le surastant dla SVP Ladina, avëi l'inom dl/la candidat/ta sön mësa, ma che chësc ne ti garatará nia tan saurí. Che la SVP Ladina é tan tardia y se stënta é ince n pü' colpa de Alfreider instës: ël á aspeté cina dan otedé por dí definitivamënter che al ó resté a Roma y nia jí tla politica provinziala - tla doman do la jüda en forza dl Rosatellum bis che é la Lege litala nöia por le Parlamënt. Les lites politiches sará de forá-merz 2018, chëres provinziales de ...
03 de november 2017

Comentar de Pruma

Referendum, 10 agn dò
Referac y discuscions a Reba, en ocajion di diesc agn dal referendum de Fodom, Col y Ampez per mudé region y jì de retourn tla "patria tiroleisa", pra i autri ladins. Danter l'auter él vegnù recordé ence l referendum indipendentist dla Catalunya, ma mé per dì atira che al se trata de n caje dl dut desferent. Veira: iló fova l referendum "incostituzional", mené inant contra la leges dl Stat spagnol, chilò é l referendum de Souramont aldò la Costituzion y dles leges del Stat talian. Mo dlongia ...
media/k2/galleries/6042/thumbs/20171028_171746.jpg
28 de otober 2017

10 agn dal Referendum de Souramont

Al moment Meisa Torona a Reba/Fodom per i 10 Agn dal Referendum di comuns d'Anpezo, Fodom y Col
Do i saluc dla presidenta dla Union Generela di Ladins dla Dolomites Milva Mussner, y con la moderazion de Giulia Tasser (redadoura per Souramont dla Usc di Ladins), rejona Elsa Zardini, Paul Videsott, Paolo Frena, Daniel Alfreider, Bepe Detomas y Lukas Plancker.


media/k2/galleries/6037/thumbs/Bildschirmfoto_2017-10-27_um_16.16.48.jpg
27 de otober 2017

Declareda la Republica "Catalunya"

L parlament de Barcellona á aprové a ousc socreta l’independenza dla Catalunya dal Regn Spagnol.
Madrid ne azetará nia tant atira chesta declarazion de independenza y desmetará l govern catalan en efet dl art. 155 dla Costituzion Nazionala. I catalans avieia l iter per na sia costitiuzion. A Barcellona festejeia milesc de persones l’independenza da Madrid.

foto: foliet catalan "www.segre.com"

27 de otober 2017

Comentar de Pruma

"Mai zede!"
L é bele pasà diesc ane da canche l é stà votà par el referendum de Soramont, diesc ane de laoro, de cruzie, de zavarie, de viaśe. Se s'à ciatà pi otes con politiche de ogni sorte, ma de pasc inaante no in é stà. Chesto no vó dì che sone desmenteà ce che ón domandà incraota e ce che voron ancora ancuoi. I dis pasade ra Rejon del Veneto e ra Provinzia de Belun à domandà pi "autonomia" con na votazion, cemodo che ón fato nos, con na gran diferenza: nos ón domanda solo de tornà ves ra nostra ...
media/k2/galleries/6022/thumbs/CIMG1427.jpg
26 de otober 2017

2007 - 2017: dies agn darè l referendum de Souramont

Davant dies agn a Col, Fodom e Anpezo se viveva la vea del referendum del 28 - 29 de otobre 2007 con chel che le trei comunità ladine le se domandava de podè tornà sot la provinzia de Bolzan. Cuaji l 80% de jent la eva juda a votà, con perzentuai de "Si" autretant aute, segn chest den volè ciaro, ma che fin ades l somea restà subuì e nmarmolì no se sà ben ulà. Nte la Usc de vender 27 de otobre se regordarà con trei pagine de aprofondimenc e interviste sto importante varech de la storia de ste ...
media/k2/galleries/6018/thumbs/Bildschirmfoto_2017-10-26_um_09.27.21.jpg
26 de otober 2017

La fin de na ilujion?

10 agn dal Referendum di 3 Comuns ladins dla Provinzia de Belum
La popolazion catalana mess sentí sun la pel conseguenzes restritives per l referendum dla independenza nia prevedú da la Costituzion spagnola. I ladins di 3 Comuns ladins dla Provinzia de Belum (Region Venet) á dit a na maniera clera si SCI a l’adejion di trei Comuns de Fodom, Col Santa Luzia y Anpezo a la Provinzia de Bulsan, se moian tl cuader costituzional y tl respet plen dles regoles.
Ma da diesc agn aspeten che les istituzions competentes a Roma dae na resposta o feje n vare inant!
La ...
media/k2/galleries/5993/thumbs/land-tirol.jpg
24 de otober 2017

N "No" por les Olimpiades 2026 a Desproch/Tirol

Le referendum metü da jí dan otedé tl Land Tirol á arozé les intenziuns a na candidatöra de Desproch/Tirol, la jënt n’ó nia plü - do dui iadi - les Olimpiades. Te Südtirol porta chësta dezijiun dla jënt a Nord dl Prener desplajëi.
313.681 porsones de 536.817 cherdades ala lita á dé jö süa zetola en domënia. La partezipaziun de lita é insciö dl 58,43%. I trëi comuns cun la maiú partezipaziun é stá St.Anton am Arlberg cun 85,12%, Ischgl cun 83,36% y Hochfilzen cun 80,71%.

Por n "SCE" ala candidatöra de Desproch/Tirol por i Jüc da d’invern 2026 á lité 159.510 tiroleji/jes (le 46,75%), por n "NO" 181.694 (le 53,25%). Chisc é i dac ofiziusc, mo che vëgn tuc en conscideraziun. Desproch/Tirol ne se candidará nia plü - naota sëgn ...
media/k2/galleries/5990/thumbs/elezioni.jpg
23 de otober 2017

Referendum de la provinzia de Belum e del Veneto: i resultac de Souramont

Ulà pi, ulà manco, incia la jent dei comugn da Souramont s'à dit auna ntrel referendum de inier per l'autonomia de la provinzia de Belum. Per l referendum che domandava l'autonomia de la provinzia rua da Anpezo la perzentual pi auta dei trei comugn da Souramont (54,77% de la jent juda a votà con l 98,86% de SI e l 2,94% de NO) con darè l pico comun de Col (41,92% con l 98,5% SI e l 1,85% de NO) e, resultat pi bas de duta la provinzia, l comun da Fodom, ulache l é ju a votà l 28,38% de la jent ...