Pornografia o esoterica

Data

01 de setember 2024

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Dlijia y comunité: reflesciuns de siur Sepl Granruaz
Por me êl dagnora na ligrëza, canche i podô jícunnperdemiessorusaMinca.Iânle medemo travert – la cité de Minca – mo nia la medema ligrëza da cumpré ite. Pro mies sorus êra grana, mo pro me dër picera, i dijess cuaji cuntra nul. A mies sorus ti plajô i gragn zëntri comerziai, a me no! Chël ái bele sintí defata, canche i sun jüs ite tl pröm. I sun atira rová te n gran salamënt.

Sambëgn êl toch y plëgn de marcianzia. Mo en chësc iade me stôl cuaji sö le fle. Te chësc gran salamënt êl ma cialzes y cialzines. Ares ê dötes anfat, döt de dërtes cialzes, mo pro vignöna êl n ater corú o n ater ornamënt. Dötes les cialzines ê atramënter y dötes les cialzines ê medemes. Cialzines mefo. Mies sorus se fajô gran morvëia. Ares n’â mai odü tan na gran cerna de cialzines. Ares ê entu­ siastes, mo cialzines n’adorâres nia y ne n’á porchël gnanca cumpré. Ci ligrëza! Chësta parada de cialzines m’á basté. Por fortüna ái odü n pice salamënt cun libri y revistes, insciö ti ái dit a mies sorus: »Canche i ëis odü y cumpré assá, gnide chiló. I stá a lí.«
I m’á senté sön n scagn da plomac y ciarâ incërch. Al m’á atira dé al edl na gran scafa plëna de libri grosc y fac ia bel. Al podô ma ester Bibies. Chësc me ralegrâ. Da odëi la gran scafa capîi che la Bibia messâ avëi suzes. Sce la botëga nen metô fora tan tröpes, spo messâ la Parora de Dî avëi ciamó bindebó de importanza tla cité comerziala da Minca. Tratan che i ciarâ incërch, feter n pü’ sodesfat, s’á senté jö nia dalunc dui jogn, a na moda che i podô odëi dër bun ci che ai ciarâ, zënza ester indiscret. Ai ti ciarâ a revistes sön papier che slominâ, ci che me lasciâ atira ponsé a n atlant. Mo canche ai á destenü fora les foto­ grafies, ái capí che i m’â falé cotan. Al ê döt fotografies pornografiches bindebó cialdes.

I ne sun nia gnü cöce tl müs, mo i me fajô demorvëia che ai platernâ inant tan debota. I m’ess aspeté che ai ess ciaré cun maiú godimënt. Indere restâi cuaji dejinteressá. Bindicé se ciarâi l’un cun l’ater y s’la riô a na moda che me parô tlera: »Tres le medemo.« Tosc ái albü platerné fora chël sfëi y l’á metü da na pert cuaji desplajüs. Da chisc dui jogn plëgns de vita m’essi aspeté plü plajëi. Ai rovâ inant pro la gran scafa cun les Bibies. Ai jô dër pormez, deache la scritöra sön le cuertl bröm iadedô ê dër picera. Mo bëgn cun lëtres indorades, sciöche ara toca pro na Bibia. Ince le papier ê propi »biblich«, bel blanch, fin sciöche sëda. I ne sciafiâ nia da odëi ci che al ê scrit, mo i sá pö ci che al é tles prömes plates dla Bibia. Cina sëgn â i dui jogn pormó platerné n iade su. Ai liô cun gran interes. Bindicé êl un che ti mostrâ al ater na rissa dl liber y intrami ciugnâ te na manira significativa. Al parô che chës risses ti foss dër importantes. Por me êl na consolaziun y al ê tler: la Parora de Dî la davagna alingrana sön la stimolaziun dla pornografia. O che i dui jogn n’â bele ciafé assá de chë »spëisa«, o che ai chirî chël pan che Gejú aconsiâ: nia ma pan, mo pan de vita.
Do avëi odü süa reaziun, ái ince iö orü ti jí do a so ejëmpl y á tut ca na te Bibia. Cun la Bibia tla man êl döt val’ d’ater y i me sentâ sön scagn cun na certa devoziun. Sëgn orôi propi ince iö me dé jö cun la Parora de Dî. Oh mai... Tan che i m’â falé. Al ê n liber de esoterica! Le fat che le liber ciarâ fora sciöche na Bibia aratâi orü y fat aposta. Sëgn me desplajô l’interes di dui jogn, deache al ê n interes por n tru falé.

Mo ciamó plü morvëia me fajô le fat che la esoterica gnô tignida plü alalt co la pornografia. Sön chësc podôi veramënter ponsé do. Chirî pa chisc jogn veramënter le pan de vita? Y ci ciafâi pa tan te chël liber bröm? Baldi ma ilujiuns formulades bun. A vigni moda: la saú dla esoterica é sciöche chëra de na turta, nia sciöche pan. La esoterica é dër buna da pité poscibilités bunmarcé, por daidé ciafé la contentëza nia dalunc. Tla maiú pert él rituai che ne damana degun sforz; ara mostra n tru olache al ne vëgn mai dant le prigo dl picé, olache la parora »responsabilité« é morta y sopolida.
Te chësc liber de esoterica sarál dessigü sté cotan de afermaziuns entusiasmantes, mo dessigü manciâl ince la parora de Gejú, che é na proteziun sigüda cuntra les ilujiuns: »Chël che ó ester mi discepul, toles vigni de süa crusc sön ël y me vëgnes do.«

Traduziun fora dal liber »Seelsorgliche Erfahrungen in Kirche und Schule – Mit 90 Jahren blickt Josef Granruaz zurück und voraus«, 2023.
Le liber de siur Sepl podëise ves desćiarié debann sot ala plata dl Vinzentinum:
www.vinzentinum.it/ueber-uns/service/news-und-termine/granruaz-buch