I agn dl gran svilup é passá!

Data

02 de otober 2023

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Ai 21 de setëmber á le Consëi de Comun de Badia aprové cun 8 no y 9 sce (deliberaziun nr. 35 dl 21/09/2023) la modificaziun al plan urbanistich trasforman 37.000 m2 de bosch, pastöra y vërt aplin te raiun pur injins coletifs – aministraziun y sorvisc publics coletifs – lascian pro insciö la costruziun dl lech artifizial “Codes”, n proiet de chël che al é bele gní baié tröp dal 2019 incá. Sciöche assessuria ala sostenibilité, al turism y ala jonëza, sunsi contrara a chësc proiet por deplö motifs.
Le proiet vëiga dant la costruziun de n lech de 78.160 m3 de ega tl raiun dl Piz Sorega, a 1950 m sura le paisc de San Ciascian te na posiziun danter dui movimënc de tera ite. Le raiun dl Pralongiá de chël che le Piz
Sorega fej pert, é n raiun cun tröpes infrastrotöres por jí cun i schi che ghira 332.000 m3 de ega por l’inevamënt artizifial basich. I lec atuai á na capiënza de 180.000 m3, le lech nü de “Codes” fej pert de na strategia de ampliamënt de chëstes infrastrotöres che ciara da fá frunt ales gran desfides dl scialdamënt climatich por le zirch dla nëi.
Te diesc agn sará le dlaciá dla Marmolada deleghé. I stüdi scientifics baia tler: te n tëmp plö o manco cört ne sarál nia plö poscibl da jí cun i schi sot ai 1600 m, y ince dessura sará les condiziuns dla nëi – artifiziala y nia – tres plö critiches, suradöt sará la produziun de nëi artifiziala tres plö cera. Ponsan da ester bogn da fá frunt ala crisa climatica cun le potenziamënt dla infrastrotöra por l’inevamënt artifzial é insciö sciöche ponsé da ester bogn da desfridé jö le scialdamënt global tres l’istalaziun de sistems de aria condizionada. Na gran ilujiun!
Le proiet dl lech de “Codes” é un de tröc investimënc tla direziun falada, n investimënt che ciara al passé jan a se perde l’oportunité dá fá sö le dagní. Impede jí inant a investí tla monocultura dl schi te nostes valades, unse dobojëgn da promöie la diversificaziun dla oferta turistica. L’obietif mëss ester n turism independënt dales sajuns classiches, i messun investí tla cualité: plö software y manco hardware. Ciun sará pa le dagní sce i jun inant a fá sö infrastrotöres
sön nostes munts, nosc capital turistich?
Co po pa l’investimënt dl ampliamënt dles infrastrotöres dl schi ester coerënt cun i obietifs dl Plan Climatich Provinzial? Y co la metunse pa cun la zertificaziun de sostenibilité GSTC – Global Sustainable Tourism Council, reconesciüda ala destinaziun Alta Badia? Él mo gnü araté tan de emisciuns de CO2 che vëgn fora tres la costruziun de n lech de 80.000 m3? Ci sozedarál pa cun le relit de chëstes infrastrotöres canche ares ne gnará nia plö adorades?
I agn dl gran svilup zënza fin é passá, i viun le momënt dla sconanza y dla preservaziun, de n dimensionamënt. Dimensioné, sconé, preservé ó dí investí tla cualité turistica de n teritore. Al ó dí aumenté le valur sozial, ambiental y turistich-economich. Al ó dí ester cosciënc dla responsabilité che i ún por le dagní de nostes valades. Sce i ciarun al dagní, ci orunse pa ti ofrí a nüsc ghesć: n panorama de gran infrastrotöres de petun o na natöra nëta y sana?
Al resta ciamó la cuestiun dl prigo: n lech de chëstes dimenjiuns danter dui movimënc de tera sura le paisc da San Ciascian, al 60ejim aniversar dla tragedia dl Vajont, messass fá ponsé do. Mo a aldí val’ aconsiadú/dëssa de comun: “prigo o no prigo, chësc lech é da fá!”

 Elide Mussner, assessuria dl Comun de Badia