media/k2/galleries/4836/thumbs/Bildschirmfoto_2017-04-13_um_15.24.01.jpg
19 de auril 2017

Na politica per n svilup sostegnibol

La sociazion Transdolomites à endrezà n convegn a Trent en jebia ai 20 de oril per rejonèr de mobilità anter regions de la Èlpes
La Macro Region Alpina (EUSALP), la cordanza sotescrita del 2013 a Grenoble te la Franzia anter la 46 Regions e Provinzies autonomes che se troa te la cedena de la Èlpes, se poja sun trei pilèstres: svilup economich, inovazion e enrescida; trasport, infrastrutures no materièles e azess; èga, energìa e ambient, biodesvalivanza.

Deplù te la edizion dl 14 de auril
media/k2/galleries/4867/thumbs/saraghezzi.jpg
18 de auril 2017

Sara Ghezzi: a studié tl’America

Sara Ghezzi da San Ciascian á tut la dezijiun y la ocajiun da jí a studié n ann tl’America. Ara é pro na familia dër jona a Sahuarita, tl’Arizona.
Nos un tut sö contat cun Sara Ghezzi, por ti damané deplü sön chësta süa esperiënza particolara. Na esperiënza che ara ti aconsiass a düc chi che á la poscibilité.

La Usc: Sara, dantadöt, poste nes dí valch de te, por nüsc leturs che ne te conësc nia?
Sara Ghezzi: I sun Sara Ghezzi y i á 17 agn. I viri a San Ciascian y i vá a scora a Bornech, tl lizeum linguistich ”N. Cusanus”. Chësc foss mi cuarto ann, ch’i feji t’America, plü avisa a Sahuarita tl’Arizona.

Poste nes dí en cört co che ara ciara ...
media/k2/galleries/4851/thumbs/Bildschirmfoto_2017-04-13_um_16.48.06.jpg
18 de auril 2017

„A spazier cun Cecilia", le documentar dla Musiga da La Val

En sabeda, ai 7 d'aurí, s'á jënt dl paisc y da foradecá incunté tl salf dles manifestaziuns „Dumëne Moling" ala premiera dl film documentar tut sö y publiché dal etnomusicologh Paolo Vinati
Te chësc documentar él gnü porté dant la vita dla Musiga da La Val, lascian ince odëi n valgügn framënc de filmac plü vedli y i momënc plü particolars che i musicontri partësc ia por l'ann iadô les coltrines.

Deplù te la edizion dl 14 de auril
media/k2/galleries/4847/thumbs/Bildschirmfoto_2017-04-13_um_16.31.02.jpg
18 de auril 2017

La reína y le re dla Falda, adöm ales prinzësses

La gara de telemark á indô cherdé adalerch tröc apascioná de chësc sport incherscior
L'Uniun Sport Amatoriala da La Ila á organisé ai 22 de merz 2017 la gara tlassica de telemark „La Falda", na gara che é stada iniann dër combatüda, deache de almanco 15 secunc plö lungia - á dit le presidënt dla seziun telemark Arthur Feichter.

Deplù te la edizion dl 14 de auril
media/k2/galleries/4841/thumbs/Bildschirmfoto_2017-04-13_um_15.44.13.jpg
18 de auril 2017

Frabicon na Furnadoia!

Nscila scrj bera Eugen da Juaut te si cunscidrazions mandedes ite te redazion dla USC. Publicon tlo n estlujiva la cunscidrazion de Eugen Obletter, scrites te na maniera mpue' sui generis, for da rì, ma da udëi zënzauter coche mpuls de descuscion sceria
Frabicon na Furnadoia! 1. Idea: ulà pa? La miëura luegia fossa da Furnes sun Secëda - iló iela massa pitla!
Na furnadoia tipo Funifor fossa bën blòta, a man ciancia su prësciapuech dlongia la vedla furnadoia da śën, per ti sbriscé dlongia la rissa dl'Unesco Arpejon Mundiela su, magari pudëssen sburdlé de puec metri, dijon ma 5-10 metri plu de viers de Bredles, la rissa che ch'i aministradëures de dan n vint ani à fat dessenië ite tl plann regulatëur massa daujin ala cordes dla furnadoia da śën, ...
media/k2/galleries/4835/thumbs/Bildschirmfoto_2017-04-13_um_15.24.12.jpg
18 de auril 2017

Strèdes, piazes e garajes te Comun a Cianacei

Se à jà scomenzà te Strèda Dolavila e se tacarà prest ence te caserma di studafech. En program l'é la piazes de Penìa e Dèlba e fèr n studie per realisèr n garasc sot l parch di jeghes
Con l capocomun de Cianacei, Silvano Parmesani, aon rejonà di intervenc porté inant da l'aministrazion: chi jà taché ma ence chi en program per l davegnir.

Deplù te la edizion dl 14 de auril
media/k2/galleries/4828/thumbs/Bildschirmfoto_2017-04-13_um_15.06.23.jpg
18 de auril 2017

N salut al inviern ntra bon vin, sport e divertiment

Scialdi garaté l program de evénc metù a jì ntel comprensor "Reba – Marmolada" per saré ite la stagion dai schi
Ence sto ann l comprensor dai schi Reba – Marmolada l a slongé de na setemana la stagion dai schi respét a la maiou pert de le autre śone del Dolomiti Superski. Sebénché la nei vignuda dal aut l'é stada puocia o deguna e grazie a le giornade ncin plù freide dei ultimi dis e la tropa nei fata coi canons, le piste i a tignù fin al ultimo dì e fat coscita se n'empaié a duc de la dezijion touta.

Deplù te la edizion dl 14 de auril
17 de auril 2017

Comentar de Pruma

Spazier da Pasca

Le de do Pasca, söl iade cuntra Emaus, ti comparësc Gejú ressorí a dui discepui che ne le conësc tl pröm nia y l’inviëia da passé la nöt pro ëi. Insciö scri l’evangelist Lüca. Nos sun düc sön tru, tla tristëza y tl’euforia. Tradiziun te nosta cultura ozidentala á le „spazier da Pasca“, che nes inviëia fora de ciasa, ite tla natöra, cun familia y compagnia. Goethe le descrí insciö te „Faust I“ (deventé le „Osterspaziergang“): <Flöm y rüs é delibrá dla dlacia tres l’edl morjel y viënt ...
media/k2/galleries/4868/thumbs/Diploma_rid.jpg
16 de auril 2017

I miores studenc premié da la Cassa Rurala

A Moena enstadì l’é stat la tradizionèla zerimonia de assegnazion di stipendium ai studenc più meritegoi.
La Cassa Rurala de Fascia e Agordin l’à premià 66 studenc, anter chisc 42 i à ciapà la stima maora e de chisc adertura 22 la lode.

Endèna la scontrèda l president de la Cassa Rurala Carlo Vadagnini l’à sotlineà l’ezelenza del mond de la scola e di joegn vegnui fora da la scola con resultac de bon livel.

Anter l’autoritèdes l’era la Sorastanta Mirella Florian e l Dirigent del Polo scolastich de Ègort e Cencenighe Bernardino Chiocchetti.

Chisc i studenc fascegn premié da la Cassa Rurala

Diplom ...
media/k2/galleries/4826/thumbs/Bildschirmfoto_2017-04-13_um_14.51.26.jpg
16 de auril 2017

Matinée Culturala a San Martin

En Lönesc de Pasca ai 17 d'aurí: söl program la presentaziun de n liber, musiga dal ví, aorela cörta y sambëgn la cufada
La Uniun Ladins Val Badia, en colauraziun cun l'Istitut Ladin, inviëia ala Matinée Culturala, en Lönesc de Pasca ai 17 d'aurí a San Martin sön plaza y tl salf dl Istitut Ladin. Le program mët man dales 10.30, cun la presentaziun dl liber "Cianties de dlijia y rimes incëria - 200 composiziuns religioses y profanes" de Tone Gasser, ilustré cun dessëgns de Lois Irsara; lapró cianta le Cor di mituns y le Cor de dijia da San Martin. Dedô vára inant cun n bufé de liagnes blances, che gnará acompagné ...
media/k2/galleries/4825/thumbs/Bildschirmfoto_2017-04-13_um_14.47.28.jpg
16 de auril 2017

Gejú é ressorí, aleluia!

N pinsier por Pasca da pert de siur Iaco Willeit, degan dla Unité Pastorala Val Badia
Trëi domandes a vignun de nos: Cara te sá pa la plü bela sajun dl ann? Cara é pa la plü gran scincunda por vigni porsona? Cara é pa la plü gran bela festa de dlijia? La dërta resposta é basada sön la V....?
Ci é pa la Festa de Pasca? Al é la Festa dla Vita: I festejun la ressoreziun de nosc Signur Gejú Crist; Ël che ê mort y sopolí, al é indô en vita y s'á incunté cun sü apostui, che n'ê nia dër bogn da crëie dala ligrëza. Y la plü gran bela aodanza y scincunda dl Ressorí é la pêsc. I cristians ...
media/k2/galleries/4824/thumbs/Bildschirmfoto_2017-04-13_um_14.40.09.jpg
15 de auril 2017

Mëte adöm y scrí tesć

La formaziun profescionala é na realté che fej incö oramai pert dl mistier, ara é essenziala por mantigní y svilupé inant la cualité dl insegnamënt
Tl contest dla formaziun él gnü metü a jí da püch sön scomenciadia dl Ciamp Inovaziun y Consulënza dl Departimënt Educaziun y Cultura Ladina en colaboraziun cun l'Université da Porsenú dui cursc de ajornamënt linguistich por personal dles scores y scolines ladines.
media/k2/galleries/4823/thumbs/Bildschirmfoto_2017-04-13_um_14.39.46.jpg
15 de auril 2017

Les eles tl infern di talibans

Te truepes cités europeiches vivel encuei moslems che é en gran pert bele nascius tla Europa o che é sciampés i ultims agn en gran cuantité da n grum de stac africans y asiac, olache al é revoltes, veres, descriminazions y porsighitedes per gauja de religion, de sceta, de meseria, de raza
Ence te de nostes cités dant porta rodel moslems, ei y eles; con sie vistiment desvalif y sie comport nes mostrei sciche sia religion vegn interpreteda y vita. An dess savei y ester enformés con cie sort de jent che la Europa à da en fé y cie mentalité che i moslems plu radicai - i talibans - met en pratica te chi raions, olache ai comana. Chisc la à cis su contra les eles; ai les trata peso che besties; ai ti scrì dant cie che a les mess dut fé: ti sté sot ai ei, fé cie che ai comana, zenza ...
media/k2/galleries/4870/thumbs/IMG_5754.jpg
14 de auril 2017

“Demò l’Aloch l’é n projec strategich!”

Chesta la posizion vegnuda fora da la scontrèda per l “Progetto Fascia” metuda a jir te La Gran Ciasa a Soraga, olache l’é stat portà dant e descoret fora i projec per l Fondo Strategich de val.

Demò chi che tol pèrt pel dir la sia: chest l’é un di prinzipies de l’Autorità per la Partezipazion Locala, che ensema con la Provinzia de Trent, l Comun general de Fascia e i Comuns de Val l’à envià duta la comunanza de val en jebia ai 13 de oril domesdì a tor pèrt a n moment emportant de confront per programèr ensema l davegnir de la val.

Chesta scomenzadiva de “Confront partezipà per rejonèr en cont di interenc strategiches de la Comunità” é stat metuda a jir te duc i teritories del Trentin ...
media/k2/galleries/4819/thumbs/Bildschirmfoto_2017-04-13_um_14.13.11.jpg
14 de auril 2017

Dancà y de na pert

Samuel Lazzer da Ciampedel, l va co la batoles
Can se vèl co la batoles?
"Se va de vender e sabeda sènta, al post de la ciampènes che no vegn sonèdes.
De vender se va da les 6 doman, da trei chèrt da les 8 per le lodi, da les 12, da trei chèrt da les 3 domarena, da mesa les 8 da sera per l'Aimarìa, da les 8 e n chèrt per la Via Crucis.
De sabeda da les 6 da doman, da trei chèrt da les 8, da les 12, da mesa les 8 e da trei chèrt da les nef per la messa."

Can èste tacà tu a jir co la batoles?
"É tacà a jir co la batoles canche aee cater egn, jìe ...
media/k2/galleries/4820/thumbs/Bildschirmfoto_2017-04-13_um_14.17.47.jpg
14 de auril 2017

La caricatura dl'edema

Manuel Riz
media/k2/galleries/4816/thumbs/R_Wordcafe.jpg
13 de auril 2017

Coluns projec per Fascia?

Te La Gran Sala de Soraga vegn chiamà ite la comunanza de duta la val per rejonèr di projec en program te vigni Comun per l Fondo Strategich de val

Anché, jebia ai 13 de oril da les 5 domesdì a La Gran Ciasa de Soraga vegn metù a jir “ProgettoFascia”, n confront partezipà per rejonèr di intervenc strategics de la Comunità e projetèr ensema l davegnir del teritorie. Vegnarà portà dant e valutà i projet leé al Fondo strategich de la comunanza en cordanza coi Comuns, che era stac metui sun desch tel “World cafè” tel meis de november passà. Te chela ocajion coi “stakeholders” de val l’era stat troà fora i temes conscidré emportanc tant per l ...
media/k2/galleries/4814/thumbs/925136__no-name_.jpg
13 de auril 2017

Cuncé la roda debann: ince a San Martin y La Val

L’Agenzia provinziala por l’ambiënt organisëia deboriada cun la cooperativa soziala Novum n bel sorvisc da lascé cuncé la roda debann, te 16 comuns de Südtirol.
Ci fá sce la roda n’arfera nia plü indortöra, o sce la löm o la bronsina ne vá nia sciöche ares messass? L’Agenzia Provinziala por l’ambiënt y la cooperativa soziala Novum pîta te 16 comuns l’ocajiun da lascé ciaré do y cuncé la roda debann. ”Fá manutenziun y cuncé les rodes rapresentëia n’alternativa sostenbila respet ala cumpra de na roda nöia” - comentëia le diretur dl Ofize Gestiun Refodam Giulio Angelucci - ”datrai bastel ince ma n pice provedimënt por tigní en vita les rodes y ne messëi ...
media/k2/galleries/4813/thumbs/ostis_badia.jpg
12 de auril 2017

Markus Valentini a ce dla Uniun Ostis Badia

La Uniun Ostis Badia á n surastant nü: Markus Valentini á tut ite le post de Augusto Manco.
En chësc de él sté a La Ila la reuniun generala dla Uniun Ostis Badia. Al ordin dl de êl ince les lîtes dl comité nü. Augusto Manco â bele dit danfora che al ne foss nia plü sté a desposiziun da sté inant tla inciaria da surastant, porchël savôn che al foss sté na mudaziun. Insciö éra ince stada y le surastant nü á inom Markus Valentini dla Ütia de Bioch. Ël ê le su che s’â metü a desposiziun da sté dancá y al á ince ciafé sostëgn al’unanimité dai incër 50 ostis gnüs alerch ala sentada. Dl ...
media/k2/galleries/4812/thumbs/n-c_kaser.jpg
12 de auril 2017

Mi Bornech, tan odié y amé sciöche mai

N retrat de Norbert C. Kaser, scritur
Tratan süa vita, nia bëgnodü, gnô süa esistënza aratada jüda a sbüja. Al ê rî da baié cun la personalité, che ne se lasciâ daldöt nia storje, che al rapresentâ. Plü saurí êl da ti fá aicia al cian cun l’inom dl ombolt, le cian che al â gonot pro ël por les ostaries fora. Al se dê jö cun püc amisc, tres i medemi y tla pert de testimoni por l’azeté desche al ê, süa ispiraziun por scrí sü tesć leterars, lirics y de prosa. So plann â da injunté sön papier ci che n’é nia sté dit a chël che é gnü ...