L à seghità a fiochèr e mescedèr, ma canche l é stat ora de peèr via con la raprejentazion del Molin de la veies ence l temp à bele lascià su con si vic per se goder chesta mascherèda. L era belimpont entorn la does domesdì che i Fleimstaler à scomenzà a sonèr con legreza e la jent a se binèr te Piaz. Sacotenc ghesć e jent da duta Fascia no à volù se perder chest apuntament zis particolèr del Gran Carnascèr de Ciampedel, che l é stat portà dant a ence chest an, l’ultima domenia de chest temp mat.
Descheche vegn scrit te »Saggi di antropologia ladina e alpina. Carnevale e ritualità« de Cesare Poppi (ICL, 2020), l Molin de la veies l é n ritual de propiziazion veie e veior, documentà te duta Europa da la Franzia a la Slovenia, passan per i paijes todesc, amancol dal Medieve en ca ma per vèlch studious adertura dal temp del Neolitich. Ma colun él pa sie segnificat? L majena la vita a la reversa respet a sie sens naturèl. Sot ite l é donca n motif de rigenerazion de la Natura do l invern, canche taca via endò l zicle ‘etern’ de la vita e la roda de la sajons. Seben che l temp seghite a jir inant col jir de la generazions, l Molin pèra de retorn la vita. L conzet de inverscion se l troa tras tel Carnascèr, ence tel Bal del barbier col mort che renvegn. L ‘renascer’ del Molin l é n augurie per n bon an.
De più sul domesdì de Ciampedel su La Usc stampèda de en vender ai 16 de firé.
(Nicoletta Riz)