Fresu con la Musega de Poza: sons straordenères

Data

30 de messel 2018

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
I sonadores fascegn vidé dal maester Giancarlo Dorich “Cavei” à sona sun Vael ai “Sons de la Dolomites” con l trombetist de nonzech internazionèl.


L temp à didà en domenia ai 29 de messèl a realisèr l’ensomech de la Musega de Poza.
Te n conzert dassen straordenèr sun Vael i sonadores vidé dal maester Giancarlo Dorich “Cavei” à leà amò n’outa sie inom e la notes de si strumenc ai spic de la più bela crepes de la Dolomites: dò aer sonà del 2003 su la torns del Vaiolet e del 2015 te Jonta, tinsom la Val de Sèn Nicolò, con l’autra Museghes de Fascia, chest’outa i sonadores de chest feruscol grop se à endò ciarià i strumenc te prossach per jir fin sun Vael, avisa te Pael, per sonèr con l mior trombetist de la Tèlia, Paolo Fresu.

Jà da doman na procescion de jent se n arloèa envers Vael per chest event de ecezion. L’é stat rejonà de 5000 persones, ghesć ma ence n muie de fascegn, chi che, ence te sajon, de domenia i pel se tor fora vèlch ora de temp e che no i à volù renunzièr a jir a ge bater la mans a si sonadores, che à portà per la pruma outa na Musega ai “Sons de la Dolomites”.

Tradizion e sperimentazion, fac jù con gaissa, emozion e talent musical, se à mescedà te chest event olache i sons de la Dolomites l’é stat sons da mont, ma soraldut ladins, e i se à mescedà con chi de n’autra mendranza, chela de la Sardegna, te n raport de fradaa artistica e umana con Paolo Fresu, n “om da mont” stolz de fèr pèrt de na mendranza linguistica.

Fresu, che per l’ocajion l’à volù se regolèr ence el col guant desche chel de duc i musiconc, à avert l conzert da l’aut de n pisauch, dialogan con sia tromba coi sonadores de la Musega de Poza, ma ence con i “Alpenhorn” de Neva. Te Pael sia notes se à enterzà con recames maraveousc con cheles di strumentisć fascegn, con l’eco di sons manà de retorn dal gran parei de Roda e dal Mugon con n efet maraveous. Te chest ambient unich à ressonà La cianzon de val de Fascia e l’Inn ladin, coi rangiamenc studié per l’ocajion dal maester Marco Somadossi, e amò Colores, n caleidoscop de sonorità de noscia tera creà da Somadossi per l’event te Jonta jai 3 egn.

Dapò i sons de la Dolomites l’é doventà ence sons de la Sardegna, canche la Musega de Poza à entonà la notes de una de la cianties sardes più cognosciudes, “No potho reposare”. L toch à encantà l publich, che se à emozionà ence canche l’é stat recordà la vitimes de la vera, chela de jai 100 egn ma no demò, mescedan la notes de “Ich hatt’ einen Kameraden”, semper durèdes da la Musega de Poza per compagnèr i amisc te si iultim viac, te n bel rangiament de Cosimo Taurisano con cheles de l’interpretazon maraveousa de Fresu de “Il Silenzio”. L recort più vif é jit chiò no demò ai sudé, ma ence a doi persones leèdes al lech e a l’event: Bruno Deluca de Nenucia, gestor de la utia de Vael se n jit joen te n azident sul crep apede l Refuge proprio ai 29 de messèl, jai 7 egn, e Paolo Manfrini, ideator de “I sons de la Dolomites”, che ne à lascià da pech.

La Musega de Poza, con so maester Giancarlo Dorich ne à sport n event dassen unich e spetacolèr, de chi che fèsc sentir pèrt de na comunanza duta la jent, e ben segur amò de più i sonadores: dò doi bis i era tant engaissé che i é amò jic inant, sun n pisauch dedant a la pecia jent che se à fermà più al lonch, a emprovisèr amò vèlch sonèda adum con Fresu. A el, gran talent de la musega ma ence gran persona, sorida, curiousa e desponibola, l’auter gran develpai per aer didà a fèr doventèr chest conzert amò più straordenèr.  (Lucia Gross )