I ladins lea Trent e Busan… fora Ciavaleis

Data

04 de merz 2025

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Tel dì del lengaz de la mère l é stat sotescrit la cordanza anter la Magnifica Comunità de Fiem, l Comun General de Fascia e la Comunità de Unterland/Überetsch e metù fora la bandieres ladina e del Sudtirol.


Tel dì del lengaz de la mère, en vender ai 21 de firé na bela scomenzadiva é stata metuda a jir fora Ciavaleis, tel bel Palaz de la Magnifica Comunità de Fiem.

Chesta istituzion, che da tempes veiores se cruzia de la gestion de bosć e teritorie ence di paijes de Moena e Trodena, à strent na cordanza con la doi Comunitèdes che tol ite a livel istituzionèl chisc doi paijes, donca l Comun General de Fascia e la Comunità de Unterland/Überetsch. Comunitèdes che é caraterisèdes ence da na desvalivanza linguistica e identitèra, la pruma de lengaz ladin e la seconda, tel Sudtirol, de lengaz todesch.

La cordanza, sotescrita ofizialmenter dal Scario de la Magnifica Comunità de Fiem Mauro Gilmozzi, dal President de la Comunità de Unterland/Überetsch Hansjörg Zelger e dal Procurador del Comun General de Fascia Bepe Detomas, é nasciuda da na idea de Pierangelo Giacomuzzi, regolan de Juan ma de mèrelenga ladina, apontin per valorisèr i lengac rejoné sun dut l teritorie de la Magnifica.

De più su La Usc stampèda de en vender ai 28 de firé.  (Lucia Gross)