Canche i preves fascegn à refudà la proponeta de Gargitter

Data

17 de agost 2024

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
D’invern del 1963 l Piscop era ruà te Fascia per na scontrèda te calonia de Sèn Jan. Ousc informèdes disc che enlouta l aessa volù meter su na sora degania de la valèdes ladines.


L é l an 1964, acà 60 egn, n auter an tragich per i Ladins dla Dolomites. 

Acà i 60 egn na bela dì l é ruà la burta neva che Fodom, Col de Sènta Lizia e Ampez no i aessa più fat pèrt de la Diozesa de Persenon de chela che i à fat pèrt per secoi. Na mazèda per la comunitèdes de Soramont, se serèa su la ultima istituzion adum coi etres Ladins, do la spartijon de Fascia del 1818 e duta l’autra spartijons per man di fascisć ti egn del 1920/30 e amò vèlch autra del 1800.

E chest tel stel più classich… chel de no ge fèr saer nia a la popolazions enteressèdes. Dut co la vertola che la diozeses les dojessa aer la seides de la provinzies. Desche se ence l Segnoredie l aessa seides o termegn da vardèr via, la parola cristièna la dojessa esser universèla e amò maor rejon dojessa esser chela per i ladins de esser te na soula diozesa. 

E ades rue al perché de mie scrit e de mia pureta documentazion. Tel invern 1963, jie a la Scola d’Èrt de Sèn Jan, via per l inantmesdì, siane te stua de depenjer. Compagnà dal diretor Bepin Soraperra e dal Piovan e Degan de Fascia monsegnor Fortunato Rossi, rua a ne troèr l Piscop de Persenon Joseph Gargitter. Me l veide amò ades dant ai eies chesta gran persona, se sà ben a nos scolees no ne mencèa n goc de tema e de marevea.

Ma che erel sozedù en chel dì del invern 1963? L Piscop Gargitter l era dal an dant ence Piscop de la Diozesa de Trent, ajache del 1962 l era mort l Piscop Carlo De Ferrari.

Da ousc che jia stroz, ousc perauter ben informèdes, l Piscop en chel dì inantmesdì l aea chiamà ite na sentèda coi preves de Fascia te calonia de Sèn Jan. Sia scomenzadiva l era, tel chèder de la revijion de la diozeses, dessegn de zachei che jia inant da temp, de meter en pe per i ladins na sora degania de chela che aessa fat pèrt la piovanies de Fascia, Fodom e Mareo e ence Gherdena e Ampez. 


De più su La Usc stampèda de en vender ai 16 de aost.  (Fernando Brunel)