En recort de Richard Löwy

Data

27 de jené 2025

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
En ocajion del dì de la memoria l Comun de Moena, adum con la Scola de Fascia e l Grop Ladin, vel recordèr l enjegner ebreo sentadin de onor con na “pietra d’inciampo”.


L aea fat n gran ben per la comunanza de Moena e de Fascia, l enjegner Richard Löwy, canche endèna la Gran Vera l era stat manà te chisc lesc desche comandant del Genio militar austro-ungarich. Tant da vegnir declarà, trop più tèrt, sentadin de onor.

Chest no à ampò bastà, do l 1940, a schivèr de vegnir ciapà dai sudé todesc, portà demez da chela cèsa de Someda olache l era vegnù a chierir de sciampèr dal sterminie, e portà a Auschwitz olache l é mort con sia familia. Tropes moenac enlouta lo aea didà, ma no duc: zachei aea fat scì che i nazisć rue a l troèr fora.

En ocajion del dì de la memoria l’aministrazion de Comun, che a Richard Löwy ge à jà dedicà la strèda maora del paisc, ensema con la Scola de Fascia, avisa la 3B de la scola mesènes del paisc con la prof.a Francesca Zulian, la vel lascèr n segn amò più chièr de l’emportanza de no desmentièr chela piata grieva de la storia de Moena e de dut l mond, che é documentèda ence tel liber de Giorgio Jelligi "Richard Löwy. Un ebreo a Moena“, dat fora dal Istitut Cultural Ladin e dal Grop Ladin da Moena.

Doman, mèrtesc ai 29 de jené, da les 3 domesdì, dedant a la cèsa de Someda olache Richard Löwy e sia familia era stac fac prejonieres e deporté, vegnarà metù na “pietra d’inciampo”, n bolognin de laton empetonà te strèda e l Grop ladin da Moena à enjignà ence na chèrta, che reste per ne recordèr che ence nos se aon utà da l’autra, e a ne domanèr de fèr memoria per l davegnir.

 (LG)