A pe, ensema, per la pèsc

Data

25 de messel 2024

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
I piscopes de Trent, Belun e Treviso adum i à vidà e compagnà con de etres testamonesc la Marcia per la pèsc, endrezèda te Val de Sèn Nicolò tel chèder de Ispirazions d’Istà.


L temp se moscèa malsegur, en sabeda ai 20 de messèl dadoman. Chel dì la rassegna ‘Ispirazions d’istà’ aea metù en program la Marcia per la pèsc: la val de Sèn Nicolò, cercenèda dai Munciogn, l Col Ombert e l Om, l era n lech giust per uzèr su adaut, e envers l aut, na ousc forta che palese l besegn de pèsc sun chesta tera.

Na ousc forta ma chieta, percheche braièr e cighèr no pel essser strumenc de pèsc. Sot n ciel grisc con nigoles neigres, passa na cincantina de persones se à binà da mesa les diesc da doman lo da la gejiola te Mesaselva per fèr ensema chest percors a pe fin ta Ciamp, e de autres se à jontà ite do a la marcia, che ti trac de maor partezipazion l’à passà via i cent componenc. A vidèr dut l grop con sia prejenza e sia paroles l era trei piscopes: chel de Trent Lauro Tisi, chel de Belun Renato Marangoni e chel de Treviso Michele Tomasi, ensema coi preves de Fascia don Andrea Malfatti, don Mario Bravin e Padre Chretien che deida la parochies de don Andrea tel temp de sajon, raprejentanc de la Comiscion cultura de la parochies de val vidèda da Cesare Bernard, de la Comiscion diozesana pèsc e giustizia e de autra sociazions, e n muie de jent, da chiò e da fora, anterite ence vèlch bandiera de la pèsc e de Emergency.

Te Mesaselva lo da la gejiola don Andrea, compagnà dal ombolt de Sèn Jan Giulio Florian, ge à dat l benvegnù ai piscopes, ai testamonesc e a duta la jent ruèda, uzan fora l’emportanza de preèr per la pèsc proprio te Val de Sèn Nicolò, lech che é stat teater de conflit, ma ence lech che ne averc a la meditazion e al enconter col Segnoredie. 

L prum intervent l é stat chel del piscop Tisi: »Sion te tempes olache l é gran besegn de uzèr noscia ousc per la pèsc - l à dit - tempes olache semper più de spes sention jent che porta inant l odie desche se fossa n valor, vèlch che serf, amancol ogne tant, per ‘ge dèr na drezèda a la storia’. E la roba piora l é che chesta paroles de violenza dites ence dai goernanc no soscedea nience più reazions, somea che nesciugn se n fae marevea, che la jent no capesce che ogne vera, ogne violenza, no l’à mai miorà la robes, l’à demò lascià pièes che no se sera, che les se averc endodanef do egn. Gé son cruzià per chest - à dit amò don Lauro – ma cogne ence dir che nesciugn pel pissèr che la vera la é demò ti etres, ogneun de nos cogn fèr i conts con violenza, fac o ence demò paroles de spartijon, de conflit e anché, te chest nosc jir, cognon dant da dut preèr l Segnoredie che l ne deide a coltivèr la pèsc daite de nos.«

De più su La Usc stampèda de en vender ai 26 de messèl.  (Lucia Gross)