Mudament a cef de l'Istitut Cultural Ladin

Data

14 de messel 2020

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Con l'istà del 2020 rua a compiment l'empegn istituzionèl de na fegura che con gran serietà l'à lurà ai livìe più auc de la istituzion ladines, caraterisan l'ambient sozio-culturèl de Fascia. L dotor Fabio Chiocchetti enscin ades l'à dedicà sia vita de lurier e personèla a noscia val, en consaputa e spervajo dal fat che la mendranza ladina no la cogne esser demò stravardèda, ma che l'abie besegn soraldut de esser svilupèda sot desvalives aspec, tant chi culturèi che chi aministratives, educatives e politics. Da pech temp Fabio Chiocchetti l'à lascia sù la vida de l'Istitut Cultural Ladin Majon di Fascegn dò 42 egn de lurier, te chi che l'é stat publicà passa 150 operes. Anter chestes paa la speisa recordèr I misteri del Cjaslir, la storia de Daniel Zen, Prinz Piscop a Persenon con reijes fascènes, e l'ultim tel temp, Scritores Ladins.
L dotor Chiocchetti l'à consolidà la vijion de »ladinità« colaboran, a livel local, con l'Union di Ladins, l Grop Ladin da Moena e Nosha Jent, e a livel interladin con l'autra valèdes del Sela, chieran de entrodujer n codesc linguistich comun. L rigor scientifich con chel che l'à rencurà duta la scomenzadives l'à portà l'Istitut a esser cognosciù a livel tant interladin che internazionèl, didà da n carater zach e meticolous. Tel cors di ultimes egn, l'ICL, per se emprevaler de la rivoluzion digitala, l'à sperimentà ence na forta implementazion de la pèrt tecnologica. L'operat de l'Istitut te chisc ultimes egn l'à dat l met de meter a salvament desvalives lurieres, de valuta sot sacotenc aspec sozio-culturèi per duta la comunanza fascèna: dal vocabolarie, a la musega, ai libres de letradura. Se trata, donca, de n lurier fondamentèl da tramanèr a la generazions del davegnir. E l'é apontin su la neva generazions e sun sia formazion che Fabio Chiocchetti l'à orientà sia atenzion, tant te l'Istitut che te l'organisazion, ensema con la Scola Ladina de Fascia, de Antropolad, n cors de auta formazion per i dozenc.
L'oramai ex-Diretor de l'ICL, tel portèr inant sie fon empegn per la cauja ladina, l'à ence scuert l'encèria de Secretèr de l'UAL, didan l moviment a crescer, con na letura semper ascorta al contest jan aldelà de la biota vijions localistiches. No manco de valuta l'é stat l'atenzion e la gran atività portèda inant per l recognosciment giuridich de la mendranza ladina desche pont strategich per la soravivenza de nosc lengaz. A Fabio per sie empegn coerent va nosc recognosciment desche Neva UAL, con chela de jir inant sul troi, ades senester, che el dessema a de autra fegures fondamentèles per noscia Val l'à segnà.  (Consei de la Neva UAL)