Cuntra vigne nazifascism
Comentar de pruma
No la Talia, no Südtirol y no les valades ladines, n’á ciamó lauré sö chi tomps crödi, co pö aldedancö tan dalunc (mo n’é daldöt nia dalunc), dal fascism y nazionalsozialism, con les Opziuns por Südtirol y les vals ladines. Al foss gran ora da baié deplü dla storia dai ultimi 200 agn (almanco), por capí ciodi che la Talia tin le 25 d’aurí desco »de dla liberaziun«. Ma dí che al é en de de festa é en cösc 25 d’aurí massa püch, al é da ciaré y odëi ete ci co á porté al nazionalism dan le ...
No la Talia, no Südtirol y no les valades ladines, n’á ciamó lauré sö chi tomps crödi, co pö aldedancö tan dalunc (mo n’é daldöt nia dalunc), dal fascism y nazionalsozialism, con les Opziuns por Südtirol y les vals ladines. Al foss gran ora da baié deplü dla storia dai ultimi 200 agn (almanco), por capí ciodi che la Talia tin le 25 d’aurí desco »de dla liberaziun«. Ma dí che al é en de de festa é en cösc 25 d’aurí massa püch, al é da ciaré y odëi ete ci co á porté al nazionalism dan le ...
L ultim café da Lisa e Sergio
En domenia ai 28 de oril serarà, do 53 egn, l Bar de Penìa, cher del ultim paisc de Fascia. Aon fat n viac ti recorc e ti momenc de contenteza, con ence vèlch lègrema, de Lisa Lorenz.
Chichemai sie ruà ite ta Penìa, amancol na soula outa l é ruà lo dal bar per se tor n café, o chechemai de auter. Lisa Lorenz, tedò banch, con bona maniera la ge à semper resservà a duc chenc n grignot o na bona parola: ensema sessaben con sie om Sergio Daprai e al didament de sie fies l’à semper ret chest bar con amor, pascion, pazienza. L paisc l é semper stat vif de gra ence a chest post olà se troèr: con la setemèna che vegn l bar l serarà e con chest donca se averc ence n capitol nef per ...
Chichemai sie ruà ite ta Penìa, amancol na soula outa l é ruà lo dal bar per se tor n café, o chechemai de auter. Lisa Lorenz, tedò banch, con bona maniera la ge à semper resservà a duc chenc n grignot o na bona parola: ensema sessaben con sie om Sergio Daprai e al didament de sie fies l’à semper ret chest bar con amor, pascion, pazienza. L paisc l é semper stat vif de gra ence a chest post olà se troèr: con la setemèna che vegn l bar l serarà e con chest donca se averc ence n capitol nef per ...
Salvé le mosaich de Lois Irsara
Le Comun de Badia á tut la dezijiun de salvé le mosaich de Lois Irsara da Badia sön le mür dl ex-frabicat dla scolina da La Ila, sëgn en demoliziun. Chësc á la Junta comunala dl Comun de Badia delibré cun usc a öna ai 3 d’aurí anunzian le conferimënt dl’inciaria direta ala dita Pescoller Laboratori Srl da Bornech, che spostará l’opera d’ert dal mür dl frabicat dla scolina La Ila en demoliziun y le cunciará sö danü sön la strotöra nöia. Le mosaich rapresentëia n estrat dala liënda dl Rëgn de ...
Orchestra di joegn de l’Euregio
I joegn musizisć dai 16 ai 30 egn enciasé tel Tirol, Sudtirol e Trentin à temp fin a la fin del meis de oril per se enscinuèr.
La musega no l’à seides. Aldò de chest dit, l’Euregio Tirol-Sudtirol-Trentin endreza na neva edizion de la setemèna da d’istà de la Orchestra di joegn de strumenc a fià de l’Euregio en colaborazion co la sociazions de musega a fià di trei teritories. Presciapech 60 joegn musizisć se troarà dai 20 ai 28 de messèl a Toblach, te la Pustra, per passèr dessema na setemèna duta dedichèda a la musega. A la fin de la setemèna i joegn talenc farà conzerc ti trei raions de l’Euregio. Pel tor pèrt al ...
La musega no l’à seides. Aldò de chest dit, l’Euregio Tirol-Sudtirol-Trentin endreza na neva edizion de la setemèna da d’istà de la Orchestra di joegn de strumenc a fià de l’Euregio en colaborazion co la sociazions de musega a fià di trei teritories. Presciapech 60 joegn musizisć se troarà dai 20 ai 28 de messèl a Toblach, te la Pustra, per passèr dessema na setemèna duta dedichèda a la musega. A la fin de la setemèna i joegn talenc farà conzerc ti trei raions de l’Euregio. Pel tor pèrt al ...
I prime colore par el bosco
El pear tramontan, che se vede ades de ousciuda: una pianta bela, con un bonador, ma che ra pó fei tropo mal e ‘l é da i tende
Ra sozietà Cooperatia de Anpezo ra manda fora, ‘na ota a ‘l mes, alcuanta noes de el paes, pede a cheres de ra botega, de el magaśen. Sta ota i à scrito algo de chiste dis de ousciuda, de chesto mes de aprile, un gnon che podarae vegnì dal latin aperire, valadì daerśe, parcé che ‘l é ra stajon che vede duta ra natura che se daerśe, che nasce, che scomenza danoo, dapò de ‘l inverno. Par outre vien da ‘l etrusco apro, che el ruarae da el greco Afrodite, ra dea de ‘l amor.
De plu tla edizion ...
Ra sozietà Cooperatia de Anpezo ra manda fora, ‘na ota a ‘l mes, alcuanta noes de el paes, pede a cheres de ra botega, de el magaśen. Sta ota i à scrito algo de chiste dis de ousciuda, de chesto mes de aprile, un gnon che podarae vegnì dal latin aperire, valadì daerśe, parcé che ‘l é ra stajon che vede duta ra natura che se daerśe, che nasce, che scomenza danoo, dapò de ‘l inverno. Par outre vien da ‘l etrusco apro, che el ruarae da el greco Afrodite, ra dea de ‘l amor.
De plu tla edizion ...
Un laoro scomenzà, da portà inaante
Votà da ra foula, dapò da ra deputazion, Stefano Mul sarà el presidente fin del 2027. Ra stala de i Ronche; ra strada da Cianzopé; el laudo da mudà
Stefano Gaspari Mul ‘l é presidente de ra Regoles d’Anpezo par i tre ane che vien, fin del 2027. Domegna ai 7 de aprile i regoliere, ciamade a foula granda, i ‘l à votà de 384, su 706 che i ea a ‘l Alexander Girardi Hall, de parsona o par delega. Alcuante dis dapò ra deputazion regoliera ‘l à betù presidente danoo, che ‘l aea beleche fato un an, dapò che aea fenì Flavio Lancedelli Slao, del 2023. Con chesto, Gaspari ‘l é anche el presidente de el Parco de ra Dolomites d’Anpezo. (MDM)
De plu tla ...
Stefano Gaspari Mul ‘l é presidente de ra Regoles d’Anpezo par i tre ane che vien, fin del 2027. Domegna ai 7 de aprile i regoliere, ciamade a foula granda, i ‘l à votà de 384, su 706 che i ea a ‘l Alexander Girardi Hall, de parsona o par delega. Alcuante dis dapò ra deputazion regoliera ‘l à betù presidente danoo, che ‘l aea beleche fato un an, dapò che aea fenì Flavio Lancedelli Slao, del 2023. Con chesto, Gaspari ‘l é anche el presidente de el Parco de ra Dolomites d’Anpezo. (MDM)
De plu tla ...
»Streda Skasa: 94 dis sun cënt àla butà«
Chëstes la paroles dl respunsabl dl Zënter de Mubiltà de Gherdëina, Martin Resch. La Usc l à ancuntà per rujené de coche la ie jita a śaré la streda Skasa trëi ëura da sëira ntan la sajon turistica da d'inviern. Sce n fajerà l medemo nce d'instà, ie mo da fé ora. I details
Cun l espert ons rujenà de ntardivedes dla curieres, purté inant la mesura tla sajon da d'instà, rundiei y trasport publich. Na sort de puzzle che va bel plan adum. Tòch do tòch vëniel ora l Masterplan per la mubiltà de Gherdëina. Var do var uderons ulache chësc nes purterà.
L articul sarà da liejer tla edizion nueva de La Usc de duman vënderdi ai 26 de merz.
Bruno Maruca
Cun l espert ons rujenà de ntardivedes dla curieres, purté inant la mesura tla sajon da d'instà, rundiei y trasport publich. Na sort de puzzle che va bel plan adum. Tòch do tòch vëniel ora l Masterplan per la mubiltà de Gherdëina. Var do var uderons ulache chësc nes purterà.
L articul sarà da liejer tla edizion nueva de La Usc de duman vënderdi ai 26 de merz.
Bruno Maruca
La scora mesana d’Al Plan incunta i Carabiniers
Scolares y scolars á mostré gran interes tla incuntada de »educaziun ala legalité«
L’educaziun ala legalité é öna dles tröpes rames che porta pro al svilup de zitadines y zitadins che ais na vijiun madüda y cosciënta dles regoles che governëia le vire adöm. Por avëi informaziuns de pröma man te chësc ciamp, á la scora mesana d’Al Plan invié i Carabiniers te scora. (Florian Tavella)
Deplü ciafëise t’La Usc di Ladins di 26 d’aurí
L’educaziun ala legalité é öna dles tröpes rames che porta pro al svilup de zitadines y zitadins che ais na vijiun madüda y cosciënta dles regoles che governëia le vire adöm. Por avëi informaziuns de pröma man te chësc ciamp, á la scora mesana d’Al Plan invié i Carabiniers te scora. (Florian Tavella)
Deplü ciafëise t’La Usc di Ladins di 26 d’aurí
L’identità ladina é ti lesc e si inomes
Te l’Aisciuda Ladina 2024, n event dal titol »Colores de mia tera«, desche chel de na rima de P. Frumenzio, ne envia a cognoscer nosc raion travers scontrèdes e raides culturèles.
Anter duc i apuntamenc metui a jir chest an dal Comun General adum con l’Union di ladins, l Istitut Cultural e la Scola de Fascia tel chèder de l’Aisciuda Ladina, cater i é stac pissé proprio per jir ite a fon tel tem de chesta 16^ edizion: la toponomastica. Na parola fosc no tant bela, a la dir duta, ma emportanta e rica de segnificac. Cognoscer noscia tera vel dir ence cognoscer si inomes e te chisc inomes sćiantives, no adinfal de spes rejon de contrast per la comunanzes de mendranza, se ...
Anter duc i apuntamenc metui a jir chest an dal Comun General adum con l’Union di ladins, l Istitut Cultural e la Scola de Fascia tel chèder de l’Aisciuda Ladina, cater i é stac pissé proprio per jir ite a fon tel tem de chesta 16^ edizion: la toponomastica. Na parola fosc no tant bela, a la dir duta, ma emportanta e rica de segnificac. Cognoscer noscia tera vel dir ence cognoscer si inomes e te chisc inomes sćiantives, no adinfal de spes rejon de contrast per la comunanzes de mendranza, se ...
I South Tyrol Eagles venc l Campionat Talian
La squadra che rejona ence ladin se à portà a cèsa per la sedejeisema outa l titol nazionèl.
Se à serà su en domenia ai 14 de oril, a la WürthArena de Egna, l Campionat Talian de Para Ice Hockey 23/24, olache la formazion di South Tyrol Eagles à vent Gara 2 de la Finèles contra la Armata Brancaleone de Varese.
La Finèles, jièdes a la miec de 3 partides, é peèdes via en sabeda sera ai 13 de oril con Gara 1, venta da la ègues. Gara 2, jièda la domenia bonora, l é stat na partida dassen bela da veder. Eagles che pea via sobito delvers troan prest l gol del vantac, ma canche mencia 4 ...
Se à serà su en domenia ai 14 de oril, a la WürthArena de Egna, l Campionat Talian de Para Ice Hockey 23/24, olache la formazion di South Tyrol Eagles à vent Gara 2 de la Finèles contra la Armata Brancaleone de Varese.
La Finèles, jièdes a la miec de 3 partides, é peèdes via en sabeda sera ai 13 de oril con Gara 1, venta da la ègues. Gara 2, jièda la domenia bonora, l é stat na partida dassen bela da veder. Eagles che pea via sobito delvers troan prest l gol del vantac, ma canche mencia 4 ...
»Adömadai« é le album nü di »RosinaRosada«
Le solist Leo Irsara da San Ciascian á metü sö n grup nü. Deboriada á i »RosinaRosada« lauré a n album intitolé »Adömadai«. La racoiüda de cianties gnará fora d’isté tla verjiun stream y te n mënder numer de copies fisiches
Val’ ann él ca, da canche l’ostí, musizist y produzënt autodidat tl tëmp lëde Leo Irsara á dé fora l’ultima CD intitolada »La Rösa de Ioja«. Al ê setëmber dl 2021. Da ailó spo le chît… Bëgn? Al pó ester che chësta sides stada l’impresciun, mo sot ala suraspersa ne lascia val’ mai da busié.
Le musizist da San Ciascian Leo Irsara s’á lascé tomé ite n conzet nü, n’idea nöia, che ti á ince plajü a le grup formé incër ël ia, cun chël che ti ultims agn ál metü pe sön paladina por la promoziun de »Rösa ...
Val’ ann él ca, da canche l’ostí, musizist y produzënt autodidat tl tëmp lëde Leo Irsara á dé fora l’ultima CD intitolada »La Rösa de Ioja«. Al ê setëmber dl 2021. Da ailó spo le chît… Bëgn? Al pó ester che chësta sides stada l’impresciun, mo sot ala suraspersa ne lascia val’ mai da busié.
Le musizist da San Ciascian Leo Irsara s’á lascé tomé ite n conzet nü, n’idea nöia, che ti á ince plajü a le grup formé incër ël ia, cun chël che ti ultims agn ál metü pe sön paladina por la promoziun de »Rösa ...
La Rurala ge dèsc merit ai studenc miores
La FBP Cassa de Fascia, Primier e Belun à metù a jir ence chest an la zerimonia de premiazion di joegn che à arjont diploma o laurea con la valutazion più auta. Ghest spezièl Luca Mercalli.
Enstadì la FBP Cassa de Fascia, Primier e Belun l’à premià i miores studenc di teritories olache la opera, n bel segnal de vejinanza e sostegn concret ai joegn che dezide de investir temp e energie tel percors scolastich e universitar. Ence chesta aisciuda, descheche sozet da passa 20 egn, la banca de la comunanza à dezidù de ge sporjer didament con n contribut economich a joegn e joenes che del 2023 à fenì con bon ejit sie percors de studie: a la zerimonia de premiazion à tout part 82 studenc, ...
Enstadì la FBP Cassa de Fascia, Primier e Belun l’à premià i miores studenc di teritories olache la opera, n bel segnal de vejinanza e sostegn concret ai joegn che dezide de investir temp e energie tel percors scolastich e universitar. Ence chesta aisciuda, descheche sozet da passa 20 egn, la banca de la comunanza à dezidù de ge sporjer didament con n contribut economich a joegn e joenes che del 2023 à fenì con bon ejit sie percors de studie: a la zerimonia de premiazion à tout part 82 studenc, ...
Fora da ra me porta
No n’é da se fidà masa de ra parsones che no se conosce e che śira intor ciaśa. El laoro de i Carabiniere contra i inbroie fate da i laśaroi
Canche rua calche foresto, che el śira intor ciaśa, meo no se fidà. Chesto ‘l é stà dito da i Carabiniere, canche i é śude a fei ra lezion daerta, par ra sezion Anpezo Oltreciusa de ra Università adulti e anziani de Belun. Chel di i Carabiniere i é śude a parlà de i inbroie, de chera baronades che suzede masa de spes, anche ca da nos. Donca, pitosc che se fidà masa, meo stà de sguaita, tegnì i oce ben daerte, e se ‘l é algo che no comoda, ciamà el numero 112 de i Carabiniere, che dapò i ...
Canche rua calche foresto, che el śira intor ciaśa, meo no se fidà. Chesto ‘l é stà dito da i Carabiniere, canche i é śude a fei ra lezion daerta, par ra sezion Anpezo Oltreciusa de ra Università adulti e anziani de Belun. Chel di i Carabiniere i é śude a parlà de i inbroie, de chera baronades che suzede masa de spes, anche ca da nos. Donca, pitosc che se fidà masa, meo stà de sguaita, tegnì i oce ben daerte, e se ‘l é algo che no comoda, ciamà el numero 112 de i Carabiniere, che dapò i ...
Festa garatada?
I á mefodër rové da lí l’articul sön le »Vintage party« t’La Usc di Ladins di 12 de aurí. La festa é garatada. Mo da ponsé do che la jënt jona da »laota« â ciamó la poscibilité da se fá n dagní te sü paisc nadé, y na bona pert ne l’á aldedaincö nia plü, messunse constaté che propi »dër« garatada ne n’ésera nia! (Letra de: Paolo Pedevilla, San Martin de Tor)
Sëlva: scunanza de monumënt per la stala dl luech Col dala Pelda
Te Sëlva vëniel metù sot a scunaza architetonica ndrëta l tublà dl luech da paur Col dala Pelda. Chësc ie unì fat ora dala Jonta provinziela sun pruposta dl Ufize per la scunanza di bëns culturei
L tublà dl luech da paur Col dala Pelda te chemun de Sëlva vën metù sot a scunanza architetonica. Chësc à fat ora, inier ai 23 de auril, la Jonta provinziela sun pruposta dl assessëur cumpetënt per la cultura Philipp Achammer. Danora ova bele atestà l Ufize per la scunanza di bëns culturei che l se trata de n frabicat de nteres culturel. La patrona ova dan puech dit de vester a una cun l cunvenziunamënt provinziel de scunanza architetonica. Sun chëla à la cunservatëura provinziela Karin ...
L tublà dl luech da paur Col dala Pelda te chemun de Sëlva vën metù sot a scunanza architetonica. Chësc à fat ora, inier ai 23 de auril, la Jonta provinziela sun pruposta dl assessëur cumpetënt per la cultura Philipp Achammer. Danora ova bele atestà l Ufize per la scunanza di bëns culturei che l se trata de n frabicat de nteres culturel. La patrona ova dan puech dit de vester a una cun l cunvenziunamënt provinziel de scunanza architetonica. Sun chëla à la cunservatëura provinziela Karin ...
"La lëtra por le re" é sëgn ince por ladin
Le famojo roman jonil dl’auturia olandeja Tonke Dragt é bele gnü porté te plü co 30 lingac. Sëgn él ince por ladin dla Val Badia, traslaté da Maria Margareth Pedevilla y dé fora dal Istitut Ladin Micurá de Rü. Na publicaziun che dëida curí la locia de libri ladins por la jonëza
Tla leteratöra ladina unse aldedaincö oramai na dërta cumpëda de libri por mituns. Al é n privilegh y n gran sostëgn al lingaz, sce ince i mëndri pó lí stories, cunties o liëndes te so lingaz dla uma; o sce i geniturs pó ti les lí dant. Na gran locia él indere dötaurela tla leteratöra ladina por jonins: mitans y mituns dla scora mesana o tla pröma adolescënza. Sëgn é la locia gnüda n pice pü’ mëndra; en sabeda ai 4 de ma dales 16:00 gnarál presenté tla Gran Ciasa a La ...
Tla leteratöra ladina unse aldedaincö oramai na dërta cumpëda de libri por mituns. Al é n privilegh y n gran sostëgn al lingaz, sce ince i mëndri pó lí stories, cunties o liëndes te so lingaz dla uma; o sce i geniturs pó ti les lí dant. Na gran locia él indere dötaurela tla leteratöra ladina por jonins: mitans y mituns dla scora mesana o tla pröma adolescënza. Sëgn é la locia gnüda n pice pü’ mëndra; en sabeda ai 4 de ma dales 16:00 gnarál presenté tla Gran Ciasa a La ...
Poejia y mujiga magica
La letura de Nadia Rungger y l bel suné de Christian Bertoncello à fascinà la Comunanza Ladina a Bulsan, che à tenì si senteda generela
Te una dla plu bela sales de Bulsan àn pudù ti scuté su l'ena passeda a doi artisć d'ezelënza. La belëza dl’esprescion de trame- doi à ntujiasmà la Comunanza Ladina a Bulsan, che à mo tenì n chëla sëira la senteda generela. Tlo iel unì lecurdà...
L articul ntier sarà da liejer tla edizion nueva de n vënderdi ai 26 de auril.
Te una dla plu bela sales de Bulsan àn pudù ti scuté su l'ena passeda a doi artisć d'ezelënza. La belëza dl’esprescion de trame- doi à ntujiasmà la Comunanza Ladina a Bulsan, che à mo tenì n chëla sëira la senteda generela. Tlo iel unì lecurdà...
L articul ntier sarà da liejer tla edizion nueva de n vënderdi ai 26 de auril.
L »David di Donatello« te Gherdëina
Giorgio Moroder pëia do n pest per si meric tl mond dla mujiga
»Nosc« Hansjörg da Scurcià vën premià cun l »David di Donatello«. L sarà ai 3 de mei che puderon ti cialé tla televijion dla Rai, coche l ti unirà dat, tl studio lijender de Cinecittà a Roma. Perdrët ëssen bën pudù ti l dé bele dan ani. Ce bel lecort, vester stat n chëla sëira de dan ot ani sun Plaza de Sant Antone a Urtijëi a scuté su y balé la mujighes de Giorgio, sëuraprò monce cun ël nstës da DJ. Giorgio Moroder, nasciù chisc
dis dan 84 ani, ai 26 d'auril 1940, ie stat l gran piunier tl ...
»Nosc« Hansjörg da Scurcià vën premià cun l »David di Donatello«. L sarà ai 3 de mei che puderon ti cialé tla televijion dla Rai, coche l ti unirà dat, tl studio lijender de Cinecittà a Roma. Perdrët ëssen bën pudù ti l dé bele dan ani. Ce bel lecort, vester stat n chëla sëira de dan ot ani sun Plaza de Sant Antone a Urtijëi a scuté su y balé la mujighes de Giorgio, sëuraprò monce cun ël nstës da DJ. Giorgio Moroder, nasciù chisc
dis dan 84 ani, ai 26 d'auril 1940, ie stat l gran piunier tl ...
Cognoscer per cerner: la desposizions dantfora de tratament
Te Comun General l é stat endrezà na scontrèda per rejonèr de n argoment amò senester ma emportant.
Tel chèder del Pian trienal per l svilup de na Comunità Amica de la persones con demenza, envià via dal Servije sozio-assistenzièl – Spazio Argento del Comun General de Fascia, en colaborazion con l’Azienda provinzièla per i Servijes sanitères e con l’APSP de Fascia, l é stat endrezà en mercol ai 3 de oril te sala de consei del CGF na scontrèda de gran enteres sul tem de la Desposizions Dantfora de Tratament (Disposizioni Anticipate di Trattamento), pervedù da la Lege 291/2017 (‘Normes en ...
Tel chèder del Pian trienal per l svilup de na Comunità Amica de la persones con demenza, envià via dal Servije sozio-assistenzièl – Spazio Argento del Comun General de Fascia, en colaborazion con l’Azienda provinzièla per i Servijes sanitères e con l’APSP de Fascia, l é stat endrezà en mercol ai 3 de oril te sala de consei del CGF na scontrèda de gran enteres sul tem de la Desposizions Dantfora de Tratament (Disposizioni Anticipate di Trattamento), pervedù da la Lege 291/2017 (‘Normes en ...