Comunità energetiches, al zenter la partezipazion zivica

Data

01 de merz 2025

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Chel del sistem Cer l é stat l argoment zentrèl de l’ultima scontrèda de la Cambra de Comerz de Trent e l Bim Adesc per slarièr fora la renovaboles.






Se à serà su fora Ciavaleis ai 20 de firé la lingia de apuntamenc endrezé da la Cambra de Comerz, Industria, Artejanat, Turism e Agricoltura de Trent ensema al Bim Adesc dal titol ‘Comunità energetiches renovaboles’. Te la quarta scontrèda al zenter congresc Palafiem i reladores é jic a fon sul tem, portan dant soraldut la esperienzes tel Trentin de Comunità energetiches renovaboles (Cer) desche chela de Fiem e del Sarca.

Marco Fumagalli funzionarie del Ofize inovazion e svilup de la Cambra de Comerz de Trent à spiegà che chest percors é stat metù dant per spieghèr e capir miec che che l é la Comunitèdes energetiches renovaboles ma soraldut per slarièr fora la cultura che l é dintornvia chesta comunitèdes, ajache tor pèrt a na Cer vel dir dir prum de dut se tor su n ruol fondamentèl de partezipazion zivica. L à anunzià ence che del 2025 vegnarà metù fora n bando per l efizientament energetich proprio per la aziendes che arà chela de envièr via na Cer.  L conzet de inclujion sozièla che roda dintorn a chesta comunitèdes é stat sotlineà più outes tel cors de la scontrèda. L president del Bim de la valèdes de la Veisc Francesco Dellantonio Tasin à metù l azent sul fat che l’inovazion che pel portèr la Cer é leèda a la partezipazion ativa di sentadins, de la firmes e del publich: sogec che, a na vida desvaliva, cognarà creer tel ruol de la Cer per l svilup del teritorie.

Podede lejer dut su La Usc stampèda de en vender ai 28 de firé.




 (Monica Cigolla)