Trei bie colores de nosc ambient dal fon segnificat: l vert di pré e di bosć, l bianch de nesc crepes de dolomia da d’aisciuda amò corii de neif e l ciel entent de brun.
En chel dì, ai 5 de mé, i se à troà sun Frea per protestèr de no esser stac nominé tel Tratat de Paris firmà de setember del 1919.I Ladins desche i Tiroleisc i aea domanà l derit de l’autodezijion e n comun destin adum tel Tirol e de esser declaré Grop etnich a sé.
Mingol de storia
Per
View the embedded image gallery online at:
https://www.lausc.it/12574-la-bandiera-ladina-simbol-de-nosc-popul#sigProId1c245beda6
https://www.lausc.it/12574-la-bandiera-ladina-simbol-de-nosc-popul#sigProId1c245beda6
Jà de november del 1918, a vera apenamai fenida, i raprejentanc di comuns ladins de Gherdena, Badia, Fascia, Fodom e Ampez i se bina adum a Sterzing olache i met jù n memorandum envers i Tiroleisc per domanèr n didament e n destin comun.
L memorandum dijea coscita: »Desche l’autra popolazions de l’Austria ence nos pertenon desche prumes sentadins, da jent stabola del veie Tirol, l derit a l’autodezijion...« Einant »…nos no sion taliegn, da pezorum refudon de esser conscidré taliegn e ence tel davegnir no volon esser taliegn. Volon e sion n popul a sé e che vel dezider de sie davegnir. Tiroleisc sion e Tiroleisc volon restèr e domanon l valif destin di Tiroleisc de rejonèda todescia.«
L memorandum se sera sù con n apel a l’autodezijion e a n referendum aldò di ponc del program del president american Woodrow Wilson.
De firé del 1919 i comuns ladins se met adum ai comuns de dut l Tirol per ge domanèr al president american Wilson, e i sotescrif de voler restèr duc adum te n Tirol e con n destin comun con l’Austria.L’é i dis che vegn endrezà a Paris la Conferenza de Pèsc a chela che tol pèrt la potenzes venjidores de la pruma vera mondièla.
No mencia l didament di Retoromances, che i sent l doer de defener i jormegn ladins de la Dolomites e ai 18 de mèrz del 1919 a Coira i met jù n memorandum envers la Conferenza de Paris per domanèr l derit de autodezijion per i Ladins.
Rua l setember del 1919… a Saint Germain, enlongia Paris, vegn sotescrit l Tratat da pèrt de la nazions venjidores de la pruma vera.De la 14 teses del president american Wilson nience l’ombrìa,
View the embedded image gallery online at:
https://www.lausc.it/12574-la-bandiera-ladina-simbol-de-nosc-popul#sigProId1c245beda6
https://www.lausc.it/12574-la-bandiera-ladina-simbol-de-nosc-popul#sigProId1c245beda6
E nia de nia vegn rejonà di Ladins, te chel document vegn demò rejonà de la spartijon del Tirol sul Prener. Nia vegn rejonà de autodezijion, del derit de popui ajache i saea benon che la popolazions del Tirol, i Ladins ma ence la maoranza di Trentins, i fossa stac a una de restèr te n Tirol co l’Austria.Ajache i Ladins no à mai domanà de esser redenc, aldò de la propaganda de Ettore Tolomei e di enterventisć, con chest document i é doventé n popul zenza patria e zenza na sconanza internazionèla.
Nasc la bandiera
Passa l lonch invern su la monts ladines e d’aisciuda per scomenzadiva de Leo Demetz, a cef de l’Union di Ladins, i raprejentanc ombolc ladins se bina adum sun Utia de Frea. L’é apontin ai 5 de mé del 1920, acà 100 egn.I met jù chel document de protesta per no esser stac nominé tel Tratat de Paris, de no aer podù aer l’autodezijion coche i domanèa e n recognosciment de grupa etnica ladina.
L document vegn manà con n telegram ence ai jormegn Romances di Grijons per domanèr n didament internazionèl.
Apontin te chel contest l’é nasciù la bandiera ladina.Na bandiera che i ladins duc adum no i à mai abù, ajache per secoi e secoi i é stac te desvalives contesć aministrastives, i é stac duc adum dant tel Prinzipat Vescovil de Persenon, dò tel Tirol dal 1800 al 1918 e fosc no i à mai abù chel besegn de n recognosciment ofizièl.
I Ladins de Fascia e de Ampez te sia Comunanzes, i etres te la desvaliva Signorìes e Giurisdizions
View the embedded image gallery online at:
https://www.lausc.it/12574-la-bandiera-ladina-simbol-de-nosc-popul#sigProId1c245beda6
https://www.lausc.it/12574-la-bandiera-ladina-simbol-de-nosc-popul#sigProId1c245beda6
La Union di Ladins con a cef Leo Demetz la fajea pèrt de la Tiroler Volkspartei ma l’aea ence sia autonomìa. E l President Leo Demetz l’é jit ti Grijons a tor contac con la Lia Romancia.
N an dò, del 1921, l Stat talian ge consent ai Ladins de se declarèr de mèrelenga ladina, chest tant somea percheche i aea poura che i Ladins se declaree de lengaz todesch. L’é n recognosciment de gran emportanza.
Dal temp del fascism fin anchecondì
Ma dò pech rual schiet temp del regim fascista, olache Ettore Tolomei te n teater de Busan l disc »I ladini, quella macchia grigia da grattar via«e donca de tor cà la bandiera ladina nience te l’ultim pensier….
Se rua coscì al 1946 e a la gran ancuntèda sun Jouf de Sela ai 14 de messèl, ló noscia bandiera se la veit sgolèr te sia viesta originèla, chela con amò su la steila da mont.Steila da mont che te chel temp doventa l simbol del nef partit, la Sudtiroler Volkspartei.
Te chel an del 1946 te desvaliva manifestazions endrezèdes soraldut vin Ampez, olache se domanèa l’anescion a la Provinzia de Busan, la bandiera ladina la é stata proibida da l’autoritèdes de la Provinzia de Belun e dai partic nazionalisć taliegn con a cef Ettore Tolomei.
L’era ence l temp senester de dò la vera e ferides dolorouses ence anter i Ladins les aea de besegn de temp per se serèr sù.Se podessa dir che l’é i egn che de la bandiera ladina no se sà più sapia, l’é i egn che i movimenc ladins i se endreza te la neves Unions de valèda e de la Union Generela.
E rua l 1985, canche la Provinzia de Busan e la Region Trentin-Sudtirol declarea l 1985 »An di 2000 egn ladins«.Per scomenzadiva de la Union Generela di Ladins dla Dolomites vegn endrezà n muion de manifestazions e vegn ofizialisà la bandiera bruna, biencia e verda, emblem de duc i Ladins.
Bandiera nasciuda da la volontà populèra te chel dì storich ai 5 de mé del 1920 sun Jouf de Frea, bandiera dal fon segnificat politich e identitarie, n in a la natura de la Dolomites olache vif i Ladins, l ciel brun, i crepes slauris de dolomia, la neif e i colores di pré, de la pastures e di bosć, che amò anchecondì la fèsc bela parbuda uzèda su al vent te depiù lesc de la Ladinia. (Fernando Brunel)