Gaza: e no podon l chiamèr genozidie?

Data

29 de agost 2024

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
La situazion de la popolazion é desperèda, i mor de bombes, fam, malaties, l é ruà ence la polio. La testimonianza portèda a Sèn Jan dal giornalist Lorenzo Cremonesi e dal francescan P. Ibrahim Faltas.


Lorenzo Cremonesi, giornalist del »Corriere della Sera«, l à reijes ebraiches: sia giava Ester vegnia da Israel e el l é stat al lonch te chel Paisc, ence a studièr e a lurèr, l sà l ebraich e l cognosc delvers chi lesc, sia storia e sia cultura. Per chest l é doventà corispondent da Gerusalem e dapò envià spezièl da tropes lesc de vera, tel Medie Orient ma ence te l’Ucraina e utró. L à na gran esperienza de conflic, che l à portà dant tel liber »Guerra infinita« (Solferino, 2022).

En sabeda ai 17 de aost l aessa cognù esser a Poza de persona te la rassegna »Adaut/Ad alta voce« a rejonèr del conflit israel-palestineis, enveze l é stat rechiamà a tel Aviv, ma da aló l à sport dut un na longia e preziousa testimonianza en video, domanà fora da la giornalista Virna Pierobon, dedant a n muie de jent che scutèa te Piaz de Comun.

En jebia ai 22 de aost enveze, tel chèder de »Ispirazions d’istà«, l é ruà te gejia de Pera l francescan de naa egiziana P. Ibrahim Faltas, che l é ti teritories palestineisc da 35 egn e dal 2022 l é Vicarie de la Custodia de Terra Santa. Faltas, descheche à dit Cesare Bernard te sia prejentazion, l era jà stat doi outes te Fascia a portèr sia testimonianza, do esser stat protagonist del lonch assaut a la Basilica de la Natività de Betlem te la Intifada del 2002, testimonià tel liber »Dall’assedio della natività all’assedio della città« (Franciscan Printing Press, 2012).

Domanà fora dal giornalist Giorgio Lunelli, ence Faltas l à rejonà de la situazion atuèla, tant a Gaza che te Israel e ti teritories de la Cisgiordania: na situazion dramatica e tant complichèda che, descheche à dit Bernard, n muie de persones les renunzia a se enteressèr o les se limitea a »fèr l tifo« da na man o da l’autra.

Porton dant en curt chel che l é stat dit da chisc doi testamonesc che veit chela realtà con si eies.

Podede lejer la testimonianzes su La Usc stampèda de en vender ai 30 de aost.  (Lucia Gross)