Co volone che sie Fascia del 2040?

Data

25 de auril 2025

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Mobilità, vivibilità, fèr comunanza e Comun general: problematiches e prospetives al zenter del dossier »L davegnir de Fascia: vijions de comunanza« portà dant enstadì a Sèn Jan.

N percors de projetazion del davegnir e de dialogh co la comunanza l é stat portà inant a peèr via dal uton passà dai Servijes sozièi del Comun General de Fascia en colaborazion col studie Skopìa. L é stat endrezà n percors partezipatif con jent che à metù a desposizion sia esperienza e che laora te desvalives setores acioche se aesse podù raprejentèr l più possibol duta la categories de Fascia. La domana a vigniun l era: co vedede l davegnir de Fascia? Che politiches se podessel meter en esser per arjonjer chest davegnir?

E belapontin ai 8 de oril te Sala del Consei del Comun de Sèn Jan l é stat prejentà i resultac de chest studie dal titol »L davegnir de Fascia: vijions de comunanza«. Te sala l era aministradores, candidac, raprejentanc de desvaliva categories economiches e istituzionèles e de etres enteressé, con tropes joegn. Do l salut del ombolt Giulio Florian e chel manà da Luca Guglielmi che no à podù esser, la conseiera de procura al sozièl del Comun general Mirella Florian à prejentà chesta scomenzadiva e i esperc che i l’à portèda dant: »Tel passà l é stat fosc na mencianza de pianificazion sul davegnir, per entener polito olache jon. Noscia vita va semper più asvelta e l é stat giust se fermar n moment per entener che che volon, zenza se lasciar sotmeter dal davegnir. L dotor Francesco Brunori fasc part de Skopìa, la soula firma taliana che fasc studies de davegnir e de antizipazion del risech. L lurier à metù al luster ponc de forza e de deboleza. Speron che chest lurier vegne tout te man dai neves aministradores«.

Se pel lejer dut su La Usc nr 15 dai 18 de oril: sul sfoi stampà che se pel troèr ence te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o sul pdf per i aboné al e-paper.



 (Nicoletta Riz)