Dala deponia dl refodam tl Museum Ladin

Data

08 de fauré 2025

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Janbatista Rinna, nasciü a San Ciascian l’ann 1764, ê a sü tëmps na gran personalité tl’aministraziun dla Monarchia asburgica, tan che al á ciafé dal imparadú Francësch I d’Austria le titul da nobl. Le sigil dl diplom é gnü ciafé dan da 20 agn te na deponia dal refodam a Viena y á spo ciafé le tru cina tl Museum Ladin, olache al é gnü restauré
Chi che röia a San Ciascian tla Ciasa dles Uniuns y pësta ite y sö por i lintrins dles stighes che porta sö alt tl gran salf dles manifestaziuns, pó amiré iló söl mür n depënt de Lois Irsara che rapresentëia le portrait de n ël cun sotia la scrita: Janbatista Rinna (1764–1846), Governadú dla Dalmazia, Aconsiadú dl Imparadú, Ciavalier de Rü Sciaré. Tl pröm momënt, pól ester, ne se fej tröc nia adinfora y ma püc sá olá mëte chësc inom y cun ci personalité le assozié. Por la comunité da San Ciascian é Janbatista Rinna n fi important che i fej onur y che vëgn recordé porvia de sü miric arjunc, ince sce dantadöt tl forest, y de sües cualités particolares.
La storia dla Monarchia asburgica é rica de personalités che á lascé mersces stersces y che á scrit para la storia. Gonot gnô chëstes porsones premiades o onorades cun le conferimënt de medaies y titui. Öna de chëstes personalités é ince Johann Baptist Rinna da Suracianins. Por avëi sorví la Monarchia cun impëgn, fedelté y gran lealté á Janbatista Rinna podü pié do fora dles mans dl imparadú Francësch I d’Austria le titul da nobl cun le predicat "von Sarenbach", por ladin "de Rü Sciaré".
Le diplom de nobilitaziun, sotescrit dal imparadú Francësch I d’Austria, é costituí da n sföi de 8 plates cun fat jö a mez le bel blasun da nobl. Taché pro les sföi cun dui corduns él n gran sigil de cëra cöcena, ponü ite te na poscia de metal che confermëia ofizialmënter le status sozial nü y che é ince espresciun y simbol dla potesté imperiala.
Do la desfata dla Monarchia asburgica y la fin dl domëne dl imparadú é tröc documënc, decoraziuns y insëgnes imperiales de chësta epoca tomá tla desmentianza o é jüs a perde por dagnora. Les generaziuns che gnô do n’á plü degöna relaziun o pücia ligrëza cun chëstes testemonianzes storiches, ai ti dê tres manco importanza insciö che chisc ogec rovâ impü indlunch intoronn: valch söl marcé dl anticuariat, d’atri te man de colezionisć o – sciöche tl caje dl diplom da nobl de Janbatista Rinna – sön na deponia dal refodam a Viena. Danter müdli de libri y de vedli documënc á dan da ca. 20 agn i lauranc de chësta deponia descurí n sföi cun plates de bragamin cun taché lapró n bel gran sigil de cëra cöcena, che an á spo plü tert identifiché sciöche diplom da nobl de Janbatista Rinna. (Giovanni Mischí)

Deplü sön la personalité de Janbatista Rinna, dl sigil ciafé y dla restauraziun, podëise lí t’La Usc di Ladins di 7 de forá