"Calígula" á pié le jore!

Data

01 de auril 2024

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Ai 22 de merz á le scritur ladin Iaco Rigo podü festejé tl Stadttheater da Bornech le debüt de so toch teatral nü „Calígula“. Cun chësc toch rapresentëia le scritur la mendranza liguistica ladina a livel profescionistich tla cornisc dl proiet europeich „phōnē“. Chisc dis vá les rapresentaziuns a Bornech inant (info sot a: stadttheater.eu)
Tla serada de vëndres 22 de merz desfirada tl Stadttheater a Bornech en gaujiun dl „International Night“, evënt tla cornisc dl proiet europeich „Phōnē“, á le teater ladin „Calígula“ dl scritur Iaco Rigo festejé so debüt. Ala pröma presentaziun dl teater nü dl scritur ladin á ince assistí les compagnies de teater dles mendranzes linguistiches todësch-sorba y jiddisch, che á porté sön paladina ince na cercia de sües produziuns liades al proiet europeich.
A vigni moda á le scritur ladin Iaco Rigo cun so toch alzé fora tröpes tematiches atuales, che fej ponsé sura y ciaré a le dagní cun ödl critich. Deplü dl toch „Calígula“ á La Usc di Ladins podü descurí te na ciacolada cörta cun le scritur ladin Iaco Rigo.

Autur Iaco Rigo, co se desferenziëia pa chësc toch de teater da chi scric cina sëgn?
Iaco Rigo: "Dantadöt tla trama, ajache al vëgn traté na familia y comportamënc che pó gní dant te vigni cultura y indlunch. Tl toch n’él da ciafé degönes particolarités tipiches ladines aldefora dl lingaz ladin. Lapró vëgnel la globalisaziun y memoria digitala che é oramai n fatur universal y dessigü nia ma plü local o individual."

É chësc toch teatral gnü scrit sön comisciun dl proiet dles mendranzes linguistiches "Phōnē"? Sce bëgn, ciünes é pa les carateristiches che le fej paissené tla cornisc dl proiet?
"Indöt él gnü invié ot scrituries respetivamënter scriturs de ot realtés de mendranzes linguistiches d’Europa a scrí n toch nü y contemporann söl moto 'nature & humaitiy'. Iö instës sun pié ia da chësc titul por svilupé la trama te chëra che n vicel dales carateristiches umanes – an pó bëgn le dí – é le protagonist."

Co s’ára pa porté pro da mëte jö le toch, y tan dî ára pa doré da le rové?
"I mëssi dé pro che i m’á mëisc alalungia stenté da svilupé n toch cun n vicel, mo cun la fantasia che sprinzâ da na storia poscibla al’atra sunsi indechëltan salté tla verjiun che me plajô y me dê na dinamica dramatica interessanta."

Tan autobiografich é pa le toch, ponsan por ejëmpl al personaje dl pere de Silvia, che é n jornalist che laora te na redaziun de piceres dimenjiuns, che porta sön paladina sü pinsiers, sü crüzi y val’ malcontentëza por la ota che süa vita á tut?

"Al pó gní conscidré n caje, ajache i arati che al é ma ütl y dërt da descrí ativités y profesciuns che i á instës nu denanche ciapé ite te ciamps olache i ne conësci magari nia les desfides y les problematiches. Sce i ti ess surandé por ejëmpl al pere de Silvia la profesciun da dotur, m’essi instës ciavé n büsc…"

Ci sensaziun él pa por n scritur da odëi sön paladina le toch scrit instës, interpreté y inscené da d’atri y d’atres?
"Al é dër na bela sensaziun y ince na gran emoziun. Al é na creaziun creativa y artistica che ciafa teniade vita, i pinsiers, sön chi che i á laoré mëisc devënta zacó teniade reai."

Ciünes é pa les tematiches zentrales tratades tl toch, chëres che vëgn plü fora y chëres che büsia plü sot la suraspersa?
"Ara nen vá che vignun y vignöna á na vita privata, publica y socrëta, mo che chëstes trëi dimensciuns pó sambëgn s’incunté y jí insuralater… lapró vëgnel aldedaincö che vignun y vignöna é vardé da na 'memoria digitala' che ne vá nia da ascogne ia."

Le toch "Calígula" porta sides n messaje co na critica. Ci simbolisëia pa chësc vicel dal inom "Calígula" tla jona protagonista Silvia?
"Silvia l’adora y le maladora tl pröm dla storia desco compagn, por che ara ne sides nia massa sora. Silvia é pö na möta sora y n’á nia fredesc. Tla finada devënta le vicel por ëra le fre che ara n’á nia, dantadöt canche le vicel manifestëia les carateristiches umanes…"

Le final lisier se deura a plü interpretaziuns. Él orü che vigni spetadú tires les conclujiuns por se instës? Ciun é pa pordërt le vantaje de na fin daverta?
"Le final é davert, por che sides la jona (l’umanité) co le vicel (la natöra) ciafes ciamó n tru da jí inant. Na fin plü brutala foss la mort dl vicel, mo deache la tecnologia y la digitalisaziun n’á nia le fin y travert da desdrü l’umanité – mo é pö ponsades por comodités y na comunicaziun plü globala y asvelta – foss chësta varianta leterara plü spetacolara co reala. Da me infora… spo dess vignöna y vignun che lascia le salf dl teater se pensé la süa y firé inant la storia!"

Milena Obwegs