Atualité

media/k2/galleries/5410/thumbs/Bildschirmfoto_2017-07-27_um_10.02.55.jpg
27 de messel 2017

Fontana di Trevi

A Roma él ciarestia d’ega, l’emergënza é dada. Mo nia ma: ince i turisć dess sëgn gní plü instradá.
Da püc dis incá él en faziun a Roma (por n tëmp de proa) n plann por mené i turisć tl areal dla Fontana di Trevi. A controlé la situaziun él l’assoziaziun Cives Catervae Custodes Martiri di Nasiriyha e dl’Associazione Regionale del Lazio Vigili Urbani in pensione - v.u.p..
A stipulé la colaboraziun cun les döes assoziaziuns de volontariat la Sovrintendenza Capitolina ai Beni Culturali y le Corpo di Polizia Locale di Roma Capitale. L’aziun á desco fin la suravijiun sön n areal atraënt ...
media/k2/galleries/5409/thumbs/Bildschirmfoto_2017-07-27_um_09.55.01.jpg
27 de messel 2017

Nia stlü la cité a chi che vëgn a lauré

“Stlü Balsan a chi che vëgn a lauré é n dann por la cité”: chësc dij l’assessur Mussner che é por l’ampliamënt dl trasport publich sciöche soluziun al problem dl trafich.
L’assessur por la mobilité Florian Mussner é a öna cun l’ombolt da Balsan Renzo Caramaschi por ci che reverda l’ajornamënt costant dl plann dla mobilité dla cité de Balsan por manajé te na manira otimala le trafich. Mo l’assessur é cuntra la proposta da stlü le capolüch a chi che vëgn ite y fora a lauré, idea presentada da Caramaschi dan da püch. “Secundo me él na proposta che vá massa inant y i ne me pó nia m’imaginé che ara sides ince poscibla da realisé cun n conzet tler doia. Al vá de ...
media/k2/galleries/122/thumbs/c24105ca0385a5dee2aa7d1c38ae645c.jpg
21 de messel 2017

Liejede l’edizion nueva!

media/k2/galleries/5408/thumbs/Bildschirmfoto_2017-07-27_um_09.46.52.jpg
27 de messel 2017

Cursc de lingaz, scolines, formaziun dl personal insegnant

Südtirol: danter les ultimes dezijiuns dla Junta provinziala él le percurs d’inserimënt dl personal insegnant, i cursc de lingaz por muciadus y l’ampliamënt di insegnanc de sostëgn.
La Junta provinziala á regolamenté ai 25 de messé les modalités di cursc de lingaz resservá ai zitadins migranc. Tl cheder di intervënc a bëgn dl’integraziun linguistica y culturala á la Junta provinziala aprové na regolamentaziun spezifica por l’organisaziun de cursc de lingaz che, sön la basa dles desposiziuns statales, é d’oblianza y debann por zitadins extracomunitars sura i 16 agn. Sciöche stabilí bele cun na lege provinziala gnarál conzedü n valgönes prestatiuns soziales implü dla ...
media/k2/galleries/5178/thumbs/pestraiffeisen.jpg
27 de messel 2017

Pest „Cassa Raiffeisen“ por la ciantia ladina

L’UCL chir interprec nüs y cianties nöies scrites y portades dant por ladin. Terminn da mené ite: fin de messé 2017!
Al vëgn scrit fora n concurs por cianties nöies ladines, da porté dant dal vi en gaujiun di 25 agn dla UCL-Uniun Ciantauturs Ladins la sabeda ai 12 d’agost 2017, dales 20:00 inant, a La Pli de Mareo. Tó pert pó dötes y düc chi che fej musiga y cianta ion pop, rock y folk, menan ite dan la fin de messé 2017 (ai 31 de messé 2017) ÖNA na ciantia ladina originala y nöia (nia ciamó tuta sö sön n CD o te n’atra ocajiun) cun picia descriziun di auturs y interprec tl format mp3 ala misciun eletronica:
...
media/k2/galleries/5383/thumbs/aBildschirmfoto_2017-07-26_um_12.12.17.jpg
26 de messel 2017

Ert tl desert

Morvëies y richëzes nia da crëie tl museum Savitzky a Nukus tl Caracalpacstan/Uzbechistan.
La coleziun Savitzky tol ite 90.000 operes d’ert dla avant garde ruscia da do la Pröma Vera incá. Tla ediziun de La Usc di Ladins da en vëndres saral da lí do deplü. Le redadú Iaco Rigo é sté söl post y á vijité le museum a Nukus, che ciafará lapró te val’ mëisc (baié vëgnel de setëmber 2017) dui frabicac nüs por amplié fora la lerch espositiva.

media/k2/galleries/5380/thumbs/Bildschirmfoto_2017-07-25_um_11.47.26.jpg
25 de messel 2017

Incuntades cun na laurs, regoles de comportamënt

Tigní i cians ala corda. Chësta é öna dles regoles plü importantes sce an ess da incunté na laurs, recorda l’Ofize Ciacia y pëscia.
La Provinzia de Balsan recorda do l’incuntada de na laurs cun na porsona gnüda a se le dé chisc dis tl Trentin l’importanza de n valgönes regoles fondamentales sce an ess da incunté na laurs. “Dantadöt sarál ince de importanza fondamentala da capí ci che al é sozedü avisa tles vijinanzes dl lech de Tergalgo, por fá a na manira da evité situaziuns prigoroses tl dagní”, dij le diretur dl ofize dla ciacia Luigi Spagnolli. A vigni moda, deache la porsona ferida ê acompaganda da n cian, él l’Ofize ...
25 de messel 2017

Unità e recognosciment per i ladins tel Statut

La Consulta de la PAT per l Statut spezièl de Autonomìa se à binà chisc dis passé per la audizions e per l laboratorie su la mendranzes. Fernando Brunel à portà dant n document de l’Union di Ladins

Da pech l’é stat dat fora l document, lurà fora da la Convenzion de la Provinzia de Busan, per la revijion del Statut de Autonomìa. N document che, descheche se à podù lejer ence sui ultimes numeres de La Usc, l’à soscedà comenc critiches tel mond ladin. A chisc comenc se jonta apede ence l president de l’Union di Ladins de Fascia, Fernando Brunel. “L document de la Convenzion no tol en conscidrazion la domana de unità di ladins e nience la costion de Soramont - disc Brunel. Ence la domana de ...
media/k2/galleries/5377/thumbs/Giuseppe_Detomas.jpg
23 de messel 2017

Serf resservares per la neif programèda

L Consei de la Provinzia de Trent à aproà la mozion portèda dant dal Conseier ladin Giuseppe Detomas

Te la sentèda del Consei provinzièl de mèrtesc ai 18 de messèl l’é stat tout dant na proponeta de mozion portèda dant dal conseier ladin Giuseppe Detomas, che revèrda la realisazion de resservares de èga per didèr la produzion de neif programèda che posse arsegurèr portoes da schi ben enjigné.

Te sia mozion Detomas pea via da la conscidrazion de l’emportanza fondamentèla abuda ti ùltimes egn de la neif programèda per poder arsegurèr na bona sajon turistica da d’invern, motor de duta l’economìa ...
21 de messel 2017

Comentar de Pruma

Unità ladina?
Fedom, Col Santa Luzia y Cortina d'Ampëz: diesc ani do l referendum ie i trëi Chemuns ladins, ma nce duc i autri ladins, mo iló che aspieta che la istituzions stateles y nce regioneles y provinzieles ti vede do a si ncëria istituziunela. Scusëde la paroles, ma l ie na tëuta per l cul che l ne se muev mo for nia.
Mudamënt dl Statut de Autonomia: i ladins à lascià audì, plu iedesc y tres plu istituzions y persones, l bujën che l Statut tënie cont te na maniera plu sota y plu ntiera di dërc y dla ...
media/k2/galleries/5375/thumbs/paol.jpg
20 de messel 2017

Do 110 agn l’án finalmënter ciafé!

Tl Museum dla Natöra da Balsan esultëion: sön ju dl Sela él gnü a löm na sort de paol dër rêra, che an n’odô bele da 110 agn nia plü. Tles Alpes él ma dui posć olache an l’á odü: ju dl Sela y Armentara.
Tles Dolomites l’an descurí por le pröm iade dl 1891 y ai 18 de messé dl 1907 l’án odü por l’ultim iade. I baiun de na sort de paol dër rêra - l’inom scientifich é ”Agriphila biarmicus”. Sëgn, feter söl de 110 agn dedô, é chësta sort de paol indô gnüda a löm, plü avisa söl Ju dl Sela. Te dötes les Alpes él ma dui posć olache an l’á cina ciamó descurí: un é le Ju dl Sela, l’ater post é i pra de Armentara. I inrescidus á por agn alalungia chirí chësc pice tier, mo zënza avëi suzes. Tla cornisc de ...
media/k2/galleries/5336/thumbs/ELSA.jpg
13 de messel 2017

“Bolzan ne volelo? L ciape na pojizion!”

Riflessiogn e consideraziogn sul davignì dei ladign da Souramont darè l laor vegnù fora da la Convenzion dei 33 contade da Elsa Zardini, vizepresidente de la Union Generela, presidenta del Istitut cultural ladin Cesa de Jan e presidenta de la Union di Ladis de Anpezo.
Su La Usc de vender 07 de luio on liet nte na intervista fata a Edith Ploner, vizepresidenta de la Convenzion dei 33, de come che s'abe sarà via i laor de sta Convenzion inciariada de descore fora la revijion del terzo statut de autonomia de la region Trentin - Südtirol e de ce che i ladign i abe arjont o manco. Nte l'intervista s'à incia liet de ce che siebe stà fat fora per la situazion dei ladign de Souramont, situazion che se sperava la podesse vegnì al meo darè che su la taula de ...
media/k2/galleries/5311/thumbs/Foto_Envit_Festa_Ladina_2017.jpg
11 de messel 2017

Festa dla Unité Ladina

En sabeda ai 15 de messel da les 17.00 a Corvara la manifestazion orida a duc chi che à a cuer la cossa ladina. La Union Generela di Ladins ti sourandà l reconesciment de merit a comembres de onour.

Al é passé n ann da la gran festa ladina sun Ciavazes, che a 70 agn dala pruma gran bineda di Ladins sul Jouf de Sela ova dì fora ciamò n iade adaut la volonté de unité dl popul ladin.

Chest isté, ti dis de mez messel, vuel la Union Generela di Ladins onoré persones che à dat n contribut sterch, con dedizion, determinazion y convinzion, a arjonje i fins soziai dla soziazion de duc i ladins y laudé si impegn tl ciamp dla cultura ladina, dla sconanza y dla promozion dl lingaz y dla cultura ...
07 de messel 2017

Integraziun bëgn, sotmisciun no!

Discusciuns incër la lege ladina y la convenziun por l'autonomia ia. Nia le Senat, mo i presentadus instësc - le deputat Alfreider y la SVP - á n pü' intardié l'aprovaziun dla lege ladina a Roma, porvan da sburlé ite na clausola litala a bëgn dla SVP, che ai á spo messü trá indô. Mo sce les proscimes lîtes dl Parlamënt jará al 2018, ne manciarál nia le tëmp da mené a bun fin la lege. Ci che mancia da impröma inant, é n miú contignü che ne stopa nia ma val' büsc, val' descriminaziun di ladins - ...
media/k2/galleries/5300/thumbs/Bildschirmfoto_2017-07-06_um_15.03.32.jpg
06 de messel 2017

Le portal dles vacanzes é online

Le portal nü cun dötes les propostes por les vacanzes da d’isté por mituns y mitans y jogn y jones de Südtirol é sëgn online.
Sön la plata internet dla Provinzia www.provincia.bz.it/vacanze pó düc i anuzadus y dötes les anuzadësses ciafé le portal nü dles vacanzes. Ne savëise nia ci chirí fora danter na roda cun la roda, n curs de pitöra o de lingac o na jita de n de te na cité? Chiló pón ciafé dötes les propostes da d’isté ponsades por i mituns y les mitans y la jonëza. Le bel dl portal, che é gnü renové deplëgn, é la banca dac dër ajornada, olache an pó fá inrescides aladô dla data, dles classes d’eté di mituns y ...
media/k2/galleries/5292/thumbs/edithploner.jpg
06 de messel 2017

Autodeterminaziun bëgn, mo unité ladina no

La Convenziun di 33 - che s’á dé jö cun propostes por la reforma dl Statut d’Autonomia por Südtirol - á da püch stlüt jö sües sentades. I un baié cun la vizepresidënta dl gremium Edith Ploner, che nes á dit deplü sön le percurs, sön le documënt final y ci che al contëgn por i ladins, mo ince dles propostes che an á refodé.
En vëndres ai 30 de jügn él sté l’ultima sentada dla Convenziun di 33, chël gremium de Südtirol che s’á dé jö - deboriada cun le Forum di 100 - cun les propostes de mudaziun al Statut d’Autonomia. Ala pert êl ince dui ladins: le gherdëna Christoph Perathoner y la badiota Edith Ploner, che á ince surantut la inciaria da vizepresidënta. Resultat dles sentades di 33 é n documënt, che ti gnará presenté ai 22 de setëmber al Consëi Provinzial de Südtirol. Cun Edith Ploner unse orü baié de chësc ...
media/k2/galleries/5271/thumbs/Socors_jolier.jpg
05 de messel 2017

Recuperà l corp de n turist sun Marmolèda

L’om, n australian de 79 egn, se aea perdù angern; anché l’é stat troà mort dai omegn del Socors da mont e portà a val con l’elicoter.
Anché inantmesdì l’é stat troà l corp de n turist australian de 79 egn che angern era jit a fèr na raida sun Marmolèda e no l’era più ruà de retorn. L corp zenza vita de l’om é stat recuperà da l'equipaje de l'elicoter de Trentino Emergenza col didament di omegn del Socors da mont de l'Area operativa Trentin del nord.

L'om, aldò de la recostruzion di fac, angern l’era partì soul da Cianacei olache l’era en vacanza, per fèr front a la cognosciuda "Via atrezèda per la cresta Ovest" de la ...
media/k2/galleries/5269/thumbs/IMG_0500.jpg
05 de messel 2017

Mondiai de schi 2021: degun soldo per le strade de Giau e Fauzare

240 sarà i miliogn de euro che ciaparà ANAS per le strade statai strategiche per i Mondiai, degun soldo inveze per chele che toma sot Veneto Strade. Grones: “Na spartizion de soldi duta da rivede”.
70 miliogn de euro in pi per la viabilità strategica dei mondiai de Anpezo. Pecà che duc chis i ruarà in Ciadore e nia in Agordin. Chesta la nuova vegnuda fora l 1 de luio da na incontada tegnuda a Belum nanter l on. De Menech, i capicomugn del Ciadore e Anas, nuova che no la é juda ju al capocomun da Fodom Leandro Grones. Chis soldi i và difati a se jontà ai 170 miliogn de euro che l Stato l à bele destinà per la SS 51 de Alemagna e i jirà a curvì i inervenc de sistemazion de la SS 51 bis (che ...
media/k2/galleries/5266/thumbs/dolomites-vives1.jpg
04 de messel 2017

#Dolomitesvives aur con Messner

Doman l jouf de Sela l vegn serà fora al trafich. L’é l prum di diesc apuntaments metui a jir per sperimentèr na mobilità sostenibola.
Doman, mercol ai 5 de messèl taca l projet #Dolomitesvives, pissà per valorisèr e defener l teritorie de la Dolomites Patrimonie de l’Umanità Unesco.

La strèdes é serèdes fora al trafich privat e se pel ruèr sun Sela demò con la rodes, a pe, coi impianc portamont e i mesi de trasport publich o chi eletrics.

L’event #Dolomitesvives se aur doman con l’alpinist Reinhold Messner che aló da la Zità di Sasc vejin al Mountain Resort sun Sela rejona, ensema a la giornalista Ellis Kasslatter, de sie ...
media/k2/galleries/5265/thumbs/942297__no-name_.jpg
04 de messel 2017

”Situaziun sot a control!”

Tuta de posiziun dl presidënt dla Provinzia por ci che reverda les anunzies dl’Austria da atué mosöres straordinares de control sön le confin dl Prener.
Do l’anunzia dl Minister dla defenüda austriach, Hans Peter Doskozil, da orëi renforzé i controi sön le confin dl Stat sön le Prener, adoran ince i mesi dl militer, en previjiun de n aumënt poscibl de muciadus che röia sön le Prener, él ince le presidënt dla Provinzia de Balsan, Arno Kompatscher, che á tut posiziun sön la chestiun. Le presidënt Kompatscher sotlignëia che “chësta noela ne é pordërt degöna novité. Le fat che al é gnü fat de plü anunzies che reverda mosöres plü frëmes sön le ...