Le chefer y le smartphone

Data

05 de otober 2024

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
N de me ponsâi, che le chefer dla scorza fej cun i lëgns ci che le smartphone fej cun les porsones, sc’i ne metun nia averda

Tratan che al vëgn ciamó fat discu­ sciuns sce le Covid ê bëgn na pandemia o no, él n’atra »pandemia« che nes á abiné deplëgn: le smart­phone. Ci che i ves scrii sëgn n’é nia döt farina de mi sach. Stüdi desmostra la faziun negativa che la maladoranza dl smartphone á sön nosc ciorvel y nüsc raporc: dificoltés de conzentraziun, la memoria lascia do, tratan che al aumentëia tres deplü le malester psicologich – che pó rové fina depresciuns, tëmes y presciuns de vigni sort. »I jogn passa plü tëmp cun l’internet che cun i amisc«, dij n stüde dl Istat gnü fora dan val’ mëisc. I smartphones é splundrá te nosta vita: al é la pröma cossa che tröc azica da doman y destöda da sëra (sce ai le destöda), gonot la pröma cossa che vëgn tuta fora te bus, tla ferata, t’ascensur, pro fermada, tl salf d’aspeta dl dotur. Indlunch olache i jun ési lapró, sciöche na sort de protesa. I pënsi a tan de tëmp, a tan de potenzial che gragn y cis jonins spaterlëia: les ores jora da raité cun le poresc fora por le feed de Facebook o Instagram, o da se ciaré i shorts de You Tube y Tik Tok. Na mascinaria de pro­ duziun de invidies. Tres val’ d’ater, tres val’ de nü, na plöia de impre­ sciuns – gonot stupidades zënza sëns cun milesc y miliuns de likes. Y spo él les desënes de snapchat y whatsapp che destürba tres danü ci che i fajun. Cun le smartphone á l’economia dl consumism ciafé n stromënt che fej dles dötes por alimenté nosta destraziun, por che i ne rovunse nia pro nos instësc, por che i minunse da adoré chësc y chël. L’economia ne sá ci s’un fá de por­ sones contëntes. Na porsona contënta n’adora nia »tan de patüc«. L’econo­ mia adora porchël jënt malcontënta, che ó implí l’öt daite cun »cosses«.
Chi iadi ch’i stá plü dî co zënza sön le smartphone, me sinti öt, ciucé fora y stanch. Val’ iade me pënsi che chësta destraziun costanta sides ince de gauja che tröc »ne sá nia ci fá« do la scora. Por esperiënza pói dí che les bunes idees vëgn gonot tl chît. Na mënt palsada fora é na mënt che florësc. Co feji pa indere da tó na dezijiun importanta tla vita, sce i sun tres online?
I m’infidi da dí che plü che te impëies le smartphone, plü che al tedestöda.Ndecheijôaciasado le laur, ti ciarâi a chës tëmples de Plaies. Sperses intieres de lëgns morc, cun danterite val’ un ciamó verdejin. Spo me ponsâi che la natöra é indô n iade maestra: ci che le chefer fej cun i lëgns, podess le smartphone fá cun la jënt, sce i ne ciafun nia na dërta mosöra. Chësc é n impuls plü co tler, da jí offline y tigní l’aparat bindicé destodé.





 (pablo)