»Tosc patrimone Unesco?«

Data

25 de setember 2023

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
En referimënt ala lëtra »Tosc patrimone Unesco?«, publicada tl’ediziun nr. 35 dla Usc di Ladins, mëssi dí che i me stënti da capí ciodí che l’autur Jep Agreiter sint le debojëgn da descredité n proiet cultural ladin che é tl mëte man, y da descredité les porsones che crëi te chësc proiet y che dá ca so impëgn y so savëi por le porté a bun fin
I pó capí che doía stál, bunamënter, la mancianza de informaziuns plü monüdes. Y porchël arati che al sides dërt da respogne y ciaré da tlarí n valgünes chestiuns.
Döta la cossa é piada ia dan da n ann y mez, plü o manco, canche l’assessorat provinzial por la Cultura ladina á ponsé da curí na locia che nosta Provinzia á respet a tröpes d’atres regiuns dla Talia, chëra de n inventar digital, organich, coerënt y unitar, de so patrimone cultural imaterial (usanzes y tradiziuns, festes, rituai, conescënzes y savëi che ciafa espresciun a usc y tres rapresentaziuns artistiches desvalies…). Che n’aministraziun provinziala se fistidiëies da cöie adüm, cataloghé y inventarié le gran scrin de cultura imateriala
presënt sön so teritore é zënz’ater val’ de bun y val’ de dërt.
Tratan la fasa de confrunt y de proietaziun de na te’ sort de archif digital, él gnü ponsé ai tröc aspec che caraterisëia la cultura ladina, a ci che é ciamó bun da identifiché y porté adöm i ladins. Y un de chisc aspec é le gran numer de liëndes y cunties che roda dötaurela incër les valades dl Sela ia, liëndes che vëgn sintides vies y che ispirëia y alimentëia tres ciamó espresciuns culturales desfarëntes y de gran valüta.
Deplü de nos á lit i articui dla professuria Ulrike Kindl, mo chiló ne nen vára nia de descusciuns scientifiches, y al n’é nia fondamental da savëi sce Karl Felix Wolff á albü fontanes desvalies y nia coerëntes tl mëte adöm les liëndes dl Rëgn de Fanes, sce al á metü tröpa o pücia de süa imaginaziun lapró, sce al ti fala autentizité o atendibilité storiografica a sües racoiüdes. Chiló nen vára dl significat y dla faziun culturala che chës liëndes á aldedaincö, dl’espresciun identitara che ares é bunes da trasmëte a döta la popolaziun ladina. Avisa porchël se miriteres da gní mantignides y a vigni moda valorisades, y le porvé da ciafé n reconescimënt Unesco vá tla direziun dla valorisaziun de chësc patrimone, a chël che i ne orun nia renunzié. Deache la finalité dl’istituziun Unesco é da fá crësce tles comunités la cosciënza dla presënza de n elemënt cultural particolar, por che chësc elemënt vëgnes stravardé y promoiü. Nia deplü y nia demanco! L’Unesco ne se damana nia l’esclusivité o l’origina autenticada de n patrimone cultural imaterial. Ara ne ciara nia ales raisc, mo ai früc. Al se damana che al vires, che al sides n fatur de identificaziun y de coejiun comunitara. Ci che – de facto – á les liëndes ladines bele dadî desmostré da ester.

Carlo Suani, coordinadú dl proiet