03 de mei 2024
Dancà y da na pert
Ncuoi se l’on ciacolada co la Daniela Lezuo de Cleto, na fodoma che à tres l sorijo
Bondì Daniela, co te prejentásseto a zachei che no te cugnësc?
Mi son la Daniela, son nasciuda del 1958 e son l linesc de Chi de Cleto, l’ultima de undesc fradiei. Mia mere l eva la Ana »noera« da Salejei nasciuda ntel 1912 e mio pere l Cleto de Chi de Bastián, dël l eva del 1908: nosta cesa l’eva sun Paluacia, sunsom Reba, sot Jorc.
Son juda a scola a Reba e le mesane i è fate a La Plié, via la Villa Roma: po è ncora fat doi agn de scola todëscia a Bolsán, a la Haushaltungsschule. Ilò ...
Bondì Daniela, co te prejentásseto a zachei che no te cugnësc?
Mi son la Daniela, son nasciuda del 1958 e son l linesc de Chi de Cleto, l’ultima de undesc fradiei. Mia mere l eva la Ana »noera« da Salejei nasciuda ntel 1912 e mio pere l Cleto de Chi de Bastián, dël l eva del 1908: nosta cesa l’eva sun Paluacia, sunsom Reba, sot Jorc.
Son juda a scola a Reba e le mesane i è fate a La Plié, via la Villa Roma: po è ncora fat doi agn de scola todëscia a Bolsán, a la Haushaltungsschule. Ilò ...
03 de mei 2024
»Tourists go home!«
Comentar de pruma
I sun rová a tëmps olache i sciori y turisć é en pert cinamai malodüs y vëgn ince descreditá. Zacan n de él gnü odü n placat cun la gran scrita »Tourists go home« tla cité de Palma de Mallorca, y n grup de porsones á insulté n valgügn turisć. Chisc fac gnô cina sëgn ma registrá te posć dalunc da na convivënza zivila moderna, a me personalmënter m’él sozedü tl Maroco y tl Yemen.
Le boché vá porsura
Che s’ess pa pensé dan trënta-caranta agn che i sciori y ghesć che i cherdân adalerch por ...
I sun rová a tëmps olache i sciori y turisć é en pert cinamai malodüs y vëgn ince descreditá. Zacan n de él gnü odü n placat cun la gran scrita »Tourists go home« tla cité de Palma de Mallorca, y n grup de porsones á insulté n valgügn turisć. Chisc fac gnô cina sëgn ma registrá te posć dalunc da na convivënza zivila moderna, a me personalmënter m’él sozedü tl Maroco y tl Yemen.
Le boché vá porsura
Che s’ess pa pensé dan trënta-caranta agn che i sciori y ghesć che i cherdân adalerch por ...
03 de mei 2024
La ert de Siegward Sprotte
Renate Kostner Pizzinini á na grandiscima pasciun por l’ert. Süa Galaria Renée tl hotel Cappella a Calfosch é conesciüda lunc y lerch. A 10 agn da süa scincunda ala ULVB de deplü chedri de Siegward Sprotte, á la Uniun Ladins Val Badia tut l’ocajiun por descurí y cunté danü chësc artist
"Sprotte ê n personaje dassënn interessant y conesciü tla Germania; al ê gnü a Calfosch canche al ê jonn", dij Renate Pizzinini recordan l’artist che é cun i agn gnü n amich. Al jô gonot a ciafé le lüch de Jocl a Calfosch, olache al ê alojé tratan sües prömes vijites. Sovënz depenjôl dan ciasa o ince tl urt sot le hotel. Ince iló nasciôl n raport d’amizizia sintida cun les families Mersa y Posch, che á aldedaincö ciamó na bela coleziun de sües operes.
En chësc ann gareta la presentaziun de ...
"Sprotte ê n personaje dassënn interessant y conesciü tla Germania; al ê gnü a Calfosch canche al ê jonn", dij Renate Pizzinini recordan l’artist che é cun i agn gnü n amich. Al jô gonot a ciafé le lüch de Jocl a Calfosch, olache al ê alojé tratan sües prömes vijites. Sovënz depenjôl dan ciasa o ince tl urt sot le hotel. Ince iló nasciôl n raport d’amizizia sintida cun les families Mersa y Posch, che á aldedaincö ciamó na bela coleziun de sües operes.
En chësc ann gareta la presentaziun de ...
02 de mei 2024
Campiunac provinziei de nudé VSS 2024
L Club Nudé Gherdëina à nce l'ena passeda inò fat de bon resultac, chëst iede pra i Campiunac VSS, garejedes a livel de dut Südtirol
Do i bon resultac pra i Campiunac provinziei FIN va la garejedes per la mutans y i mutons dl Club Nudé Gherdeina for inant.
L articul sarà da liejer tla edizion nueva de La Usc de duman vënderdi ai 3 de mei.
SPM
Do i bon resultac pra i Campiunac provinziei FIN va la garejedes per la mutans y i mutons dl Club Nudé Gherdeina for inant.
L articul sarà da liejer tla edizion nueva de La Usc de duman vënderdi ai 3 de mei.
SPM
02 de mei 2024
N nef resservar de l’èga sun Ciampedie
La radunanza de la sozietà Ciadenac à aproà l bilanz 2023 e confermà l CdA. Anter la proritèdes l é ence la sistemazion del portoi Vaiolet1 e na strutura de restorazion de proprietà.
L zenter Fascia cresc, en perzentuèla de più che la val de Sora. La lo à confermà la presidenta del Consorzie de impianc portamont Fascia-Ciareja Elisa Maccagni en ocajion de la radunanza de la sozietà Ciadenac chiamèda ite te sala de Consei de Comun de Sèn Jan en mercol ai 24 de oril a la prejenza de 48 sozi e 21 deleghes con l 74,84% del capital raprejentà.
L president Claudio Bernard à palesà gran sodesfazion per n bilanz serà su ai 31 de dezember del 2023 che moscia n utol de 1.133.632 euro ...
L zenter Fascia cresc, en perzentuèla de più che la val de Sora. La lo à confermà la presidenta del Consorzie de impianc portamont Fascia-Ciareja Elisa Maccagni en ocajion de la radunanza de la sozietà Ciadenac chiamèda ite te sala de Consei de Comun de Sèn Jan en mercol ai 24 de oril a la prejenza de 48 sozi e 21 deleghes con l 74,84% del capital raprejentà.
L president Claudio Bernard à palesà gran sodesfazion per n bilanz serà su ai 31 de dezember del 2023 che moscia n utol de 1.133.632 euro ...
02 de mei 2024
Palé: a n vare dala salvëza
Les ultimes partides dles gran scuadres dla Val Badia
La miú noela dles partides dla ultima fin dl’edema vëgn por la scuadra dl ASC Mareo de pröma categoria. I ladins á arjunt na devënta te ciasa cuntra le Rasun/Antholz, por 2 a 1, che ti dá na gran sbürla por la salvëza tla categoria. I maroi é sëgn al 10. post (sön 14 scuadres) cun 24 punc.
Daldöt nia buté ne i ára ales scuadres dla valada che soga tla terza categoria. Le ASC Mareo B á messü dlotí na pordüda tlera de 4 a 1 cuntra i secundi dl Uttenheim, la scuadra dl ACD Val Badia á incassé fora ...
La miú noela dles partides dla ultima fin dl’edema vëgn por la scuadra dl ASC Mareo de pröma categoria. I ladins á arjunt na devënta te ciasa cuntra le Rasun/Antholz, por 2 a 1, che ti dá na gran sbürla por la salvëza tla categoria. I maroi é sëgn al 10. post (sön 14 scuadres) cun 24 punc.
Daldöt nia buté ne i ára ales scuadres dla valada che soga tla terza categoria. Le ASC Mareo B á messü dlotí na pordüda tlera de 4 a 1 cuntra i secundi dl Uttenheim, la scuadra dl ACD Val Badia á incassé fora ...
02 de mei 2024
Snoltner: n sotpassaje dut tl chemun de Urtijëi?
Dant òven pensà a n'autra soluzion nchin via n Sureghes, ma śën ie l'idea chëla de avëi n sotpassaje che ruve su nchin dan l puent sëura l Derjon, per avëi duta la nfrastrutura tl chemun de Urtijëi. La Usc à cuntatà l ambolt Tobia Moroder y l assessëur per la mubiltà Stefan Kasslatter
Al prim zitadin de Urtijëi Tobia Moroder ti ons damandà coche n sibe ruvei al’idea de n sotpassaje pra l Snoltner, ciun bujëns che l sibe dovia. La resposta: »Chësta ie na tematica che l ie bele da plu da giut incà, davia che l ti vën suvënz dat la gauja a chël passaje per dut l trafich che se mpifa sun la Tresval. La ie nscila che chësc ie mé vëira n pert. [...]«.
L articul va inant tla edizion nueva de La Usc di Ladins de duman vënderdi ai 3 de mei.
Bruno Maruca
Al prim zitadin de Urtijëi Tobia Moroder ti ons damandà coche n sibe ruvei al’idea de n sotpassaje pra l Snoltner, ciun bujëns che l sibe dovia. La resposta: »Chësta ie na tematica che l ie bele da plu da giut incà, davia che l ti vën suvënz dat la gauja a chël passaje per dut l trafich che se mpifa sun la Tresval. La ie nscila che chësc ie mé vëira n pert. [...]«.
L articul va inant tla edizion nueva de La Usc di Ladins de duman vënderdi ai 3 de mei.
Bruno Maruca
02 de mei 2024
Na pianta staifa tegn fora l vent
La Cassa Raiffeisen Schlern Rosengarten, con sia filiala de Sèn Jan, à metù a jir na scontrèda de informazion su l’inflazion e dapò la pre-radunanza te Fascia e la radunanza anuala jun Busan.
Fèr crescer la cognoscenzes e la competenzes di sozi e de la comunanza tel setor de l’economia l é un di obietives che la Cassa Raiffeisen se met dant. Per chest a la fin de mèrz l’à endrezà na scontrèda informativa aló dal Hotel Olympic de Sèn Jan, olache a rejonèr de inflazion e tasc de enteres l é stat envià n inom de nonzech: l professor Alex Weissensteiner, jà cernù per tor su chest an l’encèria de Retor de l’Università ledia de Busan.
»Te anter le miscion de noscia banca – à dit l ...
Fèr crescer la cognoscenzes e la competenzes di sozi e de la comunanza tel setor de l’economia l é un di obietives che la Cassa Raiffeisen se met dant. Per chest a la fin de mèrz l’à endrezà na scontrèda informativa aló dal Hotel Olympic de Sèn Jan, olache a rejonèr de inflazion e tasc de enteres l é stat envià n inom de nonzech: l professor Alex Weissensteiner, jà cernù per tor su chest an l’encèria de Retor de l’Università ledia de Busan.
»Te anter le miscion de noscia banca – à dit l ...
02 de mei 2024
Università par dute
El laoro da vintezinche ane de ra sezion de Anpezo e Oltrechiusa: un inverno de lezios e ra festa dinultima, par ride dute aduna con alcuante atore. Ades se parecia ‘l an de scora 2025
Mercui ai 17 de aprile s’à fenì ‘l an de scora 2023/2024 de ra »Università adulti anziani – sezione Ampezzo Oltrechiusa«. Come ultimo di i s’à ciatà inze ra sala De Lotto a San Vido par recordà ce che ‘l é stà fato via par ‘l an e con r’ocajon i à dà fora tredesc diplomes a ci che à darśonto pi anes de »università«. Inze sala ‘l ea anche el presidente provinciale de r’Università adulti anziani de Belun Emilio Isotton e ra nostra vize capocomun Roberta Alverà de Śan. Dinultima s’à podù fei ...
Mercui ai 17 de aprile s’à fenì ‘l an de scora 2023/2024 de ra »Università adulti anziani – sezione Ampezzo Oltrechiusa«. Come ultimo di i s’à ciatà inze ra sala De Lotto a San Vido par recordà ce che ‘l é stà fato via par ‘l an e con r’ocajon i à dà fora tredesc diplomes a ci che à darśonto pi anes de »università«. Inze sala ‘l ea anche el presidente provinciale de r’Università adulti anziani de Belun Emilio Isotton e ra nostra vize capocomun Roberta Alverà de Śan. Dinultima s’à podù fei ...
01 de mei 2024
Derevers dl »Vernacūlus« de Lois Irsara. L’archif familiar en mostra
A Aunejia s’á desfiré dal 17 al 24 d’aurí la mostra de operes y documënc de Lois Irsara, pert dl archif de familia. Tres na colabraziun danter la curadëssa Lisa Kostner, le Museum Ciastel de Tor y l’Istitut Ladin Micurá de Rü, él gnü festejé i 10 agn da süa mort. »Vernacūlus« descür les raisc plü sotes, plü umanes dl artist y so sentimënt dl daciasa
I dis dal 17 al 24 d’aurí 2024 s’á desfiré a Aunejia tl Palazzo Foscolo la mostra d’ert post mortem cun i laurs de Lois Irsara. La familia á orü insciö recordé, te na colaboraziun cun l’Istitut Ladin Micurá de Rü, le Museum Ladin Castel de Tor y la curadëssa Lisa Kostner, un di artisć plü significatifs dla valada. Lois de Jan á lascé sües pedies tla storia, é sté fontana de ispiraziun y de savëi artistich por tröc artisć ladins y foradecá. Sëgn, 10 agn dala mort y 101 agn da süa nasciüda, ...
I dis dal 17 al 24 d’aurí 2024 s’á desfiré a Aunejia tl Palazzo Foscolo la mostra d’ert post mortem cun i laurs de Lois Irsara. La familia á orü insciö recordé, te na colaboraziun cun l’Istitut Ladin Micurá de Rü, le Museum Ladin Castel de Tor y la curadëssa Lisa Kostner, un di artisć plü significatifs dla valada. Lois de Jan á lascé sües pedies tla storia, é sté fontana de ispiraziun y de savëi artistich por tröc artisć ladins y foradecá. Sëgn, 10 agn dala mort y 101 agn da süa nasciüda, ...
01 de mei 2024
Na lingia de proes dan San Flurian
N chësta sada festejea duc i destudafuech si patron, San Flurian. On tëut la ucajion per na ciaculeda cun l cumandant di Destudafuech de Urtijëi, Christian Stuffer, che nes à cuntà dla lingia de proes che vën iust fates
Te Südtirol iel milesc de uemes y fenans che dà ca si tëmp liede per l bën dla cumenanza, de plu ie la lies che lëura tl soziel, tla cultura y n.i.. Na gran fëta de ulenteres iel dessegur da abiné tla truepa grupes de destu dafuech ulenteres che n abina te feter uni luech de nosta provinzia. Christian Stuffer ie śën bele da plu ani incà a cë dla grupa de Urtijëi ulache l vën, sibe d'ansciuda coche nce d'autonn, fat na lingia de proes. Ora de chël se ùrten ntan dut l ann un n ...
Te Südtirol iel milesc de uemes y fenans che dà ca si tëmp liede per l bën dla cumenanza, de plu ie la lies che lëura tl soziel, tla cultura y n.i.. Na gran fëta de ulenteres iel dessegur da abiné tla truepa grupes de destu dafuech ulenteres che n abina te feter uni luech de nosta provinzia. Christian Stuffer ie śën bele da plu ani incà a cë dla grupa de Urtijëi ulache l vën, sibe d'ansciuda coche nce d'autonn, fat na lingia de proes. Ora de chël se ùrten ntan dut l ann un n ...
01 de mei 2024
La Usc rua tel Vietnam
Alessio Rasom da Vich stèsc a Da Nang e no l se à desmentià de nosc sfoi.
Chisc dis passé La Usc di Ladins é ruèda perscin tel Vietnam! Cristina Donei é jita a troèr l chef Alessio Rasom da Vich che stèsc aló con sia familia e olache a Da Nang l à avert l restorant Si Dining e la ge à portà en don nosc foliet.
Diretamenter dal Vietnam ne é ruà chest bel retrat!
Chisc dis passé La Usc di Ladins é ruèda perscin tel Vietnam! Cristina Donei é jita a troèr l chef Alessio Rasom da Vich che stèsc aló con sia familia e olache a Da Nang l à avert l restorant Si Dining e la ge à portà en don nosc foliet.
Diretamenter dal Vietnam ne é ruà chest bel retrat!
01 de mei 2024
366 cartolines de Fascia
L’Union di Ladins prejenta en sabeda ai 4 de mé te Oratorie de Poza na neva publicazion metuda ensema da Nicoletta Riz.
Do l liber »Fascegn. Retrac de jent da zacan«, la regoeta de retrac veies vegnuda fora del 2022, l’Union di Ladins de Fascia dèsc fora n’autra publicazion. Na regoeta de cartolines veies, en dut 366, dutes en bianch e neigher che empienesc 366 piates del an.
N liber fotografich rencurà da Nicoletta Riz che à vardà fora e cernù la cartolines da la gran regoeta personèla de Fiorenzo Secchi Floz da Ciampedel che bolentiera l les à metudes a la leta per chest nef liber. L é ciantons de Fascia, da ...
Do l liber »Fascegn. Retrac de jent da zacan«, la regoeta de retrac veies vegnuda fora del 2022, l’Union di Ladins de Fascia dèsc fora n’autra publicazion. Na regoeta de cartolines veies, en dut 366, dutes en bianch e neigher che empienesc 366 piates del an.
N liber fotografich rencurà da Nicoletta Riz che à vardà fora e cernù la cartolines da la gran regoeta personèla de Fiorenzo Secchi Floz da Ciampedel che bolentiera l les à metudes a la leta per chest nef liber. L é ciantons de Fascia, da ...
01 de mei 2024
L consei de comun disc de sci al nuof Consorz Forestal Dolomites
Critighe e perplessité da l’opojizion che vota decontra. I iagri da Fodom arbandona l progét de realizé n nuof Taulac
Ntra i 15 ponc al ordine del dì n discusción ntel ultimo consei, l eva ence la costituzion, col relatif statut, del Consorz Forestal Dolomites, l nuof ente che assa da jì a suporté l Comun nte la gestion dei bosć. »Davò Vaia e l chelfer de la scorza (bostrico) toca pensé a na gestion del bosch con nuove tecniche e metodologie – a spieghé Capocomun Leandro Grones. »Ncuoi come ncuoi chësta gestion la ven veduda n general no demè plù come pura e scempla del setor forestal ma ence sot l pont de ...
Ntra i 15 ponc al ordine del dì n discusción ntel ultimo consei, l eva ence la costituzion, col relatif statut, del Consorz Forestal Dolomites, l nuof ente che assa da jì a suporté l Comun nte la gestion dei bosć. »Davò Vaia e l chelfer de la scorza (bostrico) toca pensé a na gestion del bosch con nuove tecniche e metodologie – a spieghé Capocomun Leandro Grones. »Ncuoi come ncuoi chësta gestion la ven veduda n general no demè plù come pura e scempla del setor forestal ma ence sot l pont de ...
01 de mei 2024
Mundiei de hockey 2024: a Bulsan nce doi ladins
La naziunela taliana à n travert drët tler, jì su te prima categuria. Per arjonjer chësc vàla de ruvé tla prima doi posizions, la va de bater la scuadres de Corea, Iapan, Ungheria, Slovenia y Romania. N sada àn giaurì ufizialmënter l turnoi
Sada domesdì sun Plaza Walther a Bulsan. Na blòta cumpëida de jënt nteresseda y fans dl sport dl hockey, na festa scëmpla ma blòta, cun vel’ lecort nce dl Mundiel metù a jì dan avisa trënt’ani, for a Bulsan.
Ntlëuta fova nce leprò jugadëures che à fat la storia de nosc hockey, coche Patrick Brugnoli, Georg Comploj, Adolf Insam, Rolly Ra moser y n.i.. Chisc se à n sada lascià festejé mo n iede, cun rejon: dan trënt’ani fovi tla...
L articul va inant tla edizion nueva de La ...
Sada domesdì sun Plaza Walther a Bulsan. Na blòta cumpëida de jënt nteresseda y fans dl sport dl hockey, na festa scëmpla ma blòta, cun vel’ lecort nce dl Mundiel metù a jì dan avisa trënt’ani, for a Bulsan.
Ntlëuta fova nce leprò jugadëures che à fat la storia de nosc hockey, coche Patrick Brugnoli, Georg Comploj, Adolf Insam, Rolly Ra moser y n.i.. Chisc se à n sada lascià festejé mo n iede, cun rejon: dan trënt’ani fovi tla...
L articul va inant tla edizion nueva de La ...
01 de mei 2024
Na bela cartada, te Ciasa de Palsa
En chësc de él gnü invié ia n batadú tla Ciasa de Palsa. N domisdé d’aurela cörta cun 44 cartadus y cartadësses da döta la valada
En mercui, ai 17 d'aurí, él sté la Uniun di Seniors da San Martin y Antermëia che á metü a jí, adöm cun l’aministraziun dla Ciasa de Palsa, n batadú, cun le fin da rové deplü en contat y sté adöm cun i berbesc y les mëdes dla Ciasa. Al s’á abiné indöt 44 cartadus y cartadësses da döta la valada, tröc deplü co ch’an s’un ess aspeté. Dla Ciasa de Palsa n’él sté n valgügn che á tut pert y lapró n’êl ince cotanc che ciarâ pro. Carlo Clara y Gottfried Zingerle d’Antermëia á arjigné ca la lista di ...
En mercui, ai 17 d'aurí, él sté la Uniun di Seniors da San Martin y Antermëia che á metü a jí, adöm cun l’aministraziun dla Ciasa de Palsa, n batadú, cun le fin da rové deplü en contat y sté adöm cun i berbesc y les mëdes dla Ciasa. Al s’á abiné indöt 44 cartadus y cartadësses da döta la valada, tröc deplü co ch’an s’un ess aspeté. Dla Ciasa de Palsa n’él sté n valgügn che á tut pert y lapró n’êl ince cotanc che ciarâ pro. Carlo Clara y Gottfried Zingerle d’Antermëia á arjigné ca la lista di ...
30 de auril 2024
Belau 2.600 marëndes dates ora per la jënt de tëmp
Lia Sarëinn: la marëndes che n ti pieta ena per ena ala jënt de tëmp di trëi luesc de Gherdëina toca dessegur pra la majera ativiteies. Pra la generela àn nce pudù prejenté vel' autra manifestazion, vel' statistica y nce vel' pensier n con' dla ntraunida suzeduda a doi ulenteres
L presidënt dla Lia Sareinn, Lukas Planker, à nvià duc i cumëmbri y la cumëmbres ala senteda generela. Prejënc nce i ambolc de Urtijëi y Santa Cristina, Tobia Moroder y Christoph Senoner, y la assessëures per l soziel de Santa Cristina y Sëlva, Monika Zelger y Nicole Insam. Dan jìtresiponcchenovasunlorden dl di, à Planker ulù lecurdé la ntrau nida suzeduda ntan l di di ulenteres dla mensa per la jënt de tëmp, desgrazia che ti à custà la vita ala ulentera dla lia Erna ...
L presidënt dla Lia Sareinn, Lukas Planker, à nvià duc i cumëmbri y la cumëmbres ala senteda generela. Prejënc nce i ambolc de Urtijëi y Santa Cristina, Tobia Moroder y Christoph Senoner, y la assessëures per l soziel de Santa Cristina y Sëlva, Monika Zelger y Nicole Insam. Dan jìtresiponcchenovasunlorden dl di, à Planker ulù lecurdé la ntrau nida suzeduda ntan l di di ulenteres dla mensa per la jënt de tëmp, desgrazia che ti à custà la vita ala ulentera dla lia Erna ...
30 de auril 2024
Vara da le fior …e etres inomes de lech veiores jic perdui
Te sia rubrica che vigni doi setemènes ne met dant vèlch veia parola ladina, Fabio Chiocchetti ne rejona chest'outa de inomes de lesc.
Enstouta – a despet del titol – lascion per n moment la botanica per rejonèr de toponomastica, argoment cernù chest an per l program de l’Aisciuda ladina. Defat i inomes de lech l’é tanta de perla preziouses, paroles desche cristai che conta la storia più veia e sconeta de na comunanza, chela che à sie fondament tel leam de la jent con sia tera, co la mère-tera.
Se sà ben, tropes de chisc inomes é jic fora, desfanté per semper te la moza del temp, etres per grazia é resté se no auter te veies ...
Enstouta – a despet del titol – lascion per n moment la botanica per rejonèr de toponomastica, argoment cernù chest an per l program de l’Aisciuda ladina. Defat i inomes de lech l’é tanta de perla preziouses, paroles desche cristai che conta la storia più veia e sconeta de na comunanza, chela che à sie fondament tel leam de la jent con sia tera, co la mère-tera.
Se sà ben, tropes de chisc inomes é jic fora, desfanté per semper te la moza del temp, etres per grazia é resté se no auter te veies ...
